Fàbrica: diferència entre les revisions

Una '''fàbrica''' o '''planta'''<ref>{{Ref-web|títol=VW potencia la planta de Martorell|url=http://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/852529-vw-potencia-la-planta-de-martorell.html|consulta=2020-03-16|nom=M.|cognom=Sardà|data=09 maig 2015|obra=elpuntavui.cat|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20201205092953/http://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/852529-vw-potencia-la-planta-de-martorell.html|arxiudata=2020-12-05}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=planta {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0201683.xml|consulta=2020-03-16|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20201203180003/https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0201683.xml|arxiudata=2020-12-03}}</ref> és un lloc físic o virtual on es produeix algun objecte, material o servei.<ref name="diec">{{ref-llibre | url = https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=f%C3%A0brica | títol = fàbrica | obra = Diccionari General de la Llengua Catalana | editor = [[Institut d'Estudis Catalans]] | consulta = 5 juny 2023}}</ref><ref name=gec>{{ref-llibre | url = https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/fabrica-1 | títol = fàbrica | obra = Gran Enciclopèdia Catalana | editor = Grup Enciclopèdia | consulta = 5 juny 2023 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230605123655/https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/fabrica-1 |date=5 de juny 2023 }}</ref> Normalment el vocable «fàbrica» s'associa amb un lloc físic on es processen [[matèries primeres]]. En l'[[economia]] moderna també s'estén el concepte als llocs [[virtual]]s on es generen [[servei]]s, per extensió del procés de transformació d'idees en serveis útils, com [[programari]] o [[capacitació]].

Antigament la paraula «fàbrica» (del [[llatí]]: ''fabrica'') podia designar qualsevol taller, però especialment el del [[ferrer]]<ref name=dss>{{Ref-web|Nom=Christophe|Cognom=Koller|títol=Fabrique|url=https://hls-dhs-dss.ch/articles/013882/2006-10-23/|obra=hls-dhs-dss.ch|data=2006-10-23|consulta=2020-03-16|llengua=francès|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200401203812/https://hls-dhs-dss.ch/articles/013882/2006-10-23/|arxiudata=2020-04-01}}</ref> (llatí: ''faber''). Al {{segle|XVII}}<ref name=dss/> va patir un canvi de significat, que és el que ens ha arribat en el dia d'avui, lligat al desenvolupament de la [[indústria]].

En el moment de màxima eficiència, el {{segle|XVI}}, a l'Arsenal de la [[República veneciana]] hi treballaven unes 16.000 persones que aparentment eren capaces de fabricar un vaixell diari i podien posar a punt, armar i aparellar una nova [[galera]] amb tècniques de producció en massa basades en una [[producció en cadena]] que no es tornaria a veure de nou fins a la [[revolució industrial]].
<ref name="Bressan 1866 p. ">{{ref-llibre|cognom=Bressan |nom=A. |títol=L'arsenale di Venezia e la sua importanza per la città e per lo stato: memoria |editorial=A. Clementi |any=1866 | url=https://books.google.cat/books?id=vogvAAAAYAAJ |llengua=it |consulta=2023-06-04 }}</ref><ref name="Levi 1896 p. ">{{ref-llibre|cognom=Levi |nom=C.A. |títol=Navi da guerra costruite nell'arsenale di Venezia dal 1664 al 1896 |editorial=A. Forni |any=1896 | url=https://books.google.cat/books?id=0HAsAAAAYAAJ |llengua=it |consulta=2023-06-04 }}</ref><ref name="de Bobadilla Imprenta Real de la Gaceta (Madrid) 1775 p. 381">{{ref-llibre|cognom=de Bobadilla |nom=J.C. |autor2=Imprenta Real de la Gaceta (Madrid) |títol=Política para corregidores y senõres de vasallos, en tiempo de paz, y de guerra, y para prelados en lo espiritual, y temporal entre legos, jueces de comisión, regidores, abogados, y otros oficiales públicos : y de las jurisdicciones, preeminencias, residencias, y salarios de ellos : y de lo tocante á las Ordenes, y Caballeros de ellas: primer[-segundo] tomo |editorial=en la imprenta Real de la Gazeta | series=Política para corregidores y senõres de vasallos, en tiempo de paz, y de guerra, y para prelados en lo espiritual, y temporal entre legos, jueces de comisión, regidores, abogados, y otros oficiales públicos : y de las jurisdicciones, preeminencias, residencias, y salarios de ellos : y de lo tocante á las Ordenes, y Caballeros de ellas: primer[-segundo] tomo |exemplar=v. 2 |any=1775 | url=https://books.google.cat/books?id=yIlt7jPPar0C&pg=PA381 |llengua=es |consulta=2023-06-05 |pàgina=381}}</ref>

=== [[Arsenal1200. de la RepúblicaDrassanes de Pisa]] ===

Rebia el nom de Tersana (derivació de [[dàrsena]]) i és datat del {{Segle|XIII|3=s}}, va ser construït per la [[República de Pisa]] a la part occidental de la ciutat, en un canal afluent de l'[[Arno]], per construir i reparar les seves naus. Tenia una mida força gran per l'època (tot i que menor que la seva rival veneciana), i funcionava amb un sistema organitzat d'artesans experts en petites tasques: ebenistes experts en la construcció de [[Casc (nàutica)|cascs]], [[Pal (nàutica)|pals]], timons o rems: ferrers encarregats de fer les [[Àncora|àncores]]. [[Esperó (nàutica)|esperons]] i resta de peces metàl·liques, telers per cosir les veles, fabricants d'aparells de navegació....<ref name="Mitterauer Morrissey 2015 p. 174">{{ref-llibre|cognom=Mitterauer |nom=M. |cognom2=Morrissey |nom2=J. |títol=Pisa nel medioevo: Potenza sul mare e motore di cultura |editorial=Viella Libreria Editrice |any=2015 | isbn=978-88-6728-515-0 | url=https://books.google.cat/books?id=hmohEAAAQBAJ&pg=PT174 |llengua=it |consulta=2023-06-05 |pàgina=174}}</ref><ref name="Echarri Brebbia 2018 p. 66">{{ref-llibre|cognom=Echarri |nom=V. |cognom2=Brebbia |nom2=C.A. |títol=Heritage Architecture Studies |editorial=WIT Press |any=2018 | isbn=978-1-78466-273-8 | url=https://books.google.cat/books?id=AsxJDwAAQBAJ&pg=PA66 |consulta=2023-06-06 |pàgina=66}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Gli arsenali repubblicani|url=http://www.pisamuseoaperto.net/it/node/24|data=|consulta=2024-05-14|llengua=it|editor=Pisa Museo Aperto|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100627175602/http://www.pisamuseoaperto.net/it/node/24|arxiudata=2010-06-27}}</ref>

=== [[1547. Antiga Foneria de Canons]] (Barcelona) ===

L'any [[1537]], l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] ordenà al [[Consell de Cent]] l'establiment d'una [[foneria]] reial de canons a la [[Rambla de Barcelona]].<ref name="ipac">{{IPAC|40498|Antiga Foneria de Canons}}</ref> Comptava amb una caserna per al cos de guàrdia, quatre coberts i un petit edifici d'oficines.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom1=Figuerola Rotger|nom1=Jordi|cognom2=Martí Bonet|nom2=Josep M.|títol=Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona, Vol. VI/2. La Rambla. Els seus convents. La seva història|editorial=Arxiu Diocesà de Barcelona|any=1995|pàgines=135-155}}</ref> Després de la [[Batalla de l'11 de setembre|desfeta de 1714]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] prohibí la fabricació local d'artilleria, que passaria a produir-se únicament a les [[Drassanes Reials de Barcelona|Drassanes Reials]].<ref name="Gómez 1989 p. 126">{{ref-llibre|cognom=Gómez |nom=J.S. |títol=De minería, metalúrgica y comercio de metales: La minería no férrica en el Reino de Castilla, 1450-1610 |editorial=Universidad de Salamanca | series=Acta Salmanticensia Series |exemplar=v. 102,n.º 1 |any=1989 | isbn=978-84-7481-568-9 | url=https://books.google.cat/books?id=WsSlZqEvTZ0C&pg=PA126 |llengua=es |consulta=2023-06-05 |pàgina=126}}</ref>

=== [[1720. Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara]] ===

Va ser fundada l'any [[1720]] per [[Felip V d'Espanya|Felip V]], a imitació dels tallers reials francesos que seguien el model de [[Jean-Baptiste Colbert|Colbert]], a conseqüència de la interrupció de la importació de [[tapissos]] [[flamencs]] després del [[tractat d'Utrecht]], que proveïen les peces destinades a les dependències reials. En els seus inicis va ser dirigida per Jacob Vandergoten i la seva família, que provenien d'[[Anvers]]. Es va fer instal·lar en una finca als afores de Madrid, al costat de la [[Porta de Santa Bàrbara]]. Es van instal·lar telers de baix lliç i els tapissos es realitzaven a partir de models realitzats per pintors de la cort. La seva veritable importància comença el [[1746]], durant el regnat de [[Ferran VI]], amb la unificació de la Reial Fàbrica amb la que havia obert al costat el fill de Vandergote, Jaume.<ref name="Imprenta de Repullés 1815 p. 88">{{ref-llibre|títol=Paseo por Madrid: ó guia del forastero en la corte, obra que contiene la descripcion de sus palacios, edificios, establecimientos publicos, academias, escuelas, tribunales, ministerios, dias de audiencia y demas noticias interesantes e instructivas: precedida de un compendio de la historia de Madrid; y terminada con una lista alfabetica de sus calles, plazas y plazuelas, indicadas de un modo facil, por medio del qual se pueden ballar sin necesidad de preguntar |editorial=Imprenta de Repullés |any=1815 | url=https://books.google.cat/books?id=QdQxAQAAMAAJ&pg=PA88 |llengua=es |consulta=2023-06-05 |pàgina=88}}</ref><ref>[http://www.realfabricadetapices.com/web/index.html Pàgina oficial] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070929121251/http://www.realfabricadetapices.com/web/index.html|date=2007-09-29}} de la Fundación Real Fábrica de Tapices, amb la història i documentació visual. {{es}}</ref>

<ref name="Museo Nacional del Prado 2023">{{ref-web |títol=Real Fábrica de Cristales de la Granja de San Ildefonso - Colección | website=Museo Nacional del Prado |data=2023-06-05 | url=https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/real-fabrica-de-cristales-de-la-granja-de-san/cb3cdf4f-2792-4fad-895f-b359cef3190c |llengua=es |consulta=2023-06-05 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230206195248/https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/real-fabrica-de-cristales-de-la-granja-de-san/cb3cdf4f-2792-4fad-895f-b359cef3190c |arxiudata=2023-02-06 }}</ref><ref name="Talavera 2014 p. ">{{ref-llibre|cognom=Talavera |nom=B.G. |títol=Arte y artesanía del vidrio en Segovia: La Real Fábrica de cristales de la Granja. Fundación Centro Nacional del Vidrio |editorial=Fundación EOI |any=2014 | isbn=978-84-15061-54-0 | url=https://books.google.cat/books?id=kblVDwAAQBAJ |llengua=es |consulta=2023-06-05 }}</ref>

<ref name="Berthelot 1868 p. 57">{{ref-llibre |cognom=Berthelot |nom=S. |títol=Études sur les pèches maritimes dans la Méditerranée et l'océan |editorial=Challamel aîné |any=1868 | url=https://books.google.cat/books?id=rQVSAAAAYAAJ&pg=PA57 |llengua=fr |consulta=2023-06-05 |pàgina=57 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240514160251/https://books.google.cat/books?id=rQVSAAAAYAAJ&pg=PA57#v=onepage&q&f=false |date=2024-05-14 }}</ref><ref name="Société de Statistique (Marseille) 1843 p. 444">{{ref-llibre |autor=Société de Statistique (Marseille) |títol=Répertoire des travaux de la Société de Statistique de Marseille | series=Répertoire des travaux de la Société de Statistique de Marseille |exemplar=v. 7 |any=1843 | url=https://books.google.cat/books?id=qitKAAAAcAAJ&pg=PA444 |llengua=fr |consulta=2023-06-05 |pàgina=444 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240514170515/https://books.google.cat/books?id=qitKAAAAcAAJ&pg=PA444#v=onepage&q&f=false |date=2024-05-14 }}</ref>

<ref name="Pérez 2007 p. 319">{{ref-llibre |cognom=Pérez |nom=P.F. |títol=Del metal al motor: innovación y atraso en la historia de la industria metal-mecánica española |editorial=Fundación BBVA | series=Elibro Catedra |any=2007 | isbn=978-84-96515-32-1 | url=https://books.google.cat/books?id=3P2oLdS-MBsC&pg=PA319 |llengua=es |consulta=2023-06-05 |pàgina=319 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240514160305/https://books.google.cat/books?id=3P2oLdS-MBsC&pg=PA319#v=onepage&q&f=false |date=2024-05-14 }}</ref><ref name="Castro 1994 p. 152">{{ref-llibre |cognom=Castro |nom=C.R. |títol=Barcelona romántica y revolucionaria: una imagen literaria de la ciudad, década de 1833 a 1843 |editorial=Universitat de Barcelona Publicacions | series=Publicaciones |any=1994 | isbn=978-84-475-0462-6 | url=https://books.google.cat/books?id=5kjbbcTLs6MC&pg=PA152 |llengua=es |consulta=2023-06-05 |pàgina=152 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240514160619/https://books.google.cat/books?id=5kjbbcTLs6MC&pg=PA152#v=onepage&q&f=false |date=2024-05-14 }}</ref>

<ref name="Cuba 2016">{{ref-web |títol=Real Fábrica de Tabacos Partagás | website=Cuba |data=2016-02-05 | url=https://www.visitarcuba.org/real-fabrica-de-tabacos-partagas |llengua=es |consulta=2023-06-05 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230605153437/https://www.visitarcuba.org/real-fabrica-de-tabacos-partagas |arxiudata=2023-06-05 }}</ref>

La '''Fàbrica de Ciment Asland''', actualment convertida en '''Museu del Ciment Asland''',<ref name="Museu del Ciment 2021">{{ref-web |títol=Història | website=Museu del Ciment |data=2021-07-26 | url=https://museuciment.cat/ca/historia/ |llengua=ca |consulta=2023-06-06 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230606063314/https://museuciment.cat/ca/historia/ |arxiudata=2023-06-06 }}</ref> és una fàbrica [[modernista]] del [[El Clot del Moro|Clot del Moro]], al municipi de [[Castellar de n'Hug]] (Berguedà). Propietat de la [[Generalitat de Catalunya]] per la cessió de l'empresa [[Asland]], va ser promoguda l'any [[1901]] per l'industrial [[Eusebi Güell i Bacigalupi]]. Va ser la primera fàbrica de [[ciment]] industrial de Catalunya i la primera que instal·là forns rotatoris a l'Estat Espanyol. Restà operativa fins a l'any [[1975]].

<ref name="Lewis 1976 p. 53">{{ref-llibre |cognom=Lewis |nom=D.L. |títol=The Public Image of Henry Ford: An American Folk Hero and His Company |editorial=Wayne State University Press | series=Great Lakes Bks |any=1976 | isbn=978-0-8143-1892-8 | url=https://books.google.cat/books?id=SudV13L6mkoC&pg=PA53 |consulta=2023-06-05 |pàgina=53 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240514160315/https://books.google.cat/books?id=SudV13L6mkoC&pg=PA53#v=onepage&q&f=false |date=2024-05-14 }}</ref><ref name="Van Horn Schaffner 2003 p. 214">{{ref-llibre |cognom=Van Horn |nom=C.E. |cognom2=Schaffner |nom2=H.A. |títol=Work in America: M-Z |editorial=[[ABC-CLIO]] | series=ABC-CLIO E-Books |any=2003 | isbn=978-1-57607-676-7 | url=https://books.google.cat/books?id=vsCeCHxH7jQC&pg=PA214 |consulta=2023-06-05 |pàgina=214 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240514170301/https://books.google.cat/books?id=vsCeCHxH7jQC&pg=PA214 |date=2024-05-14 }}</ref>

<ref name="Manuel 2015 p. 175">{{ref-llibre |cognom=Manuel |nom=R.C.J. |títol=TAYLORISMO. LA REVOLUCIÓN MENTAL QUE LLEGA A EUROPA |editorial=UNED | series=CIENCIAS SOCIALES Y JURÍDICAS |any=2015 | isbn=978-84-362-6926-0 | url=https://books.google.cat/books?id=-nFBBgAAQBAJ&pg=PA175 |consulta=2023-06-05 |pàgina=175 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240514170235/https://books.google.cat/books?id=-nFBBgAAQBAJ&pg=PA175#v=onepage&q&f=false |date=2024-05-14 }}</ref>