Navarrès (dialecte)

S'anomena Navarrès o Romanç Navarrès a les formes del romanç navarrès-aragonès que es parlava al sud i est de Navarra. No existia separació neta entre el navarrès i l'aragonès. Les denominacions d'aragonès, navarrès i riojà no responen la diferències reals que existissin en una mateixa època, (podien ser més grans amb una comarca dins d'una mateixa regió), responen a les diferents evolucions lingüístiques del romanç en aquells regnes o regions com conseqüència de diferent història política. Existien diferents traces d'escriure, com conseqüència que l'Església Catòlica va perdre el monopoli de l'escriptura i ho van prendre les dues monarquies, navarresa i aragonesa.

Denominació

El mateix "Fur de Navarresa" fa referencia al llenguatge en el que és escrit, i preveuen la situació en al fet que fuesse rey ombre d'altra terra el de estranio llogar el de estranio lengoage. Una denominació que es documenta en els mateixos textos en romanz és la de lengoage de Navarresa. Ho vam veure per exemple en les "Cortz de Olit de 1329:públicos instrumentes...en lengoaje françes..a fin que los dichos seynnores rey e reyna los entendiessen. Et cada uno ovies uno en françes e otro en lengoage de Navarra

També en 1344 Pedro de Laquidáin, escriguem de Pamplona, va fer una traducció del Fur de Chaca i va escriure:pro Domina Regina, in ydiomate Navarre, dimittendo totidem spacium in libro pro trasferendo dictos foros in ydioma gallicanum.

En l'acta de coronació de Carlos II de Navarresa en l'any 1350 escriuen en latín:quadam scedula scripta in ydiomate terre, prius palam et publice alta uoce por Pascasium Petri de Sangossa, notarium infrascriptum, lecta

I en l'acta de coronació de Carlos III de Navarresa en l'any 1390 repeteix la mateixa fórmula i es llegeix Anem ydiomate Navarre terre.

Ortografia

• El diftong -ua- s'escrivia -oa-: coal, coatro, jegoa.
• Els fonemes palatals ny i ll es representaven amb una I davant (-in-, -ill-, -yll-): castieyllo, castieillo, sieillo.

Fonètica

• Major tendència a perdre la -e final:
  • Etxe (etxa- en composició) Berri ("Casa nueva" en basc) > Exavierre (1091) > Xavier, (i altres variants des de 1102)
  • Tanmateix, igual que en el fur de Terol, no es produïa en els adverbis acabats en -ment perquè n'era una -t- entre mig: -MENTE > -mentre
• No es registren evolucions de la -LL- cap a -t-, -ch-, etcètera...de tipo che vaqueira
• Es conserva el grup latino -MB-, que en aragonès i castellà-burgalés evoluciona cap a -m-
  • palomba, ambos
• Des de mitat del segle XIII hi ha un predominio absolut de la solució -KT- > -ch- i -ULT- > -ch-,
  • FACTU > fet, deixant de predominar la solució -it-.
  • DIRECTU > recte.
  • MULTU > molt.

Morfologia

El demostratiu masculi singular és esti o aquesti en conta de ser est(e) o aquest(e), coincidint en esto amb l'aragonès de les comunitats aragoneses, (se'n documenta en la versió romanç del Fur i encara en textos del S XV i no és estrany perquè els navarresos van intervenir en la repoblació d'aquesta ària), i amb el riochano. En els documents del Monestir de Irache es documenta esti però no aquesti.

Història

El text més antic conegut en romance navarrès segons P. Moret és la concessió del Fur de Chaca en 1171 als pobladors del Pueyo de Castillón de Sangüesa per parteix de Sancho el Savi:esta población fago a pró, é a salvamiento de mio regno, en el Puyo de Castillón sobre Sangüesa, é del Puyo é de los otros logares que lis ei dado por términos. E dó, a mios pobladores de Castillon, franqueza que qoal se quisiere mercadería, trayan en todo mi regno, non den peage ni en tierra ni en mar. E dolis franqueza que lures ganados pascan é vayan por todo mi regno, foras en los vedados de los caballos

Pervivències

Igual que en les Cinc Viles i en general en tota la província de Zaragoza, hi ha molts residuos lèxics. És de destacar:

• En la redolada d'Eslava a gent vella emplegaba de jove a desinència -en per la primera persona del present dels imperfectos igual com en ansotano.
• El navarrismo més estès, és l'antroponimo Xabier, adaptat a moltes llengües romances occidentals i germàniques.
• En el recte foral navarrès encara existeix el terme domini concellar.
• És possible que el chentilicio Salacenco dels habitadors de la Vall de Sarasaz sigui d'origen navarrès-aragonès, com la pervivència de la denominació de Selva de Irati, que en castellà seria bosc perquè va perdre l'uso de selva per aquesta classe de formació vegetal des d'antic.
• Són notables els residuos com afartar #es, fastiar-es, forcallo, ginebro, ginebral, ajada, rujiar.

Bibliografia

• (els) Rafael Lapesa. Història de la lengua espanyola. Editorial Gredos. 1981