El secuestrador
pel·lícula de 1958 dirigida per Leopoldo Torre Nilsson
El secuestrador s una pel·lícula en blanc i negre de l'Argentina dirigida per Leopoldo Torre Nilsson sobre el seu propi guió escrit en col·laboració amb Beatriz Guido que es va estrenar el 25 de setembre de 1958 i que va tenir com a protagonistes a María Vaner, Leonardo Favio, Lautaro Murúa i Oscar Orlegui.[1]
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Leopoldo Torre Nilsson  |
| Protagonistes | |
| Guió | Leopoldo Torre Nilsson i Beatriz Guido |
| Música | Juan Carlos Paz i Juan Ehlert |
| Fotografia | Alberto Etchebehere |
| Muntatge | Jorge Garate |
| Productora | Argentina Sono Film |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 1958 |
| Durada | 75 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Buenos Aires |
       | |
En una enquesta de 2022 de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí presentada al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, la pel·lícula va aconseguir el lloc 52.[2]
Sinopsi modifica
La innocència d'una parella d'adolescents i un grup de nens en contrast amb l'aparició del suposat segrestador donen vida a una història de perdedors molt comú al cinema de finals dels anys 50.
Repartiment modifica
- María Vaner
- Leonardo Favio
- Lautaro Murúa
- Oscar Orlegui
- Carlos López Monet
- Patricio López Méndez
- Jorge Rudoy
- Beto Gianola
- Amalia Bernabé
- Osvaldo Terranova
- Carmen Caballero
- Jorge Palaz
- Carmen Giménez
- Miguel Cossa
- María Esther Corán
- José Olivero
- Luis Osvaldo Vicente …Diego
- Norma Díaz
- Jorge Villalba
- Julia Giusti
- Mario Savino
- Luis Orbegoso
- Enrique Pinti
- Rolando Dumas
- Yamandú Di Paula
Comentaris modifica
Roland va dir:
| « | ”El tema és complex…alguns personatges són duals…El cinema intel·ligent de Nilsson arriba a la seva maduresa.” | » |
Manrupe i Portela escriuen:
| « | ”Parelles en sepultures, porcs que es mengen nois, taüts usats com a amagatall. Una pel·lícula negra, amb reminiscències de Buñuel, i una estranya bellesa en l'antítesi puresa-sordidesa.” | » |
Referències modifica
- ↑ Michael Pigott & Santiago Oyarzabel. World Film Locations: Buenos Aires. Intellect Ltd, 2014. pàgina 49
- ↑ «Top 100». Encuesta de cine argentino, 11-11-2022. [Consulta: 13 novembre 2022].
- Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001, p. 525/6.
