Aragonès occidental

dialecte de l'aragonès
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:55, 2 set 2018 amb l'última edició de Rodamón4 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

L'aragonès occidental és un dels dialectes que componen l'aragonès (juntament amb l'oriental, el central i el meridional). Es parla aproximadament a les zones de la Jacetania, part de l'Alt Gállego i en algunes poques localitats de les Cinc Viles.

Infotaula de llenguaAragonès occidental
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dearagonès Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius12.000 Modifica el valor a Wikidata
center|250px
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
aragonès Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1-
ISO 639-2-
ISO 639-3-
SIL-
Glottologwest2340 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listarg-wes Modifica el valor a Wikidata

Fonètica

  • Sonorització de les oclusivas sordes intervocàliques llatines, amb casos de conservació com gramito, espata i raposa, que no tenen per què ser generals i que poden presentar continuació territorial amb el gascó.
  • Gairebé no queden casos de sonorització darrere de líquida, com en chungo.

A causa d'un major aïllament, el ansotano i el cheso conserven millor que les altres parles occidentals variants fonètiques arcaiques com sartana o diferents de l'aragonès general com arreguir (reyir en jaqués i altres variants).

Morfologia

  • Verbs
    • Participis acabats en -au, -iu.
  • Pronoms
    • Pronoms plurals de 1º i 2º persona ens i bos igual que en aragonès medieval.
    • Pronom personal de datiu li, lis.
  • Es conserva la partícula pronómino-adverbial de locatiu, i alça la -b- llatina: IBI > bi

La morfologia aragonesa es conserva bé, especialment en Ansó i Fet.

Lèxic

Es troben paraules diferents de les de les valls orientals i que poden arribar fins a Tena, Biescas i la Guarguera: almadía, calderizo, Cornizas, fablar, fraxín, meló, milloca, paxaro, toballa.

Situació dins de l'aragonès

L'aragonès occidental es tracta del bloc dialectal que engloba diferents varietats boig-regionals, les quals són (d'oest a est): ansotano, cheso, aragüesino, cheso i jaqués. En la següent taula pot veure's una classificació de tots els dialectes de l'aragonès i la situació particular de l'aragonès occidental. Les varietats dialectals properes presenten característiques comunes malgrat pertànyer a blocs diferents.

Bibliografia

  • {{{títol}}}. Mira Editores. ISBN 84-86778-16-6. 
  • Ibercaja y Consello d'a Fabla Aragonesa. {{{títol}}}. 
  • Librería general. {{{títol}}}. 
  • Instituto de Estudios Altoaragoneses. {{{títol}}}. ISBN 84-8127-095-4.