Viquipèdia

Eve Galimany Sanromà

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Eve Galimany Sanromà (Barcelona, Catalunya en 1975) és una investigadora espanyola,[1] especialitzada en ecologia bentònica, en concret en ecologia i fisiologia de bivalves i divulgadora científica dels beneficis dels bivalves i de la problemàtica de la contaminació marina en ecosistemes i pesqueries.[2] La seva principal línia d'investigació són les estratègies per la remediació de la contaminació marina.[3]

Infotaula de personaEve Galimany Sanromà
Biografia
Naixement1975
Barcelona, Catalunya
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Formació professionalDoctorat en Biologia
Activitat
Camp de treballBiología marina
Ocupacióinvestigadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNortheast Fisheries Science Center Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria professional modifica

Va obtenir el títol de Doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona l’any 2010.[4]

Durant la seva carrera ha treballat en el disseny i construcció d'aparells per mesurar la filtració dels bivalves.[5]Recentment, en el 2022, va coliderar la iniciativa de restauració d’ostra plana al Mar Menor, per recuperar la qualitat de l'aigua i el sistema en general.[6]Actualment, és investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)[2] i de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR)[7]

A més de la seva tasca investigadora, contribueix a la divulgació científica mitjançant xerrades divulgatives per explicar a la població la importància de la ciència en la gestió del medi marí parlant de diversos temes incloent les deixalles marines o la biologia marina en general.[7] També pertany a la xarxa europea NORA (Native Oyster Restoration Alliance), on promou i estudia l’ús i la restauració de l’ostra plana europea per millorar la qualitat dels ecosistemes i afavorir l’economia blava.[8]

Línies d’investigació modifica

Les seves línies d’investigació es poden extreure dels múltiples treballs publicats en revistes i informes científics.

Ha investigat el paper dels bivalves en la mitigació dels símptomes de l'eutrofització, la reducció de l'aparició de floracions d'algues nocives i la restauració de les funcions de l'ecosistema. També he investigat com el medi ambient pot afectar la salut i la fisiologia dels mateixos invertebrats, incloses les espècies invasores.[9][10]

Dintre d’aquesta línia de recerca el seu treball s’ha centrat a estudiar la salut i el comportament dels mol·luscs marins, fins i tot en situacions d’algues tòxiques marines a l’aigua.[11][12][13][14] Per exemple, uns dels seus treballs durant l’època doctoral de la seva carrera científica es va centrar en l'exposició experimental del musclo Mediterrani (Mytilus galloprovincialis) al dinoflagel·lat tòxic l’Alexandrium fundyense, explorant aspectes histopatològics, respostes immunològiques i processos de recuperació.[15] A més, ha investigat la patologia i la resposta immune dels musclos després de l'exposició al nociu dinoflagel·lat Prorocentrum minimum.[16]

Posteriorment, va publicar sobre l'aqüicultura de mariscs i el seu paper en la reducció de l'eutrofització en estuaris urbans.[9][17] Ha abordat el comportament alimentari de diverses espècies de musclos en diferents entorns, des d'estuaris mediterranis fins a llocs urbans en Long Island Sound, analitzant factors com la composició del sèston i la bioextracció de nutrients.[12][18][19]

Altres estudis inclouen la competència alimentària entre espècies invasores i autòctones, la bioextracció de nutrients per ostres en estuaris, la reproducció de bivalves explotats al Mediterrani i la resposta dels mol·luscos a les floracions de microalgues.[18][20]

Una segona línia de recerca se centra a estudiar la contaminació en recursos marins i les deixalles marines recollides per barques de pesca. Ha explorat casos de neoplàsia en musclos[21] i la ingestió de fibres de vidre per invertebrats marins. A més, ha qualificat i quantificat les deixalles marines recollides de forma accidental per les embarcacions pesqueres determinant que, en alguns casos, segons la zona i fondària, les deixalles poden representar el 38 % de la captura de les xarxes.[22] Els seus estudis confirmen que el plàstic és el component majoritari que contamina els fons marins i que, en concret , les tovalloletes humides d’un sol ús representen la majoria del component plàstic en les zones altament urbanitzades.[23]

Referències modifica

  1. ↑ CCMA. «Entrevistes 3/24 - Eve Galimany, Investigadora Institut Català de Recerca - 3Cat». [Consulta: 24 novembre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Eva Galimany Sanromà | Institut de Ciències del Mar». [Consulta: 24 novembre 2023].
  3. ↑ CCMA. «Els matins - Eve Galimany: "La nostra vida depèn dels oceans, que són claus per controlar el clima" - 3Cat». [Consulta: 24 novembre 2023].
  4. ↑ «Barcelona a 3 bandes: recursos marins | Vil·la Urània | Ajuntament de Barcelona». [Consulta: 24 novembre 2023].
  5. ↑ Waymer, Jim. «Can clams or oysters save the lagoon?» (en anglès americà). [Consulta: 24 novembre 2023].
  6. ↑ iAgua, redaccion. «Ostras para mejorar la calidad del agua del Mar Menor» (en castellà), 02-08-2022. [Consulta: 24 novembre 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Grup de treball d'experts sobre deixalles marines». [Consulta: 24 novembre 2023].
  8. ↑ «Search Results for “Eve galimany” – NORA» (en anglès britànic). [Consulta: 24 novembre 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 Domenech Jardí, Ruth. Efectivitat dels tractaments d'aclarida en la reducció del risc de propagació d'incendis en regenerats de pi blanc (tesi). Universitat Politècnica de Catalunya. 
  10. ↑ Galimany, E.; Rose, J. M.; Alix, J.; Dixon, M. S.; Wikfors, G. H. «Responses of the ribbed mussel, Geukensia demissa, to the harmful algae Aureococcus anophagefferens and Heterosigma akashiwo». Journal of Molluscan Studies, 80, 2, 03-02-2014, pàg. 123–130. DOI: 10.1093/mollus/eyt055. ISSN: 0260-1230.
  11. ↑ Galimany, E.; Lunt, J.; Domingos, A.; Paul, V. J. «Feeding Behavior of the Native Mussel Ischadium recurvum and the Invasive Mussels Mytella charruana and Perna viridis in FL, USA, Across a Salinity Gradient». Estuaries and Coasts, 41, 8, 05-07-2018, pàg. 2378–2388. DOI: 10.1007/s12237-018-0431-6. ISSN: 1559-2723.
  12. ↑ 12,0 12,1 Brinton, Andrew J. «Marsh Restoration: Ribbed Mussels (Geukensia demissa) as a Revival Mechanism to Rebuild the Coastal Salt Marshes of Long Island, New York», 02-08-2021. [Consulta: 27 novembre 2023].
  13. ↑ Brown, Carolyn; Tettelbach, Lisa Petti «Characterization of a nonmotile Vibro sp. pathogenic to larvae of Mercenaria mercenaria and Crassostrea virginica». Aquaculture, 74, 3-4, 1988-11, pàg. 195–204. DOI: 10.1016/0044-8486(88)90363-8. ISSN: 0044-8486.
  14. ↑ Ponsa Asensio, Pere. Estudi de pautes de comportament en la supervisió de processos (tesi). Universitat Politècnica de Catalunya. 
  15. ↑ Galimany, Eve; Sunila, Inke; Hégaret, Hélène; Ramón, Montserrat; Wikfors, Gary H. «Experimental exposure of the blue mussel (Mytilus edulis, L.) to the toxic dinoflagellate Alexandrium fundyense: Histopathology, immune responses, and recovery». Harmful Algae, 7, 5, 2008-08, pàg. 702–711. DOI: 10.1016/j.hal.2008.02.006. ISSN: 1568-9883.
  16. ↑ Galimany, Eve; Sunila, Inke; Hégaret, Hélene; Ramón, Montserrat; Wikfors, Gary H. «Pathology and immune response of the blue mussel (Mytilus edulis L.) after an exposure to the harmful dinoflagellate Prorocentrum minimum». Harmful Algae, 7, 5, 2008-08, pàg. 630–638. DOI: 10.1016/j.hal.2008.01.001. ISSN: 1568-9883.
  17. ↑ Galimany, Eve; Baeta, Marc; Ramón, Montserrat «Immune response of the sea cucumber Parastichopus regalis to different temperatures: implications for aquaculture purposes». Aquaculture, 497, 2018-12, pàg. 357–363. DOI: 10.1016/j.aquaculture.2018.08.005. ISSN: 0044-8486.
  18. ↑ 18,0 18,1 Morillas, Jordi «Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, i el Big Data als Serveis de Medicina Intensiva». Revista de Bioética y Derecho, 48, 18-02-2020, pàg. 139–148. DOI: 10.1344/rbd2020.48.28966. ISSN: 1886-5887.
  19. ↑ Galimany, Eve; Sunila, Inke «Several Cases of Disseminated Neoplasia in Mussels Mytilus edulis (L.) in Western Long Island Sound». Journal of Shellfish Research, 27, 5, 2008-12, pàg. 1201–1207. DOI: 10.2983/0730-8000-27.5.1201. ISSN: 0730-8000.
  20. ↑ Cañameras Riba, Núria. Micropropagació de Cynara scolymus CV. "Blanca de tudela": condicionants del procés i aproximació a la caracterització anatòmico-fisiològica en les diferents fases de cultiu (tesi). Universitat Politècnica de Catalunya. 
  21. ↑ Galimany, Eve; Sunila, Inke «Several Cases of Disseminated Neoplasia in Mussels Mytilus edulis (L.) in Western Long Island Sound». Journal of Shellfish Research, 27, 5, 2008-12, pàg. 1201–1207. DOI: 10.2983/0730-8000-27.5.1201. ISSN: 0730-8000.
  22. ↑ Galimany, E.; Marco-Herrero, E.; Soto, S.; Recasens, L.; Lombarte, A. «Benthic marine litter in shallow fishing grounds in the NW Mediterranean Sea». Waste Management, 95, 15-07-2019, pàg. 620–627. DOI: 10.1016/j.wasman.2019.07.004. ISSN: 0956-053X.
  23. ↑ Balcells, Marc; Blanco, Marta; Colmenero, Ana I.; Barría, Claudio; Santos-Bethencourt, Ricardo «Fishing for litter, accidental catch in bottom trawl nets along the Catalan coast, Northwestern Mediterranean». Waste Management (New York, N.Y.), 166, 01-07-2023, pàg. 360–367. DOI: 10.1016/j.wasman.2023.05.021. ISSN: 1879-2456. PMID: 37210959.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eve_Galimany_Sanromà&oldid=32874258»