Equinocci

moment de l'any en què el sol passa l'equador celeste (primavera i tardor)
Dia i hora UTC d'alguns
solsticis i equinoccis propers[1]
any Equinocci
Març
Solstici
Juny
Equinocci
Setembre
Solstici
Desembre
dia hora dia hora dia hora dia hora
2010 20 17:32 21 11:28 23 03:09 21 23:38
2011 20 23:21 21 17:16 23 09:04 22 05:30
2012 20 05:14 20 23:09 22 14:49 21 11:11
2013 20 11:02 21 05:04 22 20:44 21 17:11
2014 20 16:57 21 10:51 23 02:29 21 23:03
2015 20 22:45 21 16:38 23 08:20 22 04:48
2016 20 04:30 20 22:34 22 14:21 21 10:44
2017 20 10:28 21 04:24 22 20:02 21 16:28
2018 20 16:15 21 10:07 23 01:54 21 22:23
2019 20 21:58 21 15:54 23 07:50 22 04:19
2020 20 03:50 20 21:44 22 13:31 21 10:02
2021 20 09:37 21 03:32 22 19:21 21 15:59
2022 20 15:33 21 09:14 23 01:04 21 21:48
2023 20 21:24 21 14:58 23 06:50 22 03:27
2024 20 03:06 20 20:51 22 12:44 21 09:21
2025 20 09:01 21 02:42 22 18:19 21 15:03

L'equinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa durada en tot el món, llevat en els pols. La paraula equinocci ve del llatí aequinoctium i significa 'igualació amb la nit'.[2]

Hi ha dos equinoccis a l'any:

  • L'equinocci de primavera o equinocci vernal: es produeix entorn del 20 de març quan el Sol travessa l'equador celeste, passant de l'hemisferi sud al nord. La declinació solar és zero, passant de negativa a positiva. A l'hemisferi nord marca el començament de la primavera.
  • L'equinocci de tardor: es produeix prop del 23 de setembre[a] quan el Sol travessa l'equador celeste passant de l'hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero, passant de positiva a negativa. A l'hemisferi nord marca l'arribada de la tardor.

A l'hemisferi sud, aquests noms s'intercanvien.

Els equinoccis també es poden considerar com dos punts en el cel. Són els punts on l'equador celeste talla l'eclíptica. En astronomia, aquests punts són els nodes orbitals de la Terra. Es diuen punt Àries o punt vernal (l'equinocci de primavera) i punt Libra (l'equinocci de tardor).

El moment que el Sol passa pels punts equinoccials es pot calcular precisament i l'equinocci té lloc durant un instant particular en el temps. En diversos punts de la Terra, els equinoccis poden tenir lloc en dates diferents a causa dels diferents fusos horaris.

Moviment diürn del Sol modifica

 
La Terra il·luminada pel Sol durant un equinocci

En els equinoccis, el Sol ix exactament per l'est i es pon exactament per l'oest, i les longituds del dia i la nit són iguals. En el moviment diürn, mitja circumferència ocorre per dalt de l'horitzó (dia) i l'altra mitja per davall (nit).

L'equinocci de març modifica

  • En l'equador, el Sol eix dia descriu un semicercle màxim de l'est a l'oest passant pel zenit del lloc.
  • En el tròpic de Càncer el sol culmina al sud, on aconseguix la seva altitud màxima d'eix dia, que és 66,33º.
  • En el tròpic de Capricorn el sol culmina al nord, on aconseguix la seva altitud màxima d'eix dia, que és 66,33º.
  • En el pol nord, el sol passa d'una nit de 6 mesos de duració a un dia de 6 mesos.
  • En el pol sud, el sol passa d'un dia de 6 mesos de duració a una nit de 6 mesos.

L'equinocci de setembre modifica

  • En l'equador, el sol eix dia descriu un semicercle màxim de l'est a l'oest passant pel zenit del lloc.
  • En el tròpic de Càncer, el sol culmina al sud, on aconseguix la seva altitud màxima d'eix dia, que és 66,33º.
  • En el tròpic de Capricorn, el sol culmina al nord, on aconseguix la seva altitud màxima d'eix dia, que és 66,33º.
  • En el pol nord, el sol passa d'un dia de 6 mesos de duració a una nit de 6 mesos.
  • En el pol sud, el sol passa d'una nit de 6 mesos de duració a un dia de 6 mesos.

Data de l'equinocci modifica

Quan Julius Caesar va establir el calendari julià l'any 45 aC, es consignà el 25 de març com la data de l'equinocci de primavera, que ja era el primer dia de l'any en els calendaris persa i indi. Tanmateix com a conseqüència que l'any julià es més llarg que l'any tròpic per uns 11,3 minuts en mitjana (o 1 dia en 128 anys), el calendari "derivà" respecte als moments exactes dels dos equinoccis – de manera que en el Primer Concili de Nicea, l'any 325, l'equinocci de primavera ja ocorria el 21 de març, i l'any 1582 ja s'havia retardat fins l'11 de març.

Aquest retard ja obligar el Papa Gregori XIII a fer la reforma del calendari i establir l'actual calendari gregorià. Com el Papa volia continuar complint els edictes del Primer Concili de Nicea de l'any 325 relacionats amb la data de la Pasqua, implicava que havia de moure l'equinocci vernal a la data en què queia en aquell moment (21 de març era el dia en el que s'havia establert el dia de Pasqua l'any 325 en el calendari julià), i per a mantenir-lo al voltant d'aquesta data en el futur val caldre reduir el nombre d'anys bisextils de 100 a 97 cada 400 anys. Tanmateix encara quedà una petita variació en la data i temps de l'equinocci vernal d'uns ±27 hores de la seua posició mitjana, i per corregir-ho cal fer correccions cada principi de segle. (mireu Correccions del calendari gregorià).[3]

Efecte dels equinoccis sobre els satèl·lits de comunicacions modifica

Un dels efectes dels períodes equinoccials és la interrupció temporal dels satèl·lits de comunicacions geoestacionaris. Hi ha un període, abans i després de l'equinocci, en què el Sol es posa directament darrere del satèl·lit respecte a la Terra durant un curt lapse de temps cada dia. L'immens poder i l'ampli espectre de radiació del Sol sobrecarreguen de soroll els circuits de recepció de les estacions terrestres i, depenent de la mida de l'antena i d'altres factors, interromp de manera temporal o bé degrada el circuit. La durada de la interrupció varia, però va des d'uns pocs minuts fins a una hora.[4]

Equinoccis en altres planetes modifica

 
Quan Saturn es troba en el seu equinocci, els seus anells reflecteixen poca llum solar, tal com es mostra en aquesta imatge de la sonda Cassini, del 2009. NASA, Jet Propulsion Laboratory

L'equinocci és un fenomen que pot ocórrer en qualsevol planeta que tingui una inclinació significativa respecte al seu eix de rotació. Saturn n'és el cas més espectacular, ja que l'equinocci col·loca el caire del seu sistema d'anells de cara al Sol. A causa d'això, els anells només són visibles com una fina línia, de la Terra estant. Quan són vistos des de dalt (quelcom només possible per primera vegada per als terrestres d'ençà de l'existència de la sonda Cassini, el 2009), reben molt poca llum solar —de fet, és més llum cendrosa que no pas llum del Sol.[5]

Aquesta mancança de llum solar es produeix un cop cada 14,7 anys i pot durar durant unes poques setmanes abans i després de la data exacta de l'equinocci. La data més recent d'un equinocci a Saturn va ser l'11 d'agost del 2009.[6] El pròxim equinocci tindrà lloc el 30 d'abril del 2024.

L'equinocci més recent del planeta Mart va ser el 7 de febrer de 2021 (primavera a l'hemisferi nord), i el següent serà el 24 de febrer de 2022 (tardor a l'hemisferi nord).[7]

Notes modifica

  1. De fet es produeix, de mitjana i com es pot veure a la taula de solsticis i equinoccis, cap a última hora UTC del 22 de setembre que, per al fus horari centreeuropeu (UTC+2), cau en el dia 23.

Referències modifica

  1. United States Naval Observatory. «Earth's Seasons: Equinoxes, Solstices, Perihelion, and Aphelion, 2000-2020», 21-09-2015.
  2. La paraula està formada pels termes llatins æquus («igual») i nox («nit»), en el sentit que el dia i la nit tenen la mateixa durada.«Definició al GDLC». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 desembre 2013].
  3. Richards, E. G.. Mapping Time: The Calendar and its History (en anglès). Oxford University Press, 1998, p. 250–251. ISBN 978-0192862051. 
  4. «Satellites, Geo-stationary orbits and Solar Eclipses» (en anglès). Commonwealth of Australia, Bureau of Meteorology's Space Weather Services. [Consulta: 20 març 2016].
  5. «PIA11667: The Rite of Spring» (en anglès). NASA Jet Propulsion Laboratory: California Institute of Technology, 21-09-2009. [Consulta: 20 març 2016].
  6. «Saturn: ombres d'un rellotge de Sol estacional». Astronomy Picture Of the Day, 12-10-2011. [Consulta: 20 març 2016].
  7. «Mars Calendar» (en anglès). The Planetary Society.

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Equinocci