Bernard Guasch
Bernard Guasch (nascut el 3 d'abril de 1960)[1][2] és un dirigent esportiu i exjugador de rugbi XIII francès, que va jugar a la posició de stand-off. És el president de la Superlliga europea de rugbi XIII i el Campionat francès de rugbi XIII, així com del club Dracs Catalans.[3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 abril 1960 (64 anys) França (França) |
| President Dracs Catalans | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | jugador de rugbi a 13, empresari, dirigent esportiu |
| Esport | rugbi a 13 |
Trajectòria modifica
Orígens modifica
El seu avi, José Guasch, va ser batlle de l'Espluga de Francolí durant la Segona República Espanyola i, després de fugir a la Catalunya del Nord per l'esclat de la Guerra del 36, va ser pres al camp de refugiats d'Argelers.[4] Els seus pares i germans també es van traslladar com a refugiats per reunir-se amb l'avi.[4] José es va convertir en jugador de rugbi de la USAP de Perpinyà, arribant a disputar la final del Campionat de França de rugbi de 1951-52. Amb la voluntat d'obrir una carnisseria, va demanar un préstec a la USAP, però aquesta s'hi va negar i el club XIII Catalan va donar suport a la iniciativa si jugava a rugbi XIII, que va ser el que va fer.[4][5] Parla català amb fluïdesa.[4]
Com a jugador modifica
Guasch va jugar com a suplent del XIII Catalan entre 1977 i 1982 i del Sant Esteve XIII Català entre 1982 i 1989. El seu germà, Bruno Guasch, va jugar al XIII Catalan, i el seu fill Joan Guasch als Dracs Catalans i al Sant Esteve XIII Català.
Dracs Catalans modifica
Els dirigents de rugbi XIII el van sol·licitar per les seves «habilitats de lideratge».[6] L'any 2000, dos grans clubs nord-catalans, el XIII Catalan i el Sant Esteve XIII Català, es van fusionar per formar la Unió Tretzista Catalana, que va dominar el Campionat francès de rugbi XIII, i que més tard el club es va convertir en els Dracs Catalans, abans de la seva integració a la Superlliga europea, convertint-se el 2006 en l'únic equip d'elit de la federació francesa a l'hemisferi nord. Un dels seus majors èxits esportius del club va ser quan va arribar a la final de la Challenge Cup del 2007 i es va classificar als play-off de la Superlliga europea de 2008. Aquestes fites es van traduir en guanys econòmics després que el club acabés amb més de 8.000 espectadors a domicili, cosa que va convèncer a GL Events d'invertir en el club mitjançant la compra d'accions i a Nike per a convertir-se en el proveïdor oficial de l'equipament el 2009.[7]
Des de finals dels anys 2010, se li va atribuir la voluntat de «crear un acord moral amb la USAP de Perpinyà, fet com a l'altra banda del Canal».[8] Tanmateix, el club de rugbi no va semblar respondre concretament a aquesta voluntat.
Referències modifica
- ↑ «Bernard Guasch - Dirigeant de la société Perpignan Saint Esteve Mediterranee -» (en francès). BFMBusiness.com. [Consulta: 30 gener 2020].
- ↑ «M. Bernard Guasch, Gérant de Societe Civile Immobiliere de la Basse sur» (en francès). Dirigeant.com. [Consulta: 30 gener 2020].
- ↑ «Organigramme» (en francès). CatalansDragons.com. [Consulta: 3 abril 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Camps Barber, Esperança. «Bernard Guasch: “Si l’equip es deia Dragons Catalans, l’himne havia de ser ‘Els segadors'”». VilaWeb.cat, 26-08-2022. [Consulta: 3 abril 2023].
- ↑ «Les Dragons portent la flamme du XIII - Rugby» (en francès). LÉquipe.fr. [Consulta: 30 gener 2020].
- ↑ «Les 50 qui font bouger Perpignan» (en francès). LExpress.fr, 12-12-2002. [Consulta: 30 gener 2020].
- ↑ «Dragons catalans. Bernard Guash, Monsieur Plus» (en francès). LaDepeche.fr. [Consulta: 30 gener 2020].
- ↑ Mouret, Aimé. Le Who's who du rugby à XIII (en francès). Tolosa de Llenguadoc: Éd. de l'Ixcéa, 2011. ISBN 978-2-84918-118-8. OCLC 779739872.