Aragonès mig-ribagorçà

dialecte de l'aragonès
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:35, 20 oct 2018 amb l'última edició de Rodamón4 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

L'Aragonès Mig-Ribagorçà o Aragonès de la Ribagorçà Mitjana és la varietat dialectal de l'aragonès que es parla a la Ribagorça, a la zona que abasta: Morillo de Liena, Camp, Espluga, Valle de Bardají, Valle de Lierp, Seira, Barbaruens i Abi.

El congost de Ventamillo el separa del benasquès. Entra en contacte amb el català ribagorçà a la vall de Bacamorta i en La Ribera, vall lateral del Isábena, al sud del Turbón. En La Ribera el català ribagorçà s'assembla al parla Serraduy, però amb influència del mediorribagorzano.

El lloc més representatiu i conegut és Camp, encara que també existeixen estudis monogràfics de la Vall de Lierp.

Fonètica

  • Son molts els casos de perdua de la -o final que no es pot trobar a l'aragonès:
  • embolic (embólico)
    • sort (suerte)
    • corp (cuerpo)
    • traball (trabajo)
    • any (año)
    • rebós (reposte)
    • fet (hecho)
    • uells (ojos)
    • cunills (conejos)
    • polls (pollos)
  • Són alguns els casos de no diftongació de la Ĕ curta llatina, els tres primers es troben també en bajorribagorzano:
    • ben (bien) 
    • tamé (también) 
    • peus (pies) 
    • terra (tierra) 
    • pedra (piedra) 
    • tempo (tiempo)
  • Són alguns els casos de no diftongació de la Ŏ curta llatina:
    • sort (suerte) 
    • corp (cuerpo) 
    • forza (fuerza)
  • Es conserven més casos de diftongació davant de Iod que en bajorribagorzano.
    • OCULU > *ollo > uell (ull)
  • El grup -it- esta molt castellanitzat.
    • mucho, noche, pecho, ascuchá, pero se conserva fet.
  • El diftongo -ie- de -iello està castellanitzat en -illo:
    • Congosto de Ventamillo, crespillo.

Morfologia

  • Els articles són: el, la, és, les
  • Es conserva la conjunció comparativa més, com en benasquès i alguna zona del Sobrarb:
    • Magis > mais > més (més)
  • Els pronoms presonales de 1ª i 2ª de persona del plural són: nusotros i vusotros.
  • El morfema personal de 1ª persona plural acaba en -m: cantam.
  • Encara que el present del verb estar té diftong (el ye, el teu yes), el passat imperfecte no té (el eba en lloc del yera com en aragonès general).

Bibliografia