Discussió:Música de la dècada del 2000

(S'ha redirigit des de: Discussió:Música de la dècada dels 2000)
Darrer comentari: fa 2 anys per Docosong sobre el tema Referències youtube

Bon dia, aquest article, abans de seguir ampliant-se, li cal una eliminació o referenciació de contingut exhaustiva. El text és impropi enciclopèdicament amb frases molt subjectives i algunes que freguen l'assaig i l'escarni. En cito diverses, tot i que cada frase i/o paràgraf de l'entrada hauria de tenir com a mínim una referència solvent segons Viquipèdia:Citau les fonts:

  1. Internet va permetre un accés sense precedents a la música i va permetre als artistes distribuir música lliurement sense el suport de les etiquetes, tot i que també va ser el responsable de la pirateria, alhora que la seva solució, amb la música streaming.
  2. Hi ha un cultiu als mèdia sobre la celebritat fàcil, ràpida i milionària.
  3. Altres, encara, agafaven estrelles dels platons de premsa rosa i els feien cantar.
  4. I és que els paparazzi miraven d'aconseguir els famosos sense cap drap sobre seu, consumit drogues, bevent alcohol, etc.
  5. Jugar a ser una estrella del pop. Res més que una invenció de geni i un reflex de la societat mateixa.
  6. Simplement, treure a cada any 14 nous àlbums al mercat, porta obligatòriament a un col·lapse. És impossible, físicament, absorbir tants cantants en un any i, per això, la Star Academy va apagar-se en l'espai de tres anys a tot arreu.
  7. És l’inici de la tragèdia. Es tracta d’un sistema que només ha estat possible amb la informàtica.
  8. Michael se serviria del seu parc temàtic per violar criatures.
  9. La imatge es repeteix. Pit alçat i lema de cançó "When I Grow Up". Les Pussycat Dolls eren una girlsband d'un gènere inaudit. Cinc stripers de french cancan i que mostraven unes urpes de lleones tan feministes que cap altre grup ha sabut igualar-ne el gènere.
  10. Hi ha una proclama general als 2000 i és vels fora, sostenidors al poder. Si la sexualitat desacomplexada era tabú, tant la Britney Spears com la Christina Aguilera mostraven cuixa (Toxic, Slave, Dirty, etc). Meuques? Això diu la crítica però, elles, s'hi tornen (Work B**tch, Will.I.Am feat. Britney Spears).
  11. Una revolució a l'època que va haver d'atènyer amb el suor del seu front. I, malgrat això, hauria pogut passar desapercebut. La fortuna li arriba després d'un intent de suïcidi.
  12. No tothom va celebrar l’èxit d’artistes com Underwood i Swift, que van reflectir el constant debat, exclusivament estatunidenc, entre música country pura i derivats, que els i les més puristes menyspreen.
  13. Ell, una dona i un home més. Els tres dins un ambient pop, es besen, es freguen i practiquen una orgia. Desacomplexats, amb OT es va veure de tot.
  14. El pit dret li queda al descobert i la premsa s'hi llança com una fera sortida de la jaula.

L'entrada també té un biaix occidental clar, especialment francòfon, espanyol i estatunidenc. Per mi caldria usuarificar l'article directament, si no eliminar-ne parts massivament i reprendre'l gairebé de zero. Xavier Dengra (MISSATGES) 12:28, 26 març 2021 (CET)Respon

Bona nit,

Bé, aniré responent a cada qüestió una per una.

  • Internet va permetre.... no dic cap mentida. Potser cal més referències o cal dir-ho d'una altra manera. Però no és cap mentida. Avui es pot compondre música, posar-la a internet i mirar de guanyar públic. Quan parlo de la cantant Lorie indico referència i demostro que és així.
  • Hi ha un cultiu... no dic cap mentida. Surt al documental. Potser calen més referència, però les indico.
  • Altres... reconec que potser aquí falta més referències.
  • I és que els paparazzi... he posat referències, potser cal ampliar-les o reformular-ho, però a Pop Scandals (ARTE) ja s'indica
  • Simplement.... aquí sí que falten referències
  • És l'inici de la tragèdia, probablement calgui efectivament reformular-lo, però certament va ser un desastre molt gran per a la indústria musical i aporta referències sobre això
  • Michael se servia... puc aportar més proves, no és un escarni. És la seva biografia. Era un gran cantant a parè meu, però la seva vida no fou molt gran. Això a parè meu. Els fets són que va tenir molt èxit musical, i cal destacar-ho. Que a la dècada dels 2000 la gent s'interessa molt més per la seva vida. I que hi ha tot un escàndol per pedofília, confirmat pels tribunals, o, en tot cas, amb recursos pendents que no varen arribar al seu final perquè s'ha mort
  • L'article sobre el poder femení també està referenciat i al document d'on ho trec en parlen artistes de tota mena. No he ampliat la referència perquè considero que n'hi ha prou amb aquesta. Ara bé, si cal afegir-hi més referències, cap problema. Tampoc no dic res de fora de lloc. A qui profite le streap (ARTE) s'hi demostra perfectament d'on sorgeix tota aquesta estètica per als boysband i girlsband tot i que reconec no haver-la posat. També a la referència primera on parlo de Beyoncé, s'hi parla igualment de les Pussycat dolls i són artistes els mateixos que indiquen com de feminista podia ser o com de sexual podia ser el contingut.
  • El biaix occidental crec que no és correcte perquè explico que va passar a cada continent i poso èmfasi en allò que hi havia al món. És a dir, si Britney Spears, per exemple, era escoltada a tot el planeta, que és verídic, no crec que hi hagi cap mirada occidental. Si els artistes japonesos no són visibles a Europa, per exemple, no en puc parlar. En canvi sí que en parlo al seu apartat, Àsia. També demostro que els talent-xous eren venuts a tot arreu. Cosa diferent seria parlar de la música dels 2010, per exemple, on hi ha clarament una gran tendència al món cap al k-pop.
  • L'article sobre Eminem és verídic, l'he pres del documental que indico a les referències. No obstant, però cal reformular-lo, presentar-lo d'una altra manera, és a dir, canviar la manera d'explicar-ho. Però tampoc no estic dient cap mentida. Tampoc no hi faig un biaix. Tampoc no hi faig cap escarni.
  • No tothom... aporto referències. No vaig escarni, no menteixo, ni aporto cap biaix. Crec, ara em poses tu el dubte. Al documental és evident. El grup de noies anaven als concerts, deien clarament que estaven en contra de la guerra, que hi va haver artistes favorables, però no tots perquè hi havia por de qüestionar la guerra, i que hi va haver ràdios i televisions que difamaven i feien boicot a aquest grup de noies en particular. Però elles mateixes sortien als concerts i tornaven a afirmar que no els agrada va la guerra. És així, no és cap biaix. Madonna, American Idiot, etc. Tot això són cançons protesta. Hi ha un toc occidental? Bé, la guerra de l'Iraq és una guerra que tothom, a tot arreu, ha seguit perquè té repercussions a tot el món: atemptats islamistes a Occient o Àsia (ex.: Indonèsia).
  • Ell, una dona... aquí faltaria una referència, però és la tendència general. És un cantant, que a mi particularment no m'agradava, que visibilitzava l'homosexualitat en un moment en què hi ha debat sobre l'homosexualitat i els matrimonis. Sobre el debat, etc, només cal mirar les referències, a la sèrie de documentals The 2000s en parlen. potser cal reformular.
  • El pit dret,... això ho diuen al documental. Directament es parla d'escarni de la premsa. Potser cal reformular.

Vaja, caldrà revisar-lo, certament.--Culturaactiva (disc.) 20:20, 26 març 2021 (CET)Respon

Pel que fa les referències. Crec que són correctes. Caldria potser que em diguéssiu que s'hi escau millor. És a dir, si les referències aportades no són prou, no són bones, etc, caldria doncs que em diguéssiu què està malament, el format, la forma, etc. Crec que la forma és bona. El format també. Són dos sèries de documentals. La primera centrada més en la música, la segona en la societat en general. El segon està en anglès, el primer en francès. A nivell lingüístic crec que no hi ha problema. Després, el tipus de documental és el següent:

-veu en off, narra i desenvolupa una tesi que mira de provar mitjançant imatges i entrevistes -les entrevistes es fan a artistes i gent adequada, vol dir, mànagers, cantants d'època i cantants d'avui que se'n recordin -hi ha punts dispars: el mànager tindrà o no la mateixa opinió que el cantant d'època, el narrador després afegeix imatges que demostren allò que diu cadascun i, finalment, narra, és a dir, diu què va ser o no va ser

--Culturaactiva (disc.) 20:54, 26 març 2021 (CET)Respon

Detalls tècnics sobre referències:
  • Si fas servir la mateixa referència més d'un cop, no cal que la posis com dues referències separades. Es pot tornar a cridar la mateixa. Ajuda:Referències.
  • Ara mateix, algunes referències donen error.
I compte que estàs enllaçant un bon grapat de pàgines de desambiguació. Suggereixo que t'activis el detector de desambiguacions a les preferències.--Pere prlpz (disc.) 21:13, 26 març 2021 (CET)Respon
Les referències que donen error són antigues. Quan les revisi deixaran de donar error. Gràcies per avisar.
Em miro això de la desambiguació i si no el trobés, et diria el què.
També miro de no repetir-ho i si no sé com fer, et dic. Culturaactiva (disc.) 22:02, 26 març 2021 (CET)Respon

MODIFICACIONS/CORRECCIONS:

Música de tabloide:

  • La referència Facebook pot ser qüestionada però malauradament algunes revistes de Portugal no tenen lloc web oficial perquè són traduccions sense més (ex.: Correio Internacional) o perquè la casa mare vol estalviar-se diners. He anat al Facebook Oficial de Cuore i he anat a l'apartat Quant a. Amb les referències aportades abans, es pot verificar que és correcte. Crec que no és anecdòtic perquè l'article Música de tabloide parla d'un fenomen generalitzat i que reforça l'argument anterior (que referencio) amb exemples.
  • Parlo de Loana al cinquè paràgraf i potser per això s'ha pensar que és un article francòfil o amb biaix occidentalitzant. Del Big Brother no se'n pot parlar com un artista africà que hagi venut molt a tot el planeta. És un programa que s'ha venut a tot el planeta però no té 1 cara, en té una multitud. Quantes? No m'he posat a calcular tot el nombre de concursants per país i per edicions. No puc donar exemples de cadascun dels concursants per país. És impossible perquè el Big Brother inaugura una mirada localista alhora que global i això en parlo amb la referència Ortiz (Universitat a Brasil) que fa un estudi sociològic sobre el tema. Llavors, fet verídic: els concurstants sortien del Big Brother i cantaven per fer diners. Ho he demostrat amb el documental de Guillaume Genton i Krack Nicole. L'única cosa que faig és aportar exemples que conec. És a dir, tinc el marc general, introdueixo el contingut i, després, reforço amb exemples perquè la persona que llegeixi sàpiga, pugui posar noms, cares. No és un escarni, compte. Llavors, era de mal gust? He ficat referència. És verídic, era de mal gust. Resulta que a la història de la música contemporània, s'hi fa música de mal gust. A partir d'aquí, a mi, més igual si aquest o aquell altre li agrada o no la cançó de Loana, dels Micrófonos, etc. En parla una periodista especialitzada en cultura. És rellevant? Sí, perquè parla d'un fenomen generalitzat, referenciat amb en Tom Hanks i Nicole. És adient parlar de fenomen? Sí, hi ha estudis sociològics que cerquen sobre l'interès per ser famós i pels famosos, referència: Ortiz, Universitat Brasil. És francòfil? No, perquè també parlo d'una italiana, poso el nom d'una periodista catalana i aporto referències de Brasil i Estats Units. És occidentalitzant? Bé, el Big Brother parteix d'Holanda. És així, no hi puc fer res. Ara bé s'ha venut arreu del món, però això ja ho indico més endavant. Finalment, al primer paràgraf hi aporto informació de com els programes de televisió tenen tendència durant la "globalització" (són paraules de qui escriu) a ser comprats i adaptats per país. La referència reforça l'estudi d'Ortiz. Està escrit per Alternatives Economiques, revista especialitzada que és proposada per universitats catalanes per als seus estudiants.
  • Estructura de la secció: 1r paràgraf es parla del context, 2n paràgraf introducció de la matèria a parlar, 3r i 4r paràgrafs s'explica el contingut, 5è i 6è paràgrafs es conclou que allò va permetre compondre música de mala qualitat. És rellevant tot això? Sí. Els programes de tipus OT varen vendre milions de discos. És a dir, van tenir èxit. Com que cal parlar d'aquests programes, també cal parlar dels seus efectes. Està tractat, no és nou. Va ple de referències. Tot s'ha teoritzat, s'ha estudiat fins i tot en universitats. La secció queda doncs corregida. És tard i voldria anar a dormir. Reprendré quan pugi com més aviat millor.--Culturaactiva (disc.) 00:14, 27 març 2021 (CET)Respon

SingStar: sigues l'estrella

La pandèmia P2P

El final de les jerarquies

  • Escuçat, millorat + referències--Culturaactiva (disc.) 16:17, 27 març 2021 (CET)Respon
  • Crec que aquí no es pot dir que hi ha biaix francòfil. Parlo de Rússia, Turquia, els Estats Units, etc. Qualsevol altre diria que hi ha biaix russòfil perquè parlo de plataformes que no existeixen a l'Europa de l'oest. És a dir, tampoc no crec que es pugui dir que hi ha biaix occidentalitzant. Parlo de Turquia.

El fenomen del Big Brother

Introducció

Segona generació de boysbands i girlsband

Pop, R&B i Revolució Digital

Música urbanda

El retorn del soul

EL retorn dels discjoqueis

Amèrica del nord i del sud

Pop-rock

kuduro i zulgou

música llatina i otmania

música àrab

La marató de tv3

La morangada

L'eurodance romanès i moldau + el retorn de l'est

Reconvertir-se o morir

El català a Eurovisió

El retorn alemany

Prosseguint amb les millores

modifica

Eps, bona feina fins ara @Culturaactiva:! M'ho he llegit prou i poc a poc va agafant to i més que n'agafarà! Suggereixo que el proper pas sigui cohesionar la introducció i referenciar-la bé, atès que és el primer que llegeix qualsevol persona que accedeix a l'article i ha de ser sintetitzadora, clara, precisa i ben ordenada. Ara els conceptes més bàsics hi estan exposats, però cal prioritzar els continguts (ara és un pèl massa llarga) i agrupar-los en paràgrafs més concrets i amb un fil conductor. Per tant:

  • Primer paràgraf, parlar entre quins anys abasta i que l'article fa referència a tot el món. Destacar primer els estils musicals ressorgits i després mencionar els reality shows, però no a la inversa. Els segons han influït la música, però no són música com a tal.
  • En el següent paràgraf, un pèl de context d'on es venia dels anys 90 (ho tens ja escrit en una de les frases de la intro) i llavors definir què ha canviat breument (capitalisme, internet, enregistrament multimèdia... també ho tens).
  • En el 3r, 4t i 5è paràgraf (com a molt, la intro no hauria de ser molt més llarga) hauries de compilar per estils musicals en un o dos, i després per continents o contextos culturals. Més avall, al cos de l'article, fixa't que és tal i com ho tens. Per tant, la introducció ha de cenyir-se a la distribució posterior.
  • Per context lingüístic, estaria bé una petita referència amb una o dues frases del context catalanoparlant (què ha dominat, impacte...). Això marca un tret distintiu cap al públic objectiu que llegeix la Viquipèdia.

Fet i fet, pensa que el contingut ja hi és i només cal reorganitzar-lo una mica més perquè no es vegi tan dispers. I la premissa principal: cada frase hauria de tenir 1 o 2 referències fiables com a mínim. Això és el que et portarà més temps. Som-hi! Si vols quan l'hagis provat de refer passo jo a fer una segona edició i mirem com progressa. La introducció és la benviguda d'un article i si no és agradable, la gent no continua llegint. Digue'm què en penses i si et sembla bé! Salut! Xavier Dengra (MISSATGES) 12:02, 28 març 2021 (CEST)Respon

Bon dia,
Ok, doncs em poso a fer la intro. Gràcies.
Salut,
culturaactiva Culturaactiva (disc.) 12:18, 28 març 2021 (CEST)Respon
ho veig bé, cal problema. Gràcies. Em fico a fer-la. Culturaactiva (disc.) 12:19, 28 març 2021 (CEST)Respon
Hola Xavier,
La intro ja està feta.
Mira-t'ho si vols. Gràcies.
Culturaactiva Culturaactiva (disc.) 15:29, 28 març 2021 (CEST)Respon

Quan procedeix d'una traducció?

modifica

Bona nit,

Avui no he pogut dedicar-m'hi i ara que tinc una mica de temps, voldria preguntar com es fa quan una informació és una traducció que prové de la versió anglesa, per exemple. Resulta que la resta de l'article no és traducció, però hi ha parts que sí. Com ho indico?

Gràcies

--Culturaactiva (disc.) 22:30, 29 març 2021 (CEST)Respon

Que jo sàpiga, encara que la traducció sigui parcial, a la pàgina de discussió es fa servir la plantilla {{traduït de|en|(English title)|(data de la captura)}}, que ja indica que "Aquest article, o una part, prové de...". Salutacions cordials, Jordi Roqué (Discussió) 13:25, 9 abr 2021 (CEST)Respon

Final

modifica

No sé per quina raó la darrera modificació que he fet m'ha descol·locat tot el text, però no penso continuar posant referències. Ja he fet gairebé tot l'article. Només em falten dos apartats. Però ja estic cansat de fer-ho i després de l'advertència, ningú més m'ha anat dient res al respecte. És a dir, no sé pas si és o no allò que s'esperava. A més, els darrers missatges enviats no han estat fructífers, sense cap mena de resposta. D'altra banda, voldria començar a dedicar-me a una altra cosa. Gràcies en tot cas per l'advertència, ara l'article queda a les vostres mans. És la comunitat mateixa qui ha de jutjar-lo. Endavant.--Culturaactiva (disc.) 21:56, 13 abr 2021 (CEST)Respon

@Culturaactiva: Només recordar que la Wikipedia no és una font fiable. He procedit a eliminar les referències que citaven l'article l'original en anglès. Salutacions!--Docosong (disc.) 08:48, 22 ago 2021 (CEST)Respon

Referències youtube

modifica

En aquest article la gran majoria de referències fan menció a youtube. Recordar que youtube no és considera com a font fiable perquè no té cap revisió editorial i determinats continguts, encara que siguin considerats lleugerament com a font primària, no serveixen per referenciar cap text enciclopèdic.-- Docosong (disc.) 21:29, 9 set 2021 (CEST)Respon

Torna a la pàgina "Música de la dècada del 2000".