Corona d'Aragó: diferència entre les revisions

La '''Corona d'Aragó''' ({{Lang-an|Corona d'Aragón}}, {{Lang-la|Corona Aragonum}}) coneguda també per [[#Denominacions del conjunt territorial|altres denominacions]] com ara '''Corona catalanoaragonesa''', fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del [[rei d'Aragó]]<ref>Història de Catalunya, Ferran Soldevila i Zubiburu., Editorial Alpha, 1963, pp. 160-165</ref> des del [[1162]] fins al [[1715]]. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel [[Regne d'Aragó]] i el [[Comtat de Barcelona]] i, malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la [[unió dinàstica]] sorgida pel compromís de matrimoni entre el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]] i la infanta [[Peronella d'Aragó]] el [[1137]], que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, [[Alfons el Cast]], primer rei d'Aragó i comte de Barcelona ([[1162]]<ref name="SOBREQUES-2009/56"/>/[[1164]]).<ref name="UBIETO-197b"/> L'estructuració política del conjunt territorial transcendí la unió dinàstica inicial i s'organitzà com una [[Federació|federació d'estats]] medievals,{{sfn|Sesma Muñoz|2000|p=14}}<ref name="SOBREQUES-2009/321">[[#SOBREQUES-2009|Sobrequés 2009]], pàg. 321 {{cita| La Corona d'Aragó va ser una confederació plurinacional i pluriestatal, monàrquica, que es va començar a configurar al {{segle|XII}} i que va sobreviure fins al principi del {{segle|XVIII}}. Amb el pas dels segles, es va anar enriquint amb la incorporació de nous estats que tenien nivells i graus d'integració de diferent intensitat. El Regne d'Aragó, el Principat de Catalunya i, des del {{segle|XIII}}, el Regne de València van ser les unitats polítiques que aconseguiren una més gran plenitud política, institucional i jurídica. El Regne de Mallorca, i aquelles entitats mediterrànies incorporades, els segles XIII, XIV i XV, van ser en l'aspecte polític entitats de segon ordre, però no per això de menys pes en determinats períodes de la seva llarga integració a la Corona.|Jaume Sobrequés i Callicó|Corona d'Aragó, Reial Corona d'Aragó, Corona Reial d'Aragó i Casa d'Aragó, en el llenguatge polític del segle XV}}</ref> ([[1319]]) respectant les singularitats de cada territori i desenvolupant-hi una estructura política equivalent i similar entre si: [[Corts d'Aragó |Corts]], [[Generalitat]]s i [[Constitucions]],{{sfn|Sesma Muñoz|2000|p=14}} coordinant la política exterior conjunta i convergint la diversitat dels estats en la figura unitària dels sobirans del [[Casal d'Aragó]]<ref name="ferransoldevila">[[Ferran Soldevila]]: [http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=&f=false Història de Catalunya, Volum 1, cap. VII] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140221180040/http://books.google.cat/books?id=RuRpE4cN-loC&lpg=PA158&ots=AGDhnFMGfe&dq=sant%20sepulcre%20patriarca%20guillem&hl=ca&pg=PA161#v=onepage&q=&f=false |date=2014-02-21}}, pàg. 161 {{Citació|El Casal de Barcelona fou designat, àdhuc pels catalans mateixos, amb el nom de Casal d'Aragó}}</ref> del llinatge dels comtes de Barcelona,<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/01593185213472861890035/ima0043.htm Llibre dels feyts de Jaume I] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924114548/http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/01593185213472861890035/ima0043.htm |date=2015-09-24}}: ''«Car uostre linyatge el Comte de Barçalona per nom, ha feyt aquest nostre linyatge»''</ref><ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/02460620111138506322202/bc0156_0001_l.jpg La Crònica de Bernat Desclot] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924121427/http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/jlv/02460620111138506322202/bc0156_0001_l.jpg |date=2015-09-24 }} ''«los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona»''</ref><ref>{{ref-web| url = http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12707299825606051109435/ima0056.htm| títol = Croniques de totes les naçions quis poblaren en Espanya e en apres dels Reys d'Arago... e dels comtes de Barchinona| consulta = 2011-07-22| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20120314091438/http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12707299825606051109435/ima0056.htm| arxiudata = 2012-03-14}} ''«E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona»''</ref><ref>El rei [[Pere el Cerimoniós]], l'any 1385, manà posar escuts barrats a les tombes del comte [[Ramon Berenguer II]], del qui diu que ''"per Gràcia de Déu nos descendim de línia recta"'' (agnatícia)''«ex cuius stirpe nos per Dei gratiam sumus recto ordine descendentes»'', i de la comtessa Ermessenda. ACA, C, r. 988, f. 165</ref> la corona i el títol principal dels quals era ser [[rei d'Aragó|reis d'Aragó]].<ref name="Ordinacions">[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]{{Citació|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es títol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> La mort sense hereu de [[Martí l'Humà]] ([[1410]]) suposà l'extinció del llinatge dels comtes de Barcelona i l'adveniment de la [[dinastia Trastàmara]] a la Casa reial d'Aragó.