Lautaro Murúa
Lautaro Murúa Herrera (Tacna, Xile; 29 de desembre de 1926-Madrid, Espanya; 3 de desembre de 1995)[1] va ser un actor i director de cinema i de teatre xilè-argentí. Va fer la major part de la seva obra a l'Argentina i es va nacionalitzar argentí.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 desembre 1926 Tacna (Perú) |
| Mort | 3 desembre 1995 (68 anys) Madrid |
| Causa de mort | Càncer de pulmó |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, pintor, guionista, director de cinema, actor de cinema |
| Activitat | 1949 – 1995 |
Premis
| |
    | |
Biografia modifica
Va néixer el 29 de desembre de 1926 a la ciutat de Tacna, en aquells dies sota domini chileno, en l'actualitat sota sobirania peruana. En Santiago va estudiar Belles arts i va participar al Teatre Experimental de la Universitat de Xile que va renovar l'escena xilena. En 1954 va protagonitzar la versió teatral de Martín Rivas, adaptada per Santiago del Campo i dirigida per Germán Becker, que es va transformar en un dels successos teatrals de la dècada en aquest país.[2] Segons el mateix Becker, Murúa —temps abans de la seva activitat universitària i teatral— hauria tingut un breu pas per l'Escola d'Aviació.[3]
La seva obra creativa de transcendència la va realitzar a l'Argentina, país al qual va emigrar en temps del segon govern del general Carlos Ibáñez del Campo (1955?). Allí va viure gairebé quatre dècades i va deixar la major part del seu llegat com a actor i com a director de cinema i teatre.
A partir de 1976, a causa de la commoció política imperant, després de la mort del General Perón i el cop d'estat del mateix any, es va exiliar en Espanya, on va romandre fins a 1983, tornant amb el retorn de la democràcia després de la dictadura militar argentina.
Com a actor de cinema es va destacar a Invasión (1969), Crónica de una señora (1971), Quebracho (1974), La muchacha de las bragas de oro (1979),[4] No habrá más penas ni olvido (1983), Noches sin lunas ni soles (1984), El exilio de Gardel (Tangos) (1985) i La peste (1992), entre moltes altres.
Com a director de cinema, els seus films més rellevants van ser Shunko (1960), Alias Gardelito (1962), Un guapo del 900 (1971), La Raulito (1975) i Cuarteles de invierno (1984), entre altres.[4]
En una de les seves últimes pel·lícules va interpretar al torero Juan Belmonte en la pel·lícula Belmonte.
Va morir el 3 de desembre de 1995 als 69 anys d'edat per un càncer de pulmó a Madrid.
Filmografia modifica
Com a actor modifica
Televisió modifica
- 1956: Teatro del sábado.
Premis modifica
- 1957 – Premi Cóndor de Plata al millor actor, Asociación Argentina de Críticos de Cine, per Graciela.
- 1960 – Premi Cóndor de Plata al millor actor, Asociación Argentina de Críticos de Cine, per Aquello que amamos.
- 1961 – Premi Cóndor de Plata a la millor pel·lícula, Asociación Argentina de Críticos de Cine, per Shunko.
- 1961 – Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, millor filme en castellà, per Shunko.
- 1962 – Premi Cóndor de Plata a la millor pel·lícula i al millor director, Asociación Argentina de Críticos de Cine, per Alias Gardelito.
- 1963 – Premi Cóndor de Plata al millor actor, Asociación Argentina de Críticos de Cine, per La cifra impar.
- 1979 – Premis ACE al millor film, per La Raulito.
Referències modifica
- ↑ «Lautaro Murúa». [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ [Enllaç no actiu]
- ↑ Germán Becker. De memoria.
- ↑ 4,0 4,1 «Fallece en un hospital de Madrid Lautaro Murúa, director de 'La Raulito'», 4 diciembre 1995. [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 Miccio, José. «Lautaro Murúa, cineasta, por José Miccio», 11-02-2020. [Consulta: 29 novembre 2020].