Viquipèdia

Casa-fàbrica Josep Serra i Marrugat

casa-fàbrica del Raval

La casa-fàbrica Josep Serra i Marrugat era un edifici al carrer de l'Hospital, 141 del Raval de Barcelona, actualment desaparegut. Es tractava d'un conjunt format per un cos destinat a habitatges i unes «quadres» diposades en forma d'«L» al voltant d'un gran pati d'illa, on es trobava un interessat porxo amb columnes de ferro colat.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Josep Serra i Marrugat
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Construcció1829 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1991 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHospital, 141 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 22′ 46″ N, 2° 10′ 02″ E / 41.37948°N,2.16721°E / 41.37948; 2.16721

Història modifica

En aquest indret hi havia la fàbrica d'indianes d'Armengol Gener, Fills i Cia, que el 1788 va demanar permís per a fer-hi diverses obres.[2] La companyia va acabar en fallida,[3] i el 1824, Ramon Sarriera, segrestador dels béns del concurs de creditors, va demanar permís per a obrir una finestra a la «quadra gran» del carrer de la Riereta.[4]

El 1829, el velluter Josep Serra i Marrugat va comprar la fàbrica per 21.000 lliures barcelonines,[5] i dues cases contigües de Manuela Parxachs,[6][7] i va fer construir una casa-fàbrica de planta baixa i tres pisos al carrer de l'Hospital,[8] segons el projecte del mestre de cases Joan Valls.[9][1] L'any següent, va adquirir tres plomes d’aigua de la mina de Montcada,[10] i quatre més el 1835 per a l'abastiment del tint de cotó.[11][1] El fum que sortia d'aquest malmetia la cera estesa sobre les teulades de la fàbrica de Maria del Carme Llord i Ballester[12] al carrer de la Cera, arrendada al cerer Marià Gallissà i Amat, el que va motivar una denúncia. El dictamen de l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila fou que Serra hauria de torçar la xemeneia cap a l'interior de la seva propietat.[13][1]

El 1831 es va renovar per 5 anys la societat Jeroni Juncadella i Cia amb un capital de 75.000 lliures, de les quals 50.000 corresponien a Serra i 25.000 al fabricant de teixits de seda i cotó Jeroni Juncadella i Casanovas.[14][1] Tanmateix, les diferències entre ambdós van provocar-ne la dissolució el 1835, amb el nomenament de dos àrbitres (un per cada part) que supervisarien la liquidació de la societat, que s'anomenaria Jeroni Juncadella i Cia en liquidació.[15] El 1836, Juncadella va cobrar 74.021 lliures, de les quals 49.021 corresponien a la maquinària, gèneres i la meitat dels beneficis.[16][17][1]

El 1841, Serra ostentava el càrrec de vocal de la Junta fundacional de la Caixa d'Estalvis, el futur Banc de Barcelona,[18] i en el cadastre del 1844 ocupava el segon lloc entre els majors contribuents de Barcelona, amb una cotització de 2.160 rals.[1] El 1846, va demanar permís per a enderrocar la «quadra gran» del carrer de la Riereta i construir-hi un edifici d'habitatges seguint-ne la nova alineació (actuals núms. 1 ter-3-5), segons el projecte del mestre d'obres Josep Valls i Galí,[19][1] i novament el 1847 per a construir un edifici de planta baixa i quatre pisos al carrer de la Cera, 1, segons el projecte del mateix autor.[20][21] A la mateixa època, va fer construir el conjunt de cases del carrer d'en Serra a Sant Feliu de Llobregat.[22]

El 1857, hi havia la companyia Conti i Cia,[23] fabricant de teixits de llana, seda i cotó, que el 1863 era Conti, Ossó i Cia:[24] «Hospital, 141. Fábrica de varios tejidos de los Sres. Conti, Ossó y comp. Géneros de lana, seda, hilo y algodon. Driles. Damascos. Tartanes. Pañolería de todas clases. Escocesas, telas del Norte, y varias otras clases, para vestidos. Pieles de algodon para corsés. Espediciones.»[25]

Finalment, l'edifici del carrer de l'Hospital fou enderrocat l'any 1991 per a la construcció d'una promoció d'habitatges i un aparcament.[1]

 
Quarteró núm. 98 de Garriga i Roca (c. 1858)
 
Carrer d'en Serra a Sant Feliu de Llobregat

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  2. ↑ «Armengol Gener, Hijos i Cia. Cera i Hospital. Casa. Fer la llinda d'un portal, posar-hi guarda-rodes i estenedors, tancar un portal». C.XIV Obreria C-48/1788-155. AHCB, 29-07-1788.
  3. ↑ Ferré Falcón, Juan «La quiebra de la Casa de Armengol Gener e Hijos». Anuario de derecho concursal, 19, 2010, pàg. 225-248. ISSN: 1698-997X.
  4. ↑ «Ramon Sarriera. Segrestador dels béns del concurs de creditors d'Armengol Gener, hijos i Compª. Riereta. Obrir una finestra a la quadra gran de la casa-fàbrica». C.XIV Obreria C-92. AHCB, 16-06-1824.
  5. ↑ Sánchez, 2011, nota 31.
  6. ↑ «Manuela Parxachs. Cera. Casa. Afegir un pis. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-46/1787-226. AHCB, 25-10-1787.
  7. ↑ «Manuela Parxachs. Vídua. Cera 7. Casa. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-51/1789-152. AHCB, 26-06-1789.
  8. ↑ AHCB, I-36 Cadastre. Quadern de cases reedificades des de 1803, f. 238.
  9. ↑ «Josep Serra i Marrugat. Fabricant de teixits de cotó. Hospital, 17. Cera. Riereta. Enderrocar i reedificar la casa-fàbrica de 3 pisos». C.XIV Obreria C-103. AHCB, 30-07-1829.
  10. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-105, 2-1-1830.
  11. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-122, 26-10-1835.
  12. ↑ «Carmen Llord Ballester». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  13. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-121, 11-3-1835.
  14. ↑ AHPB, notari Ramon Torras i Golorons, 28-5-1831.
  15. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/16, f. 253v-254, 19-11-1835 i f. 254v-256v, 26-11-1835.
  16. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/21, f. 83-85v, 20-4-1840.
  17. ↑ Sánchez, 2011, nota 36.
  18. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, p. 118. 
  19. ↑ «José Serra i Marrugat. Riereta 58 (ara 1). Reconstruir una porció de la casa fábrica». Q127 Foment 190 C. AMCB, 1846.
  20. ↑ «José Serra. Cera (1)». Q127 Foment 292 C. AMCB.
  21. ↑ «Carrer Cera 1». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  22. ↑ «Conjunt del carrer d'en Serra (Sant Feliu de Llobregat)». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
  23. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 315. 
  24. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 215. 
  25. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones de la magistratura y de la administración, 1863, p. 52. 

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Josep Serra i Marrugat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Josep_Serra_i_Marrugat&oldid=33485840»