Aragonès meridional

L'aragonès somontanés és la variant dialectal de l'aragonès que es parla aproximadament a les zones de la Foia d'Osca, el Somontano de Barbastro i algunes poques localitats de les Cinc Viles (a Aragó, Espanya), englobant per tant llocs com Fuencalderas, Ayerbe, Nocito, Huesca, Adahuesca, Almudévar i Barbastro. No existeix una frontera clara i neta ni amb el jaqués ni amb el serrablés ni amb el sobrarbés. Es pot considerar al fovano com la forma de transició entre l'aragonès meridional i el ribagorçà i al jaqués del quadrilàter Lerés-Frauca-Sabiñánigo-Larrés com la forma de transició des del jaqués cap a l'aragonès meridional i l'aragonès de la Terra de Biescas.

És semblant entre totes les comarques (no existeix el condicionament topogràfic de valls aïllades que permeten una evolució en cada parzana/vall al seu aire). Les innovacions o les traces més generals s'estenen amb facilitat per totes les comarques somontanesas. No obstant això també és el més castellanitzat, per la mateixa raó.

En les últimes dècades l'erosió lingüística ha fet que els últims elements aragonesos mantinguts encara en els anys 1950-1960, s'hagin perdut en la seva major part. Avui el que se sol escoltar és un castellà amb l'article aragonès general, o, os, a, as, la partícula pronómino-adverbial en/ne, la construcció le'n, les ne, la preposició ta i el diminutiu -ed/-er, -eta.

Fonètica

• Sonorització de les sordes intervocàliques llatines excepte en casos aïllats de conservació: forato, melico, parete, rete, que poden trobar-se igual en el castellà de substrat aragonès de la província de Terol.
• Existeixen també casos, menys que els anteriors, de sonorització de la oclusiva després de líquida.
• Es troben sovint castellanismos fonètics: ocho, noche, ablar.
• El so -x- es perd sovint per la pressió castellana i es torna -ch-, però en algun lloc encara que es perd en general, es manté en els demostratius ixe, ixa, ixo, ixos, ixas.
• També es troben molts trets en comú amb el castellà rústic, vulgarismes, etc: aiga, faiga, baiga (que contrasta amb l'aragonès d'algunes valls axials: iaya, faya, vaya, però que s'han aferrat per a l'aragonès estàndard).
• Podemos trobar aragonesismes per hipercorrección: coniello en comptes de conillo.

Morfologia

• La partícula pronominal adverbial i aquesta perduda, fora de casos de fossilització.
• El diminutivo -et sona com -ed o -er segons zones.

Situació dins de l'aragonès

L'aragonès somontanés es tracta del bloc dialectal que engloba diferents varietats boig-regionals, les quals són (d'oest a est): ayerbense, del Somontano de Barbastro i del Vell Sobrarbe. En la següent taula pot veure's una classificació de tots els dialectes de l'aragonès i la situació particular de l'aragonès occidental. Les varietats dialectals properes presenten característiques comunes malgrat pertànyer a blocs diferents.

Cal destacar alguna varietat com el navalés dins de l'aragonès del Somontano de Barbastro.

Bibliografia

• {{{títol}}}. Mira Editores. ISBN 84-86778-16-6.