Aragonès central
L'aragonès central és la variant dialectal de l'aragonès que es parla aproximadament en el nord-est de l'Alt Gállego i l'oest i centre del Sobrarbe. Destaquen llocs com els Panticosa, Brollo, Aínsa i Bielsa.
Fonètica
Conserva la fonètica de l'aragonès pirinenc preliterario:
- Existeixen focus de conservació del diftong -ia- derivat de la I curta llatina (fiastas, suarde, etc) i casos aïllats fora d'aquests focus.
- Les oclusivas sordes intervocàliques llatines P, T, K, es conserven en molts més casos que en l'aragonès general: capeza, saper, crapa, lupo, escopallo, foricar, afocar, taleca, focaza, borruca, fornica, ayutar, fusata, xata, recutir, recatiar, empreñatuara. Això dóna en la morfologia participis en -ato i -ito.
- Sonorització darrere de líquida: les sonores que van darrere de líquida N, R s'ensordeixen sobretot en el sector Torla-Ordesa-Brollo-Vió-La Solana-Tena.
- Grup -MP- > -mb-:
- Cambio en Panticosa, Torla-Ordesa, Oto, Brollo, Broma, Fanlo, Buisan, Yosa.
- Tramba en Torla-Ordesa.
- Embolla: butllofa (molt estès)
- Grup -NT- > -nd-:
- Planda i Punda en Vió i Panticosa.
- Candal, Sendir, Fuande, Puande, Undar, només en Vió.
- Grup -NK- > -ng-:
- Blango, Bango, Chungo, Barrango, Palanga
- Zingüenda (Panticosa).
- Grup -LT- > -ld-:
- Aldo, Buldorín, Saldo, Suarde, Sangardana
- Grup -RT- > -rd-:
- Chordica/Xordica (molt estès)
- Grup -LP- > -lb-
- Tauba (de Talpa, a Sallent de Gállego)
- Grup -RK- > -rg-:
- Forgancha
- Grup -MP- > -mb-:
Morfologia
En el sector central trobem en molts llocs l'article ro, ra, ros, ras com a forma posvocálica de l'article aragonès general o, a, us, as. També ho trobem en un text antic procedent de Sobrarb que estava en llatí però tenia formes romanços: ero kabalo, era espata (la l representava de vegades una ll o una l geminada). Coincideix amb les formes gascones de l'altre costat dels Pirineus.
Es emplean participis en -ato, -ito, considerats més propers a la fonètica aragonesa. No obstant això, en algunes zones coexisteixen amb -au, -iu que tendeixen a predominar, i també han fet que es perdin els primers.
Situació dins de l'aragonès
L'aragonès central és un bloc dialectal que engloba diferents varietats boig-regionals, les quals es poden subclasificar al seu torn en centre-occidental i centre-oriental. En la següent taula pot veure's una classificació de tots els dialectes de l'aragonès i la situació particular de l'aragonès occidental. Hi ha continuïtat entre les varietats dialectals properes, que presenten característiques comunes malgrat pertànyer a blocs diferents.
Dins del centre-occidental es troben d'oest a aquest aproximadament: tensino (amb el panticuto), aragonès de la terra de Biescas, de la vall de Acumuer, de Ballibasa i de Sobrepuerto. Dins del centre-oriental es troben d'oest a aquest aproximadament: aragonès de la ribera de Fiscal, bergotés, de la vall de Vió, de la vall de Puértolas, de la vall de Tella, belsetano i de Sierra Ferrara.
Bibliografia
- {{{títol}}}. Mira Editores. ISBN 84-86778-16-6.