El brou de gínjol, en italià brodo di giuggiole, és un xarop preparat a partir dels gínjols que es fa a Itàlia.

Infotaula begudaBrou de gínjol
Tipuslicor Modifica el valor a Wikidata
OrigenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Ingredients

El brou de gínjol és ric en vitamina C i sucres, és dolç i molt saborós.

L'expressió italiana "andare in brodo di giuggiole" (anar a brou de gínjol), es refereix a aquells que manifesten una gran felicitat donada per la bondat d'aquest producte i, per tant, amb el plaer en consumir-ho[1] i té gran afinitat amb la nostra "estar més content que un gínjol".

El fruit modifica

El gínjol, fruita del ginjoler de la família de les Rhamnaceae, planta provinent de Síria i ja coneguda a Itàlia el 1660, emprat en el vocabulari de l'Accedemia della Crusca de l'època, avui és conreada també a Itàlia i és típica de la zona dels Colli Euganei al Vèneto.[2] Essent un dels darrers fruits a madurar, és usat per a fer el lícor homònim.[3]

Recepta[4] modifica

Ingredients modifica

Preparació modifica

Deixar assecar els gínjols durant un parell de dies, sense pelar-los. Pesar i ficar-les en una olla, cobrir amb aigua. Netejar els grans de raïm i afegir-los a l'olla juntament amb el sucre. Cuinar durant una hora a foc lent. Afegir els codonys i el vi. Augmentar la temperatura i fer evaporar el vi. Cap al final de la cocció (quan s'està gelificant) afegir la llimona ratllada, Bullir fins a obtenir un xarop cremós. Triturar-ho, colar-ho i deixar refredar i segellar en pots esterilitzats. Guardar-ho en un lloc fresc i fosc unes dues setmanes.

Referències modifica

  1. «"Andare in brodo di giuggiole" sul sito della Treccani». [Consulta: 13 octubre 2018]. (italià)
  2. «Giuggiolo e giuggiole». [Consulta: 28 març 2014]. (italià)
  3. «Ricetta con fonti bibliografiche». Arxivat de l'original el 7 de gener 2014. [Consulta: 28 març 2014]. (italià)
  4. «Recepta del brou de gínjols». [Consulta: 18 setembre 2015]. (italià)