Josep Nicolau i Sabater
Josep Nicolau i Sabater (Tortosa, Baix Ebre, 19 de juliol de 1862 - ?, 29 de gener de 1950) fou un enginyer i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 juliol 1862  Tortosa (Baix Ebre) |
| Mort | 19 gener 1950 (87 anys) ? |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 14 maig 1910 – 15 setembre 1923 Circumscripció electoral: Tarragona | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Enginyer |
| Partit | Partit Liberal Unión Monárquica Nacional |
Premis | |
Biografia modifica
Es llicencià a la Universitat de Madrid, on el 1886 fou nomenat enginyer en cap de l'Escuela Especial de Ingenieros, alhora que treballava a Terol, Pontevedra i Lleida. Dirigí les obres del port de València el 1889 i del port d'Alacant de 1901 a 1911. Va viatjar per Egipte i pels EUA, on va estudiar els sistemes d'irrigació sobre els que va escriure dos llibres, juntament amb Narciso Puig de la Bellacasa y Sánchez.[1] També fou enginyer director del Servei Tècnic del Canal d'Isabel II el 1920.
Inicialment milità al Partit Liberal, on fou diputat per a Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914, 1916, 1918 i 1919, però després fou diputat per la Unión Monárquica Nacional a les eleccions generals espanyoles de 1920 i 1923. Durant aquests anys fou director general de Comerç, Indústria i Treball, i ministre de Foment interí durant uns dies de març i agost de 1923.[1] Després abandonà la política i fou nomenat projectista dels recs de l'Alt Aragó, càrrec des del qual criticà força el Pla Naiconal d'Obres Hidráuliques de 1933.[2]
Obres modifica
- Proyecto de ... mejoras para el puerto de Alicante (1902) amb Nicolau Puig de la Bellacasa
- Los aglomerantes en las obras marítimas (1928)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Josep Nicolau i Sabater». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «PN d'OH de 1933». Arxivat de l'original el 2009-06-19. [Consulta: 18 novembre 2008].