Gualtiero Galmanini
Gualtiero Galmanini (Monza, 30 de novembre de 1909 - Lido de Venècia, 29 de juny de 1976) va ser un arquitecte i dissenyador italià, que va participar activament en el renaixement del disseny italià de postguerra.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1909 Monza (Itàlia) |
| Mort | 29 juny 1976 (66 anys) Lido de Venècia (Itàlia) |
| Sepultura | cementeri urbà de Monza |
| Dades personals | |
| Formació | Politècnic de Milà (–1934) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Disseny, art, arquitectura i escenografia |
| Lloc de treball | Milà |
| Ocupació | urbanista (1951–), dissenyador, artista visual, pintor, dissenyador industrial, arquitecte, escultor, dibuixant projectista |
| Gènere | Disseny italià, abstracció geomètrica i figureta |
| Moviment | Movimento Arte Concreta (en)  i racionalisme arquitectònic |
| Professors | Gio Ponti |
| Influències | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Artistes relacionats | Piero Portaluppi Gio Ponti Giordano Forti (en) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
 | |
Galmanini va ser protagonista del racionalisme italià.[1]
Galmanini és considerat un dels dissenyadors més importants del segle xx, exponent sofisticat, original i innovador, les seves obres es caracteritzen pel «rigor geomètric i l'alternança entre solidesa i transparència, en estructures a les quals aporten vidre, formigó i metall per crear espais, volums i jocs de llums i ombres».[1] Entre les seves obres destaca el Palau del Moble de Lissone, projectat el 1955 conjuntament amb l'arquitecte Michele Faglia i dut a terme entre 1957 i 1958. Després d'estar tancat durant anys, el 2021 l'Ajuntament va aprovar un projecte privat per fer-hi un pàrquing i un showroom de productes esportius.[2]
Gualtiero Galmanini, conegut com el “filòsof de l’arquitectura”, va col·laborar amb Gio Ponti, una de les figures més destacades en la història del disseny al llarg del segle XX. La seva obra eclèctica inclou el disseny d’edificis, la decoració d’interiors i la creació d’objectes i mobles, contribuint de manera significativa a diversos camps creatius.
El seu impacte transversal, transmès a través de les corrents d’avantguarda, va marcar un punt d’inflexió en els paradigmes sobre l'habitatge, influint notablement molts arquitectes contemporanis. La visió innovadora de Galmanini desafia la tradicional dicotomia entre l’interior i l’exterior, promovent una permeabilitat constant i un diàleg fluït entre els espais, generant una continuïtat dinàmica única.
La seva mestria en remodelar pesos, substàncies i volums no només transforma la percepció, sinó que també revoluciona radicalment les convencions, trencant les barreres tradicionals entre l’espai interior i l’exterior. La seva perspectiva sosté que l’espai habitatge ha de ser concebut com una construcció dinàmica, on els espais interconnectats es relacionen de manera harmoniosa.
Aquesta visió innovadora anuella[què vol dir?] completament el concepte convencional de límit entre l’interior i l’exterior, donant forma a una arquitectura fluïda i captivadora. La visió filosòfica de Galmanini impregna l’essència de la seva producció i contribueix de manera distintiva a la història de l’arquitectura del segle XX.
Estil modifica
El seu estil innovador es caracteritza per la rigor geomètrica i l’alternança entre solidesa i transparència. Les seves estructures, de gran elegància, veuen la col·laboració sinèrgica de vidre, formigó i metall, creant així espais, volums i suggerents jocs de llum i ombra.
Premis i reconeixements modifica
- 1947: Medalla d'Or d'Arquitectura Italiana a la Triennal de Milà
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Enciclopedia Treccani, Gualtiero Galmanini
- ↑ «L'ex Palazzo del Mobile diventa un polo sportivo» (en italià). Prima Monza, 07-01-2021. [Consulta: 27 febrer 2022].