Viquipèdia

Eleccions generals espanyoles de 1910

eleccions generals d'Espanya

Eleccions generals espanyoles de 1910 foren convocades el 8 de maig de 1910, després de la crisi del govern conservador d'Antoni Maura a causa de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, sota sufragi universal masculí.[1] En total foren escollits 404 diputats, i el partit més votat fou el Partit Liberal, dirigit per José Canalejas. El partit conservador va restar molt afeblit, i a Navarra es presentà en coalició amb carlins i integristes. També es presentà una Conjunció Republicano-Socialista, dirigida per l'escriptor canari Benito Pérez Galdós, que va aplegar en la coalició diversos grups republicans, el PSOE, el Partit Republicà Radical i el Partit Republicà Democràtic Federal, però no la UFNR,[2]que un cop trencada la Solidaritat Catalana es va presentar en solitari i per primer cop va trencar l'hegemonia de la Lliga Regionalista.[3]

Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals espanyoles de 1910
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Data8 maig 1910 Modifica el valor a Wikidata
← 1907 Modifica el valor a Wikidata
1914 Modifica el valor a Wikidata →
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat a Corts Modifica el valor a Wikidata
El liberal Canalejas, cap de govern fins al seu assassinat el 1912

Fou elegit president del Congrés el liberal comte de Romanones, que fou substituït el 1912 per Segismundo Moret y Prendergast, i a la seva mort el 1913 per Miguel Villanueva i president del Senat Eugenio Montero Ríos.[4]

El cap de govern fou José Canalejas, que fou assassinat el 12 de novembre de 1912. El substituí aleshores el comte de Romanones, qui dimití el 27 d'octubre de 1913 a causa de la divisió interna del partit de Manuel García Prieto, creador del Partit Liberal Demòcrata. Alhora, també hi hagué divisió en el Partit Conservador quan Antoni Maura i Juan de la Cierva y Peñafiel no acceptaren el lideratge d'Eduardo Dato e Iradier. També es trencà la Conjunció Republicano-Socialista, malgrat l'èxit relatiu obtingut.

Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[5][6]

Composició de la Cambra modifica

← Eleccions generals espanyoles, 8 de maig de 1910 →
Partit Escons Percentatge Líder
Partit Liberal 43,4% 215 José Canalejas
Partit Conservador 21,9% 115 Antoni Maura
Conjunció Republicano-Socialista 10,3% 27 Benito Pérez Galdós
Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) 5,3% 11 Josep Maria Vallès i Ribot
Lliga Regionalista 2,7% 10 Enric Prat de la Riba
Comunió Tradicionalista (jaumista) 2,2% 10 Juan Vázquez de Mella
Catòlics independents 3 Marquès de Santillana
Partit Integrista 2 Manuel Senante y Martínez
PURA 1 Fèlix Azzati i Descalci
Nacionalistes republicans catalans 1 Francesc Macià
Independents 5
No establerts 3

Resultats per circumscripcions modifica

Catalunya modifica

Illes Balears modifica

País Valencià modifica

Referències modifica

  1. ↑ Andrés-Gallego, José «La Semana Trágica:: los hechos, el impacto y las respuestas». Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques, 82, 2009, pàg. 227–280. ISSN: 0304-4300.
  2. ↑ Gabriel Sirvent, Pere «Las bases políticas e ideológicas del catalanismo de izquierdas del siglo XX». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea, 13, 2000, pàg. 73–104. ISSN: 1130-0124.
  3. ↑ Grau i Mateu, Josep «La Lliga Regionalista i la llengua catalana (1901-1923)». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 22-11-2006, pàg. 261–271. ISSN: 2013-3995.
  4. ↑ Martínez Sanz, José Luis «El enfrentamiento Romanones-Ratibor». Hispania: Revista española de historia, 43, 154, 1983, pàg. 401–428. ISSN: 0018-2141.
  5. ↑ Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6. 
  6. ↑ Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9. 

Enllaços externs modifica


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_generals_espanyoles_de_1910&oldid=33288099»