Aragonès bergotès

dialecte de l'aragonès central
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:58, 20 oct 2018 amb l'última edició de Rodamón4 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

L'Aragonès Bergotès o simplement bergotès és la varietat dialectal de l'aragonès, dins del bloc central, parlada a la vall de Brollo, en el Sobrarb (Osca), això és, a les localitats de Torla, Brollo, Oto, Broma, Sarvisé, Ayerbe de Brollo, Asín, Yosa, Linás de Brollo, Viu de Linars i Fragén. De aquestes localitats, Brollo figura en el ALEANR amb les sigles Hu 106, per la qual cosa es coneix relativament ben el lèxic d'interès etnogràfic.[1]

En realitat l'aragonès a la vall de Brollo presenta les mateixes característiques bàsiques que a la vall de Va veure i és la mateixa parla comarcal. La denominació de bergotès no és tradicional, i la seva distinció és producte de publicacions filològiques que descrivien les característiques de l'aragonès de llocs molt concrets i després designaven la parla d'aquests llocs amb denominacions derivades de gentilicis.

Fonètica

Conserva, com l'aragonès de la vall de Va veure, les diftongacions -ia- i -ua- de les Ĕ i Ŏ curtes llatines en femení acabades en a (buana, cuasta). Aquest tipus de diftongacions han estat considerades tradicionalment com a arcaismes que en l'aragonès preliterario es produïen des de la Jacetania fins a la Ribargorça, encara que pot haver-hi altres explicacions.

  • COSTA > cuasta (cuesta en aragonès general).
  • BONU > buano (bueno)
  • TEMPU > tiampo (tiempo),
  • QUAESITU > quiasto (quiesto)
  • PONTE > puande (puent).

Hi ha restes de l'evolució de la -LL- cap a sons cacuminales tipus -ts, -t-, -ch-, -s- (anàlegs a la che vaqueira de l'asturià), però que no és -ch- com en tensino, sinó -t-. Això ho trobem molt sovint en la toponímia: Cotata (de collata), Vate (de val), Andecastieto (de DAVANT i CASTELLUM).[2] En la parla viva es documentava almenys en la segona meitat del segle XX en paraules com:

  • Cingleto:[3] cingliello.
  • Vetieto: vetiello, i com pot esdevenir el diftong -ie- general en aragonès i no en diftong -ia-.
  • Mandiata: mantiella.
  • Vertubieto,[4] derivat del llatí VERTIBELLUM, es vertubillo actualment en altres variants d'aragonès.

Morfologia

Els articles són o, us, a, as com en aragonès general, però amb la diferència que us conviu amb és, i que en posició intervocàlica tenim ro, ros, ra, ras, (evolució de la -LL- llatina cap a -r- coincidint amb el gascó: ILLA > ra en bergotés, era en gascó).

  • Baixa ta ro patio (ortogràficament baixa ta lo patio).

Referències

  1. Institución Fernando el CatólicoZaragoza. {{{títol}}}. 
  2. Comarca de Sobrarbe-Diputación de Huesca. {{{títol}}}. ISBN 84-611-1141-9. 
  3. Librería General. {{{títol}}}. 
  4. Falta indicar la publicació.

Bibliografia