Aragonès ribagorçà

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:18, 28 set 2018 amb l'última edició de Rodamón4 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

L'Aragonès Ribagorçà, de vegades denominat simplement ribagorçà, és una varietat dialectal de l'aragonès parlada principalment a la meitat nord-occidental i occidental de la ribargorça aragonessa, a l'extrem nord-oriental de Somontano de Barbastro i l'extrem nord del Cinca Mitjà (província d'Osca, Aragó).

El ribagorçà es tracta des d'un punt de vista geogràfic d'una parla de transició dins de l'aragonès però amb influència del català. La frontera entre tots dos es troba en el riu Isàvena, continuant al sud amb el riu Èssera.

Característiques

Fonètica

  • Palatalització de la l- inicial llatina:
    • llobo, llugá.
  • Palatalització de la l en els grups llatins pl-, cl-, fl-, gl-, bl-:
    • flló, cllau, pllegá(r).
  • rdua de la r final, que afecta també a la -r final dels infinitius:
    • flló, llugá, pllegá(r).
  • Persisteix en molts casos la -m- que en castellà han donat -mbr-, que comença a estar present en aragonès escrit medieval.
    • HOMINE > homne > home.
    • FAMEN > fame.
    • VIMEN > vime.
    • LEGUMEN > llegume.
    • NOMEN > nom.
    • LUMEN > llum.
    • EXAMEN > ixamen.
  • No obstant això també és possible trobar casos de -mbr-
    • bimbre, costumbre, ixambre, llumbre.

Morfologia

  • Articles: el, e(l)s, la, las.
  • Verbs:
    • Morfema personal de 1ª persona plural acaba en -m o -n:
      • nusaltros cantam o nusatros cantán (en aragonès general no existeix la -m final).
    • Gerundis acaben en -án, -én, -ín:
      • cantán, metén, partín
    • Passat perfecte perifràstic tipus català amb el verb anar:
      • el ba cantá(r) en lloc de el cantó (en castellà) i ell va cantar (en català)
    • Algunes formes verbals foranes a l'aragonès sobretot a la Baixa Ribargorça:
      • yeba/eba en lloc de yera.
      • tu es y él e en lloc de tu yes y él ye.

Hi ha verbs en conjugacions diferents respecte a l'aragonès general. Per exemple el verb voler (querer en castellà) correspon al ribagorçà querir.[1][2]

Sintaxi

Combinacions de pronoms febles de datiu i acusatiu de tipus català, amb un ordre coincident també amb el francès (els lui):

  • lo + li > lo-i 
  • los+ li > los-i
  • la + li > la-i 
  • las+ lis > las-i

Subdialectes

El dialecte ribagorçà pot subdividir-se en:

  • Benasquès (Altorribagorzano)
  • Mediorribagorzano o campés
  • Bajorribagorzano

Quadre de diferències entre els subdialectes:

Referències

  1. {{{títol}}}. Institución Fernando el Católico. 
  2. {{{títol}}}. Gara d'Edizions-Institución Fernando el Católico. 

Bibliografia

Enllaços externs

  • Error en el títol o la url.«».