Centaure A
NGC 5128 (coneguda també com a Centaure A) és una galàxia lenticular a una distància de 14 milions d'anys llum a la constel·lació de Centaure. És una de les radiogalàxies properes a la Terra, per la qual cosa el seu nucli galàctic actiu ha estat àmpliament estudiat per astrònoms professionals.[8] És la cinquena galàxia més brillant del cel, convertint-se així en un objectiu ideal per a l'astronomia amateur, encara que la galàxia solament és visible des de l'hemisferi sud i baixes latituds nord.[9]
Un jet que extreu energia de la zona que hom creu que és un forat negre supermassiu al centre de la galàxia és el responsable de les emissions de rajos X i ràdio. Amb les observacions de ràdio fetes durant un temps de deu anys, els astrònoms han determinat que la part interior del jet es mou aproximadament a la meitat de la velocitat de la llum. Els rajos X són produïts per la col·lisió del jet amb els gasos circumdants, que genera partícules molt energètiques.
Com s'observa en altres galàxies amb brots estel·lars, una col·lisió és responsable de la intensa formació d'estels. Usant el telescopi espacial Spitzer els científics han confirmat que Centaure A està travessant, col·lisionant i devorant una galàxia espiral.
Morfologia modifica
Centaure A pot ser descrita com una galàxia de morfologia peculiar. Com es veu des de la Terra, la galàxia s'assembla a una galàxia lenticular o el·líptica amb una sendera de pols superposada. La peculiaritat d'aquesta galàxia va ser identificada en 1847 per John Herschel, i la galàxia es va incloure en l'Atles de galàxies peculiars (publicat en 1966) com un dels millors exemples d'una galàxia "pertorbada" amb absorció de pols.[10] L'estranya morfologia de la galàxia està generalment reconeguda com el resultat d'una fusió amb una altra galàxia.[11]
Aquesta galàxia està composta principalment d'estels vermells evolucionats. El disc polsegós, no obstant això, és el lloc de formacions estel·lars més recents; al voltant de 100 regions de formació d'estels han estat identificades en el disc.[8][12]
Supernoves modifica
Una supernova ha estat detectada en Centaure A. La supernova, anomenada SN 1986G, va ser descoberta dins de la sendera fosca de pols de Centaure A per R. Evans en 1986.[13][14] La supernova va ser identificada més tard com a Supernova de tipus Ia.[15] Una Supernova de tipus Ia es forma quan la massa d'una nana blanca supera la massa màxima que pot recolzar gravitatòriament, tal com pot ocórrer quan una nana blanca en un sistema d'estel binari expulsa gas als altres estels del sistema. SN 1986G va ser utilitzada per demostrar que l'espectre de les supernoves de tipus Ia pot ser variable, així com la forma com canvia la lluminositat (o la corba de llum).
Informació sobre galàxies properes i agrupacions galàctiques modifica
Centaure A és al centre d'un dels dos subgrups dins del Grup Centaure A/M83, una agrupació de galàxies propera.[16] Molinet Austral és al centre d'un altre subgrup. Aquests dos grups són de vegades identificats com un sol grup i de vegades, com dos grups.[17][18][19] No obstant això, les galàxies al voltant de Centaure A i de M83 estan físicament properes l'una de l'altra, i tots dos subgrups no semblen tenir un moviment relatiu l'un amb l'altre.[20] L'agrupació Centaure A/M83 forma part del Supercúmul de la Verge al qual pertany també la Via Làctia i el Grup Local.
Informació sobre astronomia amateur modifica
Centaure A se situa 4° al nord d'Omega Centauri (un cúmul globular visible a ull nu).[9] La galàxia té una brillantor superficial alta i és de gran mida angular, per això és un objectiu ideal per a les observacions d'astrònoms amateurs. El bulb brillant central i la sendera de pols fosca són visibles fins i tot amb grans prismàtics, i altres estructures addicionals poden observar-se en grans telescopis.
Referències modifica
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ Ignacio Ferreras «The (galaxy-wide) IMF in giant elliptical galaxies: from top to bottom» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2013, pàg. 2274–2280. DOI: 10.1093/MNRAS/STT1445.
- ↑ URL de la referència: http://nedwww.ipac.caltech.edu/cgi-bin/nDistance?name=NGC+5128. Data de consulta: 26 abril 2010.
- ↑ 4,0 4,1 R. Brent Tully «Cosmicflows-3» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 50. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/50.
- ↑ Mark Birkinshaw «Chandra and XMM-Newton observations of a sample of low-redshift FR I and FR II radio galaxy nuclei» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2006, pàg. 96–112. DOI: 10.1086/500658.
- ↑ Armando Gil de Paz «The GALEX Ultraviolet Atlas of Nearby Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, desembre 2007, pàg. 185–255. DOI: 10.1086/516636.
- ↑ 7,0 7,1 «The second realization of the international celestial reference frame by very long baseline interferometry». Astronomical Journal, 2, 24-07-2015, pàg. 58. DOI: 10.1088/0004-6256/150/2/58.
- ↑ 8,0 8,1 F. P. Israel «Centaurus A - NGC 5128». Astronomy and Astrophysics Review, 8, 1998, pàg. 237–278. DOI: 10.1007/s001590050011.
- ↑ 9,0 9,1 D. J. Eicher. The Universe from Your Backyard. Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-36299-7.
- ↑ H. Arp «Atlas of Peculiar Galaxies». Astrophysical Journal Supplement, 14, 1966, pàg. 1–20. DOI: 10.1086/190147.
- ↑ W. Baade, R. Minkowski «On the Identification of Radio Sources». Astrophysical Journal, 119, 1954, pàg. 215-231. DOI: 10.1086/145813.
- ↑ P. W. Hodge, R. C. Kennicutt Jr. «An atlas of H II regions in 125 galaxies». Astrophysical Journal, 88, 1982, pàg. 296–328. DOI: 10.1086/113318.
- ↑ «NASA/IPAC Extragalactic Database». Results for extended name search on Centaurus A. [Consulta: 7 març 2007].
- ↑ R. Evans, R. H. McNaught, C. Humphries «Supernova 1986G in NGC 5128». IAU Circular, 4208, 1986.
- ↑ M. M. Phillips, A. C. Phillips, S. R. Heathcote, V. M. Blanco, D. Geisler, D. Hamilton, N. B. Suntzeff, F. J. Jablonski, J. E. Steiner, A. P. Cowley, P. Schmidtke, S. Wyckoff, J. B. Hutchings, J. Tonry, M. A. Strauss, J. R. Thorstensen, W. Honey, J. Maza, M. T. Ruiz, A. U. Landolt, A. Uomoto, R. M. Rich, J. E. Grindlay, H. Cohn, H. A. Smith, J. H. Lutz, R. J. Lavery, A. Saha «The type 1a supernova 1986G in NGC 5128 - Optical photometry and spectra». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 99, 1987, pàg. 592–605. DOI: 10.1086/132020.
- ↑ I. D. Karachentsev, M. E. Sharina, A. E. Dolphin, E. K. Grebel, D. Geisler, P. Guhathakurta, P. W. Hodge, V. E. Karachetseva, A. Sarajedini, P. Seitzer «New distances to galaxies in the Centaurus A group». Astronomy and Astrophysics, 385, 2002, pàg. 21–31. DOI: 10.1051/0004-6361:20020042.
- ↑ R. B. Tully. Nearby Galaxies Catalog. Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-35299-1.
- ↑ P. Fouque, E. Gourgoulhon, P. Chamaraux, G. Paturel «Groups of galaxies within 80 Mpc. II - The catalogue of groups and group members». Astronomy and Astrophysics Supplement, 93, 1992, pàg. 211–233.
- ↑ A. Garcia «General study of group membership. II - Determination of nearby groups». Astronomy and Astrophysics Supplement, 100, 1993, pàg. 47–90.
- ↑ I. D. Karachentsev «The Local Group and Other Neighboring Galaxy Groups». Astronomical Journal, 129, 2005, pàg. 178–188. DOI: 10.1086/426368.
