Falset
Falset és un municipi, capital de la comarca del Priorat. Se situa cap al centre de la meitat meridional de la comarca. Està molt ben comunicat (a 30 minuts de Reus i 40 de Tarragona), és el municipi més poblat de la comarca i, en conseqüència, el que té un major nombre de comerços i serveis: centre d'assistència primària mèdica (CAP), llar d'infants, escola, institut, biblioteca, teatre, església, camp de futbol, piscina, poliesportiu cobert, gimnàs, comissaria dels Mossos d'Esquadra, mercat setmanal, museu, arxiu comarcal, etc.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Tarragona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Camp de Tarragona | ||||
| Comarca | Priorat  | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Falset | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.809 (2023) (88,89 hab./km²) | ||||
| Llars | 216 (1553) | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 31,6 km² | ||||
| Banyat per | riu de Siurana | ||||
| Altitud | 364 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Carlos Brull (2019–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 43730 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 43055 | ||||
| Codi IDESCAT | 430555 | ||||
| Lloc web | falset.org | ||||
De la mateixa manera, Falset té un teixit associatiu força potent, que fa que el poble sigui un bull permanent d'activitats culturals, socials i festives. Com a equipaments i associacions es poden esmentar el teatre l'Artesana, l'escola de música, Ràdio Falset, la festa de l'Encamisada, l'escola de futbol, les companyies de dansa de La Corranda i de La Clavellinera, l'associació de dones La Quartera, la companyia teatral l'Artesana i el Centre d'Estudis Falsetans entre moltes d'altres entitats i associacions municipals.
Tot plegat en un municipi amb una història mil·lenària, que té el seu origen en el castell del segle xii (el castell dels comtes de Prades) i que, entre altres coses, va ser el bressol de dues reines de la corona d'Aragó: Elionor de Prades, reina de Xipre i de Jerusalem, i Margarida de Prades, reina de la Corona d'Aragó i darrera reina de la dinastia de Barcelona com a esposa de Martí l'Humà. El baluard del Castell va ser l'últim reducte abans de la caiguda de Barcelona durant la guerra de successió de 1714, l'última derrota dels Borbons; a la batalla hi morí el coronel Anton Vidal i Talarn.
Etimologia modifica
Per bé que apareix documentat ja al segle xiii (Falceth) és dels topònims catalans que encara avui dia no tenen una etimologia clarament definida.
L'etimologia popular el fa derivar de falç (a l'escut de la vila n'hi ha un parell), cosa que faria que el nom de la vila s'hagués d'escriure amb c: Falcet. Es tracta, segurament, d'una de tantes etimologies populars sorgides de la imaginació que fa que en els escuts dels nostres municipis apareguin símbols que no tenen res a veure amb el veritable origen del nom del poble (per exemple, la ceba de Sabadell, els tres sols de Castellterçol, el guant de Gandesa, l'os en un camp de Campos, a Mallorca, etc.). Cal dir que a l'escut de Falset, apareixen dues falçs, a banda i banda del castell que ocupa l'espai central.
Altres propostes fetes des de l'àmbit acadèmic el vinculen al mot llatí felix -icis (que en català va donar feliç), o bé a un origen àrab.
Val a dir que l'intel·lectual falsetà Salvador Estrem i Fa proposava[1] d'escriure Falcet. Aquest autor es basava en la documentació antiga per a fer una tal proposta, ja que fins pràcticament al segle xix no es va introduir la grafia Falset.
Geografia modifica
- Llista de topònims de Falset (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Termes municipals limítrofs:
| Gratallops | Porrera | |
| Bellmunt del Priorat | 
|
Pradell de la Teixeta |
| El Masroig | Marçà |
La meitat sud-oest del terme és una gran plana, mentre que a la meitat nord-est comencen els contraforts de les serres que marquen la complexa orografia de la meitat septentrional de la comarca. La plana es mou entre 300 i 380 metres d'altitud. La vila de Falset es troba a aquesta darrera altitud. Aquesta part plana és tota la zona de confluència del Barranc de la Vila -o de la Font Vella, també conegut per Barranc de Sant Gregori i Barranc Brut- i del Barranc de la Foïna, en algun tram anomenat Barranc de la Parellada, que té a la capçalera el Barranc dels Fontanals i rep, a prop de la vila, la Barrancada. Tots dos barrancs, ja ajuntats, marxen del terme de Falset cap al sud-oest, formant en Barranc de l'Anguera, més endavant anomenat Barranc dels Molins. En aquesta zona hi ha encara, just al sud del turó de Coll de Móra, de 333 m. alt., el Barranc d'Aiguassals, que va a abocar-se en el Barranc dels Molins just al límit del terme de Marçà, amb Bellmunt del Priorat.
D'altra banda, la zona més muntanyosa conforma la petita vall del Barranc de les Sentius, que marxa cap al nord de la comarca, per formar el Riu Cortiella ja a l'alçada de Porrera. Al nord-oest del terme, zona també orogràficament molt accidentada, discorre el barranc de la Sardana, que té a la capçalera el Barranc del Barretot i el Barranc dels Masos, i el seu afluent, el Barranc del Pistoles, que s'aboca al riu de Siurana al límit amb el Lloar.
Tot el límit de llevant del terme, que el separa de Pradell de la Teixeta, és muntanyós: comença al sud per la Muntanya de les Soleies, de 541 m., va a buscar el Coll del Guix, de 539 m., per on discorre la carretera principal del terme, la que ve de Reus, s'enfila cap a la Pòpia, de 671 m., i continua en direcció nord, cap a Porrera, seguint una carena que va davallant progressivament.
El límit septentrional, que el separa del terme de Porrera, és també accidentat: des de la carena descrita fa un moment, trenca cap a ponent i aproximadament seguint unes carenes, ateny lo Querol, de 602 m d'alçada, i poc després la Pedra del Terme, de 601, al lloc anomenat la Serra Alta. Després ja va baixant gradualment, ara en direcció de Gratallops, cap al riu de Siurana, que entra en contacte amb el terme de Falset a uns 175 m. d'alçària.
El límit de ponent, amb Gratallops breument i després amb el Lloar, el forma el riu de Siurana, per la qual cosa la línia termenal és molt sinuosa. Va baixant progressivament fins als 125 m. d'altitud, just en trobar-se amb el termenal de Bellmunt del Priorat, moment en què la línia termenal deixa de ser el riu. S'enfila cap a la Serra d'Obagues, a uns 375 metres d'altitud, i torna a baixar cap a la zona de les mines de Bellmunt (una de les mines és dins del terme de Falset) i dels molins: els Molins de la Vila, de Bellmunt, i el Molí de Falset, en el barranc ara anomenat de Molins, que és el de la Foïna, amb l'adjunció de tota una sèrie de torrents complementaris. Un bon tros torna a ser el barranc qui fa de termenal, el qual torna a esdevenir sinuós. El darrer tram del terme de ponent torna a ser muntanyós: és el límit amb el Masroig. Per anar-lo a trobar, la línia de terme s'enfila sobtadament del barranc, a uns 215 m. d'altitud, de dret cap a l'Ereta de les Bruixes, de 337,5 m., tot i que no arriba a tocar el cim. Després, sempre cap al sud, va a buscar els tossals de lo Collroig, de 343 m., prop d'on torça ja cap a llevant.
El meridional, límit amb els Guiamets i Marçà, esdevé ràpidament pla, baixant des de lo Collroig, i és de caràcter bastant arbitrari, tot i que va seguint aproximadament unes suaus carenes al voltant dels 350 metres d'altitud, anomenades els Colls de Móra. Cal dir que la línia termenal passa a frec de la mateixa vila de Falset, just al seu sud, des d'on s'enfila suaument cap a la ja esmentada Muntanya de les Soleies seguint aproximadament una altra carena.
A l'interior del terme destaquen al sud-est de la vila els turons de Sant Cristòfol, de 541 m., i les Torres d'Altafalla, que arriba als 633 (és on hi ha el repetidor de telecomunicacions). És aquesta una zona amb importants avencs, com el de les Torres i el de Sant Cristòfol. Al nord-est destaca lo Morrot, de 681 m., que culmina una serra anomenada lo Morral. Al nord, hi ha el cim de los Masos, de 627 m. i de los Colls de Porrera, de 555, que constitueixen una mateixa serra. Al nord-oest, les Obagues, amb 432 m. d'alçària.
La vila modifica
Habitat des de la prehistòria, a la zona de les ermites de Sant Gregori i Sant Cristòfol, de les Torres d'Altafalla i de les Quimeres, el nucli actual es troba en una zona planera una mica a ponent del poblament primitiu. Tot i que l'orografia del terme de Falset és inclinada vers l'Ebre, la població (com la majoria de la comarca) ha estat vinculada tradicionalment al Camp de Tarragona.
El nucli antic, creat entre l'església i el castell, i conegut com a Malanyet, va créixer amb una sèrie de carrers paral·lels, que uneixen el carrer de Dalt i el carrer de Baix (entre aquests carrers paral·lels cal comptar-hi la plaça de la Quartera). Es conserven fragments de les muralles medievals (Portal del Bou -únic que queda dels cinc que hi hagué-, Carrer del Vall de les Moreres i adjacents), així com la fortificació d'època moderna que va engrandir la fortificació medieval, de la qual pràcticament només es conservaven les dues torres que caracteritzen el Castell de Falset.
El Castell de Falset era d'origen medieval. Va ser seu de la baronia d'Entença i després del comtat de Prades. Hi va néixer Margarida de Prades, reina de Catalunya i Aragó en casar-se en segones núpcies amb Martí l'Humà.
Al cim del castell es van conservar també altres estructures medievals, com l'església romànica (en part destruïda i convertida en presó), unes dependències al seu costat, que formaven part del castell antic i la cisterna central del recinte. Actualment acull el Museu Comarcal d'Història, Patrimoni i Paisatge. Hom pot entrar en el pati principal, on hi ha la cisterna, ara coberta, i les façanes de l'església i del pavelló annex, i accedir a l'Arxiu Comarcal del Priorat, situat en el reconstruït edifici annex a les torres de la muralla.
Al darrere del Castell s'hi va fer l'última execució pública de la demarcació, el 1892, i l'antepenúltima de Catalunya amb garrot vil. Els condemnats a mort van ser una veÏna de Cabaçés, Maria Rosa Macip Prunera, i José Ferré Sas (Manduco) i Francisco Ferré Sabaté (Quico Basetas) que, per motius econòmics, van organitzar un complot per matar el marit d'aquesta. Van ser executats al Castell de Falset un dia de tardor de 1892 a l'alba davant l'atenta mirada de milers de curiosos vinguts d'arreu de la demarcació.
S'hi ha fet una notable feina de reconstrucció, que pot ser molt discutible però que no ha pretès en cap moment fer passar el nou per vell: amb la simple observació es pot veure perfectament què s'havia conservat i què ha estat refet, tant pels materials com pels colors que s'hi han fet servir. Això és degut al molt mal estat de la fortificació abans de la reconstrucció i de les moltes modificacions posteriors a l'edat mitjana que s'hi han fet.
És de destacar, dins del recinte clos del Falset antic, la plaça Vella (oficialment dita plaça d'Àngel Marquès i popularment dita plaça de la Carnisseria). Té poc interès arquitectònic, llevat del fet que és porxada, que conté desenes de sitges soterrades i un parell d'edificis nobles al costat nord, però històricament té gran valor, antigament s'havia fet servir com a escenari d'execucions públiques pel mètode de la forca. L'espai que ocupava el cadafal per a l'execució està marcat en el terra de la plaça.
Cal esmentar també el petit barri jueu (carrer del Lluc i carrer de l'Escoleta -nom tradicional del carrer-), que fou molt destruït per les remodelacions urbanes de l'edat moderna. De la resta del Falset medieval a penes en queda res. Poden esmentar, tanmateix, Can Rull, en un carrer estret davant del Palau del Marquès d'Azara, que serva una finestra coronella gòtica.
L'església parroquial de Santa Maria de Falset és una obra de dimensions gegantines. De fet, la planta és gòtica, però la seva lenta construcció va fer que anessin canviant les formes amb què s'alçava: hi ha elements barrocs i neoclàssics, sobretot. Finalment es va consagrar el 1770. És la seu de l'Arxiprestat del Priorat, de l'Arquebisbat de Tarragona.
A part de l'església parroquial i de la capella romànica del castell, a Falset hi ha algunes esglésies més, la major part lligades a ordes religiosos i els seus convents i els serveis que atenen: l'oratori de la Mare de Déu, del convent de les Filles de Sant Josep; la capella de Sant Josep de l'Hospital, atès pel mateix orde anterior; la capella de la Mare de Déu del Carme, de les Germanes Carmelites de la Caritat; la capella de Sant Pau, del Col·legi Menor que duu el nom d'aquest mateix sant; la capella de la Mare de Déu del Roser de la casa Magrinyà (l'actual biblioteca); la capella de Santa Càndida i l'antiga capella del cementiri, dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia, en ruïnes actualment (només en queden vestigis del mur meridional.
Entre els edificis notables de la vila hi ha diversos palaus senyorials, avui dia tots convertits en seus d'institucions públiques:
El Palau dels Ducs de Medinaceli, del (segle xvi) és actualment la seu de l'Ajuntament de Falset. Aquest palau és del 1630, i obeeix a l'estil renaixentista. Fou primer palau dels Comtes de Prades, que emparentaren després amb els Ducs de Cardona i encara més tard amb els Ducs de Medinaceli, que és el nom que n'ha perdurat. Actualment l'interior de l'edifici consistorial està reformat degut a les necessitats de l'Ajuntament però l'exterior es conserva gairebé igual a l'original. És al lloc més alt de la Plaça de la Quartera, plaça porxada que era -i és- el lloc on es desenvolupa el mercat setmanal de Falset, actualment cada dimarts. Precisament pren el nom de la Quartera per una enorme peça tallada a la pedra que servia com a mesura estàndard de la quartera de gra, que és al costat de l'entrada de la Casa de la Vila (tot i que la pedra actual és una reconstrucció moderna de l'antiga). La plaça de la Quartera és el centre neuràlgic de Falset.
_-_1.jpg)
El Palau dels Comtes d'Azara, o Azahara, d'origen gòtic amb molts elements d'aquella època i d'altres de posteriors, sobretot del segle xviii. Està construït seguint el model dels palaus catalans, amb una gran escala de volta catalana que puja a la planta noble des del pati d'entrada per als carruatges. El pati és coronat per una lluerna damunt d'una volta on estat pintats els escuts d'armes dels estadants originals del palau. Actualment és la seu del Consell Comarcal del Priorat i d'oficines com la de turisme o la de joventut. De la mateixa manera que l'Ajuntament, aquest edifici ha estat reformat completament per l'interior però conserva el pati amb l'escalinata i els balcons interiors i altres elements com el sostre de fusta o la lluerna amb els escuts d'armes comtals. La façana és conservada gairebé com l'original.
Cal Magrinyà és una casa situada al capdamunt del carrer de Baix, que incloïa en els seus baixos la Font del Batlle i els safareigs públics de la vila. Actualment la casa acull la Biblioteca Municipal Salvador Estrem i Fa, un gran equipament de dues plantes. Als baixos, accedint des de la Font del Batlle, es troba la Casa de la Festa, seu d'entitats i de l'Institut de Cultura i Patrimoni que s'aprofita per a exposicions i actes culturals i conté la mostra dels elements, gegants i bestiari festiu. Davant de la Font del Batlle s'hi troba la Casa de la Música, on hi ha l'Escola de Música Municipal, seu de l'Associació Musical Vila de Falset i de la resta d'associacions musicals del poble. L'edifici consta de quatre plantes, a la planta subterrània hi ha una petita sala d'audicions i un buc d'assaig, a la planta baixa el vestíbul, la secretaria, el despatx d'administració, l'aula de percussió i un magatzem. A la primera planta hi ha tres aules instrumentals i l'aula de solfeig, i a la segona i última planta hi ha la sala d'assaig de les associacions musicals, seu de la banda i la coral Vila de Falset.
El poble va trigar a saltar muralles (amb la creació dels barris dels Corredors i de la Font Vella); al segle xx i, sobretot, al segle xxi, el poble ha experimentat un creixement lent però sostingut: urbanització de la zona anomenada el Pont; creació del barri de la Piscina i del Tancat i creixement del barri de la Font Vella.
Ja en èpoques més tirant a la nostra, s'han continuat construint edificis notables a la vila, com, per exemple, el teatre L'Artesana, que ara, tot i haver estat alçat de nou, conserva l'espai que ocupava l'original del segle xix. El teatre municipal L'Artesana, que es va obrir l'any 1880 com a seu de la "Sociedad l'Artesana", una associació lúdica i recreativa amb centenars de socis que tenia una secció dramàtica, una secció musical, una secció coral i que oferia formació de llengua i primers auxilis, entre d'altres. L'edifici, al qual s'accedia per l'actual avinguda Catalunya (núm.14), comptava llavors amb un bar i restaurant, una biblioteca, una sala de ball, un teatre amb capacitat per a 1.200 persones i un jardí privat. El cinema hi va arribar a principis dels anys deu i, durant una sessió, als anys trenta, va haver-hi un incendi a la cabina de projecció que va comportar una reforma íntegra de la sala. Es va inaugurar el 1935 com a Teatro-Cine Priorato però durant la guerra civil espanyola va reduir la seva activitat cultural per acollir el Comité Antifeixista Local i els bombardejos van afectar l'edifici. Després de la guerra, un cop reformat, va reobrir-se i va viure la seva època daurada, sobretot entre els anys cinquanta i setanta, amb les últimes estrenes de cinema i actuacions teatrals i musicals d'artistes de renom com Antonio Machín, Josep Guardiola, Conchita Bautista, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Mary Santpere. L'equipament privat va tancar el 1989 i l'Ajuntament de Falset el va comprar als anys noranta amb la voluntat de reobrir-lo. No va ser fins al març de 2003 quan es van obrir les portes de l'Artesana, ara ja com a equipament municipal. L'edifici de cos allargat, al qual s'accedeix per la gran plaça del Teatre, té capacitat per a 500 espectadors. El hall, on es fan exposicions temporals i hi ha el bar, dona accés a la sala que acull els espectacles de la programació trimestral estable (d'hivern, primavera i tardor). En un cos més baix que el de la sala, rere l'escenari, que té una boca de 9m x 8m i una caixa escènica de 5m d'alçada, es troben els camerinos (dos de grupals i dos d'individuals) completament equipats, una sala d'assaig i una zona d'emmagatzematge. El teatre és seu de la companyia teatral l'Artesana. A l'exterior del teatre hi ha dos parcs infantils i un aparcament públic.
_-_1.jpg)
I entrats al segle xx es van construir grans edificis destacables com el Sindicat i la Cooperativa i les escoles públiques.
El Celler Cooperatiu de Falset, projectat per Cèsar Martinell el (1919), deixeble de l'arquitecte Antoni Gaudí. És un notable edifici modernista, fet amb grans arcades de maó, com és característic del modernisme. És un dels cellers cooperatius més destacats de Catalunya, i per això se l'inclou dins de la categoria de catedral del vi. Actualment és la seu principal de la Cooperativa Agrícola Falset-Marçà.
L'Escola Antoni Vilanova, és un edifici d'estil modernista de grans dimensions, inaugurat l'any 1916. El 2016 es va celebrar el seu centenari amb la presència de la consellera d'Educació, Meritxell Ruíz. El 2015 la llavors consellera d'Educació, Irene Rigau, va visitar el centre per a donar el distintiu d'escola de qualitat, ja que tant l'escola, com l'Institut Priorat mostren tenir els resultats i qualificacions per sobre de la mitjana de Catalunya. Actualment l'escola té més de 300 alumnes vinguts d'arreu de la comarca i una plantilla de més de 30 mestres. L'equipament es compon per un edifici de dues plantes on es troben les aules de Cicle Inicial, Cicle Mitjà, Cicle Superior, els despatxos d'administració, el claustre i la consergeria, la biblioteca, la cuina i el menjador, l'aula de ciències, l'aula d'art, l'aula de música, l'aula de ràdio, l'aula d'informàtica, l'aula d'educació especial, el gimnàs i els vestidors. Un pati de sorra, i un de porxat, separen l'edifici gran, d'un més modern, on hi ha les aules d'Educació Infantil, amb un petit claustre, tres patis condicionats, un gimnàs i un menjador per als seus alumnes de P3, P4 i P5. Al centre, de dues línies, s'hi cursa des de P3 fins a 6è. Al costat de l'escola es troba la Llar d'Infants l'Espígol, inaugurada el 2006, un edificiamb prop d'una quarantena d'infants des de làctans fins a P2. L'equipament municipal, amb cinc educadores, té 4 aules, completament equipades, un menjador amb cuina, una zona de dormir, una secretaria-despatx, un petit jadí i un gran pati enjardinat amb un hort.
El centre d'educació secundària, l'Institut Priorat, és als afores del poble i hi assisteixen més de 300 alumnes de tota la comarca i té una plantilla de més de 30 professors. Està format per dos edificis, alçats als anys cinquanta sota el nom de Col·legi Sant Pau, separats per dos grans patis de sorra (amb pista poliesportiva i rocòdrom) i dos d'altres empedrats. Al primer es concentra la cuina, la cafeteria-menjador, el hall, els despatxos administratius, el claustre i la secretaria, les aules d'ESO, Batxillerat i dels Cicles Formatius de Grau Mitjà d'Atenció Sociosanitària i de Cures Auxiliars d'Infermeria i les de música, llengues estrangeres, art, informàtica, audiovisual, el taller de tecnologia i la biblioteca. Al segon edifici hi ha el gimnàs, el laboratori, l'aula de reforç i l'Escola d'Enologia Jaume Ciurana, on s'imparteixen les classes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d'Olis d'oliva i Vins i el Cicle Formatiu de Grau Superior de Vitivinicultura, vinculat a la Universitat Rovira i Virgili. Davant de centre hi ha el Centre de Recursos Educatius del Priorat i el Centre Tecnologic del Vi (VITEC).
Al poble també s'ofereix formació musical a la Casa de la Música per part de l'associació musical Vila de Falset, formació en dansa al pavelló poliesportiu amb la companyia de dansa La Corranda i al Casal Carrasclet en dansa tradicional amb La Clavellinera, i formació teatral al teatre municipal amb la companyia teatral L'Artesana.
Pel que fa a la sanitat i seguretat, un centre d'assistència primària (CAP) al barri del Tancat cobreix, en part, les necessitats dels falsetans, tot i que Reus i Tarragona han d'acollir els casos de més envergadura. Al darrere està prevista la construcció del centre de rehabilitació i al costat es troba el parc de bombers, a prop de la nova Llar residència Montsant per a disminuÏts psíquics de la comarca. A l'altre extrem del poble es troba la comissaria dels Mossos d'Esquadra i, al carrer de Miquel Barceló, el jutjat de primèra instància. A prop es troba la residència Les Vinyes, un centre de dia i residència de la tercera edat. El centre, àmpliament equipat, ocupa el gran edifici d'estil barroc de l'antic Convent de les germanes Carmelites, seu de l'antiga escola del Sagrat Cor i de la llar d'infants municipal.
En l'àmbit esportiu, Falset concentra en dues zones les instal·lacions esportives. Al barri de la Piscina s'hi troben les piscines, de 1969, i la pista multiesportiva descoberta i les pistes de pàdel. Al barri de la Font Vella es troba el camp de futbol Nou Domènech Aragonès i, al costat, el pavelló poliesportiu.
El terme modifica
Altafalla (o les Torres) modifica
Les Torres d'Altafalla són un antic castell medieval, del qual en queden poques restes físiques, però força de documentals, situat dalt del serrat que es dreça al nord-est del poble, al cim del qual hi ha les antenes dels repetidors i de telefonia. Durant tota l'edat mitjana fou un dels castells de referència del Priorat, al costat i al mateix nivell que el de Falset.
Les torres i les muralles foren enderrocades pels francesos el 1808 com a revenja de les accions de resistència dels falsetans contra la seva dominació, entre les quals podria haver-hi l'acció que dona lloc a l'Encamisada.
Les Quimeres modifica
És una partida situada a llevant del terme, al límit amb Pradell de la Teixeta, i, tot i que actualment és un despoblat, en èpoques antigues degué ser almenys tan poblat com Altafalla i Sant Gregori. S'hi van trobar dos enterraments col·lectius, pertanyents a l'Eneolític.
Es tracta d'un serrat, la Serra de les Quimeres, de 642 m. alt., que és continuació cap al nord-est de les Torres d'Altafalla, al nord del Coll del Guix, per on passa la carretera N-420. Aquesta serra enllaça amb el Morrot, de 682 m. d'altura. Al voltant d'aquesta serra s'estén un territori amb unes quantes coves i avencs, repartides entre Falset i Pradell de la Teixeta, que devien contenir habitacles prehistòrics.
Just al nord de les Quimeres, a més, hi ha una partida anomena l'Ermita Vella, que, tot i no tenir-ne cap resta visible, fa pensar en un poblament eremític, cosa que agermana aquesta partida amb la de Sant Gregori.
Sant Cristòfol modifica
L'ermita de Sant Cristòfol, de la qual en queden només unes ruïnes, fou un temple medieval transformat cap al segle xvii i modernament abandonat. Resten algunes restes, a prop, més amunt i al nord de l'ermita de Sant Gregori, com traces de la porta primitiva i una fotografia de mitjan segle xx que mostra que hi havia un finestral gòtic, que fan versemblant aquest origen medieval. Hi ha hagué intents, que no van reeixir, de restaurar el temple a principis de la dècada dels 30 del segle xx, però aquests intents, que pretenien restaurar les ermites veïnes de Sant Cristòfol i Sant Gregori, només donaren prou recapte per a restaurar la segona.
Sota mateix de les ruïnes, en una cavitat a l'interior de la roca, hi ha la cova del mateix nom, que degué ser, en èpoques remotes, l'habitacle de l'ermità de Sant Cristòfol. Des de la mateixa boca de la cova, i sobretot des d'un mirador que hi ha al damunt seu, es pot veure de forma magnífica la vila i el terme de Falset.
Sant Gregori modifica
L'ermita de Sant Gregori és a poc més d'un quilòmetre del poble. Està situada en un fons de vall, anomenat Pla del Castanyer, al peu de la Serra de les Soleies, i de les Torres d'Altafalla, on hi ha els repetidors de telecomunicacions.
La seva terra rogenca i les formes que el temps ha esculpit en les seves roques fan que sigui un lloc d'obligada visita, tant pel lloc on està situada l'ermita com pels seus entorns. És destacable, davant per davant de l'ermita, la roca del Gegant, que sembla ben bé la cara de perfil d'un ésser gegantí.
L'ermita actual és reconstruïda després del 1927, quan es desprengué una part del sostre de la balma on està situada i va destruir en part l'ermita anterior. Ara bé, tant la mateixa ermita com l'habitacle troglodític que té annex fa pensar en un poblament molt antic, que amb el temps s'ha anat renovant.[2]
La visita a Sant Gregori, i, si pot ser, la pujada de primer a la gran creu que hi ha al damunt mateix i després cap a l'ermita de Sant Cristòfol i la seva cova és una de les excursions obligades en el terme de Falset.
Quan s'arriba als peus del lloc on es troba l'ermita es troba de primer un parc públic pensat com a zona d'esplai, i l'esquelet de l'església inacabada de Sant Antoni. Davant seu s'alça una creu de ferro damunt d'un pedestal senzill. La tradició diu que hem de fer tres tombs a la creu per tal quedar deslliurats de mals durant la nostra estada en aquell lloc.
Història modifica
En l'apartat dedicat a la descripció de la vila de Falset ja hem anat esbossant alguns detalls de la seva història. Ara en farem un resum per èpoques, que qui vulgui pot ampliar amb els enllaços externs i la bibliografia esmentada en aquest article.
Edat mitjana modifica
Comencem la part històrica documentada amb els àrabs: el valí de Siurana, que dominava gairebé tot el Priorat, va vendre el lloc de Falset al valí de Garcia, poc abans que fos conquerit tot el territori de la comarca per Ramon Berenguer IV. El 1151 ja era castlà del lloc de Falset Arbert de Castellvell, i la repoblació del "loco deserto et heremo qui vocant Falseth" (lloc desert i despoblat que anomenen Falset) fou bastant ràpida. Arbert de Castellvell havia donat el lloc, perquè en fes el repoblament, a Pere de Déu, qui havia de construir-hi una fortalesa per a la defensa del lloc. Hi hagué, al llarg del segle xii, molts plets i confusió sobre la senyoria del lloc, que al final fou reconegut a favor del de Castellvell. El 1197 aquest en cedí la meitat dels delmes i termes al Bisbe de Tarragona, i empenyorà el castell, cosa que significa que l'administració de les seves possessions no devien anar per gaire bons camins. Una neta d'Arbert de Castellvell, Alamanda, es casà el 1244 amb Guillem d'Entença, i d'aquesta manera el territori de Falset passà a mans d'aquella família, fins que el 1324, després d'una convinença feudal, retornà a la corona, amb Jaume el Just, juntament amb Tivissa, Móra i Altafalla, d'aquesta zona. Jaume II incorporà la baronia que fou dels Castellvell, dels Santmartí i dels Entença al Comtat de Prades. D'aquí ve la construcció del Palau dels Comtes de Prades, que després passà als Cardona i als Medinaceli, seu actual de la Casa de la Vila.
Tota aquesta època està marcada per diversos fets: la pobresa del país, la seva situació allunyada dels centres de poder, i les disputes per tenir-ne els drets, sobretot de cobrar-hi impostos. Hi pretenia exercir aquest dret el monestir de Santes Creus, a qui els els havia cedits el Bisbe de Tarragona. A instàncies de Jaume de Prades, el 1405 el rei Martí l'Humà, eximí els habitants de Falset, moros, jueus o cristians, de tot un seguit de tributs, alhora que permetia la creació de tributs municipals. A mitjan segle xvi, hagueren de reconèixer els drets de Santes Creus sobre Falset, després de molts plets, però en aquell moment la vila ja era, per llegat hereditari, administrada pel Duc de Cardona, qui traspassà els drets de Santes Creus al comú de Falset.
Edat moderna modifica
Ja al segle xvii, a la Guerra dels Segadors, el 1647 ocupaven la vila Joan d'Àustria primer, i poc després el Príncep de Condé, qui posà la vila i la comarca en poder dels francesos. Fou per pocs dies, ja que els castellans ocuparen de nou Falset, sense incidents destacables. Una assemblea de caps de casa decidí per una gran majoria l'obediència a la casa d'Àustria, negant-se a continuar sota domini francès entre altres coses, segons està documentat, pel mal tracte rebut dels francesos. Tanmateix, aquests no es conformaren, i tornaren a atacar la vila, en una forta batalla de tres dies de durada. Davant de la impossibilitat de resistir més, atesa la força dels francesos, pactaren la sortida de tots els soldats castellans i de molts vilatans, i els francesos feren enderrocar les muralles de Falset, com a càstig per la seva resistència.
Al cap d'uns seixanta anys es reproduïren els incidents amb els francesos: el 1708 uns regiments francesos al servei del rei borbó, Felip V de Castella, al cap de poc de començar la Guerra de Successió, ocuparen amb 6.000 homes la vila de Falset. S'hi mantingueren durant tota la guerra, malgrat les accions del Carrasclet i del coronel austriacista Antoni Vidal, qui acabà ocupant la vila el 30 d'agost del 1714, dotze dies abans de la caiguda de Barcelona. Un cop acabada la guerra, vers 1719, el Carrasclet, que continuà en solitari la lluita contra els borbònics, hostigà més d'un cop Falset, provocant primer un increment de la guarnició militar i després la creació d'un destacament de mossos d'esquadra per tal de fer-li front. Cal destacar que en aquest moment el Castell de Falset ja devia estar tan malmès que es considerà enderrocat, i no fou inclòs entre els castells i fortificacions que Felip V manà destruir.
Els darrers anys del segle xviii van portar canvis importants per a la vila i la comarca: els il·lustrats van introduir massivament el conreu de l'avellana, que s'exportava des de Salou, i Falset fou triat com a cap de cantó per a reunir el sometent per a la Guerra Gran. Lliguem una cosa amb l'altra per un fet significatiu: el 1794 les autoritats falsetanes justificaren el retard en l'organització del sometent precisament per la imperiosa necessitat de procedir a la collita de les avellanes.
La Guerra del Francès portà enrenou i baralles internes a la vila. Hi hagué molta tensió social, i diverses vegades l'ajuntament hagué de dir que no podia pagar la contribució perquè els francesos havien cremat les collites, i que l'emigració provocada per la guerra els feia impossible d'aplicar el cadastre, per la qual cosa en demanaren la supressió. L'agost del 1810 Falset fou ocupada per l'exèrcit francès, previ el seu abandonament pels falsetans. Els francesos saquejaren la vila, assassinaren els pocs habitants que s'hi havien quedat, calaren foc a moltes cases i convertiren l'església en quadra per als seus cavalls. A finals del mateix mes el sometent del Priorat i les tropes regulars espanyoles recuperaren la vila, però encara s'hi van produir nous atacs el novembre del mateix any i el maig del 1811, i van tornar a prendre la vila. El 1812 rebé un nou atac, ara dels espanyols, i el 1813 Falset fou designada cap de cantó, en la seva aplicació a Catalunya de la divisió departamental francesa, que no perdurà acabada la guerra.
Edat contemporània modifica
.jpeg)
Els fets de la Guerra del Francès, sobretot la categoria reconeguda a Falset, feren que en la reorganització de l'estat espanyol amb el Trienni Liberal, el 1821, Falset fou designada cap de partit, amb jutjat de primera instància.
Les guerres civils del segle xix no pararen de sacsejar altra vegada Falset: el 1822 els absolutistes s'hi havien fet forts, i fou atacada pels liberals, que els en foragitaren.
La Guerra dels Malcontents, va veure com un fill de la vila, l'advocat Albert Olives, capità retirat amb el grau de tinent coronel, encapçalava la revolta i era executat a Tarragona el 1827. Tanmateix, Falset romania al costat del govern, en aquell moment. L'any següent, la vila era ascendida a Alcaldia Major, i el seu primer dignatari fou Lambert Casanova de Armedo i Roda. Aquests anys visqueren la reconstrucció, gràcies a l'Arquebisbe de Tarragona, de l'Hospital de la vila.
A la Primera Guerra Carlina, el cap carlí Manuel Carnisser va ocupar el poble i afusellà uns quants falsetans destacats. De seguida, però, fou derrotat pel liberal Llauder. El 1837 Falset fou ocupat pel carlí Tell, que en fou foragitat per les milícies liberals del Priorat, i el 1838 fou el general Ramon Cabrera i Grinyó, el Tigre del Maestrat, qui intentà ocupar Falset, però va fracassar.
En el moment de descans entre la primera i la segona guerres carlines, Falset rebé les conseqüències d'un terratrèmol, el 1845 i tot seguit una onada de forta religiositat s'emparà de la vila, principalment a partir dels sermons del pare Claret.
Just en aquells anys es produeix la publicació de l'obra de Pascual Madoz,[3] qui dedica dos extensos articles a la vila de Falset (un pròpiament a la vila, i un altre al seu partit judicial) en el seu Diccionario geográfico.... Després d'una breu descripció geogràfica, diu que Falset gaudeix de bona ventilació, té un cel alegre i clar, i clima sa, encara que fred a l'hivern. Especifica que les malalties més comunes són de caràcter inflamatori o nerviós (efecto tal vez del abuso que se hace de las bebidas espirituosas). Després de dir que va pertànyer al ducat de Medinaceli, escriu que la població té 650 cases, generalment de dos pisos, i la població està envoltada per un mur, amb un castell deteriorat al capdamunt. Esmenta que l'antiga església parroquial era al castell, i en el lloc que ocupava s'han construït cinc presons molt segures, una habitació per al governador de la presó, una altra per al comandant militar del lloc, i una petita caserna per a una guarnició de 50 o 60 soldats. També s'hi conserven restes del Palau Ducal, a més d'una gran cisterna.
Segons Madoz sempre, els carrers de la vila són estrets i tortuosos, llevat de dos o tres, i n'hi ha molts de força costeruts. Tots estan mal empedrats. La plaça principal ja era en aquell moment la de la Quartera, amb porxos que podien aixoplugar 3.000 homes formats. La Casa de la Vila era de mides regulars (no era l'actual, en aquell moment), i disposava d'almodí, presó i habitació per al mestre i la mateixa escola, a la qual assistien entre 150 i 170 nens. A més, hi havia a la vila una escola de nenes particular, on assistien 60 alumnes. Falset també comptava en aquell moment d'hospital per a malalts pobres, refet el 1829 per l'Arquebisbe de Tarragona, església parroquial gran amb rector, vicari i set beneficiats, amb cinc capelles i una torre alta i elegant. Dins de la població hi havia tres fonts per a ús dels veïns, a més d'una, la Font Vella, fora del nucli de població. L'aigua, diu Madoz, és abundosa en clorur de sal, carbonat, potassa i sulfat de magnesi, cosa que la fa roborante (vigoritzant) i digestiva.
Entre altres coses, acaba l'article fent referència a l'economia de Falset (blat, ordi, oli i seda, a més de 6.000 quarteres[4] d'avellanes, 400 d'ametlles i 15.000 càrregues de vi[5] a l'any, de les quals 1.400 s'empren per a la fabricació d'aiguardent. Poc bestiar, ovelles i cabres, tot per al consum de la població, però una mica de caça, de conills, llebres i perdius. Hi ha diverses professions científiques i s'hi desenvolupen les arts mecàniques necessàries, a més de quatre fàbriques de sabó tou, tres d'aiguardent, quatre terrissaires, quatre molins de farina, un d'oli, tres confiteries i una de xocolata. La població era de 274 veïns de cadastre,[6] i 2.995 ànimes (habitants).
A la Guerra dels Matiners, hi hagué més sotragades: la rodalia de Falset era dominada pel cap carlí Josep Ferrer, àlies el Tintoret d'Igualat, i el 1848 un altre cap matiner, el Busquetes, entrà a Falset.
El nou període d'entreguerres carlines, portà novetats i més enrenou: el 1860 la vila va veure la partença d'un bon grapat de voluntaris a la Guerra d'Àfrica, cosa que va portar noves divisions socials a la vila. A continuació, durant el sexenni revolucionari es produïren més incidents, amb trets i tot, en ocasió de les eleccions a diputats provincials i a les posteriors eleccions generals dels anys 1871 i 1872. A les primeres van sortir elegits set regidors republicans i quatre de monàrquics, cosa que va agreujar la crisi social que s'estava vivint. En aquell moment, Falset era una vila ja amb una certa solvència econòmica, i comptava amb quatre molins fariners, un trull o molí d'oli, quatre fàbriques d'aiguardent i d'altres de sabó, terrissa, confits i xocolata. Ja s'havien abandonat, però, les indústries derivades del plom de les mines de Falset i Bellmunt, i les adoberies de pells.
L'únic conflicte que va passar de puntetes per la vila, com de fet per tot Catalunya, fou la Tercera Guerra Carlina, i va començar una època d'expansió econòmica, sobretot gràcies a l'arribada del ferrocarril de Barcelona a Madrid el 1890, cosa que va comportar una revifada econòmica de la comarca, que el 1919 culminava amb la creació del Celler cooperatiu.
L'Ajuntament modifica
Alcaldes modifica
|
|
|
Des de l'entrada en vigor del sistema democràtic d'elecció dels representants locals, Falset ha tingut sis alcaldes:
- Ramon Aleu i Jornet (1979 - 1983)
- Josep Maria Buil i Estaún (1983 - 1987)
- Ramon Aleu i Jornet (1987 - 1991)
- Josep Maria Buil i Estaún (1991 - 1995)
- Jaume Domènech i Jordà (1995 - 2007)
- Jesús Torralba i López (2007 - 2013)
- Jordi Puxeu i Vaqué (2013 - 2015)[10]
- Jaume Domènech i Jordà (2015 - 2019)
- Carlos Brull i Fornt (2019 - actualitat)[11]
Regidors modifica
Des del 1979, Falset ha tingut els regidors següents: Raúl Abella Batllever, Ramon Aleu i Jornet, Francesc Xavier Aragonès Llorens, Miguel Bové Llaveria, Carlos Brull Fornt, Josep Maria Buil i Estaun, Jaume Capdevila Ortí, Jordi Castelló Malràs, Albert Compte Jornet, Frederic Cortés Cortés, Josep M. Cots Montlleó, Jaume Domènech Jordà, Salvador Jaume Escoda Molluna, Òscar Garreta Ossó, Sílvia Llop Morentín, César López Anguera, David Martí Montañés, Agustí Masip Vidal, Josep Lluis Miró Martinez, Antoni Muntané Molina, Pilar Muntané Rull, Maria Teresa Navarro Domènech, Montserrat Navarro Llop, Adolf Pellejà Llebaria, Sergi Pellejà Pellejà, Immaculada Pujol Tarrús, Jordi Puxeu Blanch, Jordi Puxeu Vaqué, Josep Rull Prous, Jesús Torralba López i Maria Vilalta Faneca, Miquel Puig Raposo, Núria Borja Marco...
Legislatura XII (2023 - 2027) modifica
| Candidatura | Cap de llista | Vots | % | Regidors/es |
|---|---|---|---|---|
| Independents per Falset - AM | Carlos Brull Fornt | 1.023 | 71,83% | 9 |
| Junts per Falset - CM | Roger Batllevell Castelló | 188 | 13,20% | 1 |
| Falset Pot Més - CP | Jaume Capdevila Ortí | 172 | 12,07% | 1 |
| Abstencions | - | 548 | 27,35% | - |
| Vots en blanc | - | 41 | 2,87% | - |
| Vots nuls | - | 31 | 2,13% | - |
| Total de participació | - | 1.455 | 72,64% | 11 |
| Total de cens | - | 2.003 | 100% | - |
L'ACTIVITAT ECONÒMICA
Tradicionalment, l'economia de Falset era del tot basada en l'agricultura, sobretot amb avellaners, vinya, oliveres, ametllers i, tot i que menys abundants, cirerers, que encara en l'actualitat són els conreus principals.
Relacionada amb l'agricultura, també la ramaderia tenia un paper destacat: gallines, porcs i conills, sobretot.
El Celler Cooperatiu, creat el 1919, i la seva successora, la Cooperativa Agrícola Falset-Marçà, des de la seva creació s'ha dedicat a la comercialització dels productes de l'agricultura, principalment, i a la seva transformació. La indústria derivada de la vinya està sobretot representada per aquesta cooperativa, però també per diversos cellers privats. El vi es comercialitza, segons els cellers i els llocs on estiguin les vinyes, en la denominació d'origen Priorat, Montsant o Tarragona, subzona de Falset.
El fet que Falset sigui cap de comarca ha permès que, en els darrers trenta anys, creixi el nombre d'indústries i de serveis, que representen més de la meitat de les existents al Priorat, i s'hagi format un polígon industrial, anomenat Sort dels Capellans. Les empreses més abundoses estan dedicades al sector agroalimentari, però també n'hi ha de tèxtils, d'arts gràfiques i de fusteria i derivats del plàstic. La construcció ha adquirit una forta presència a la comarca i al mateix Falset.
El mercat se celebra el dimarts, i omple tota la Plaça de la Quartera i els carrers adjacents.
La Mostra de Vins de les denominacions d'origen del Priorat se celebra el mes de maig, i té força importància en el comerç local i comarcal, i també en té, tot i que en menys grau, la Fira de Sant Andreu, que se celebra el desembre i té un caràcter multisectorial.
Festes i tradicions modifica
La Festa Major se celebra durant la setmana de la Mare de Déu d'Agost (dia 15). Els actes més tradicionals de les festes són l'Espígol, el Ball de Coques, la Tupinada i la cercavila.
El cap de setmana més proper Sant Antoni (mitjans gener) es fa la festa més lluïda de Falset: l'Encamisada, on surt als carrers una gran rua de carruatges amb gent vestida tradicionalment. La festa té una vessant històrica, ja que diu la llegenda que els falsetans van vèncer les tropes de Napoleó durant la guerra del francès vestint-se amb camises blanques en un dia de boira, i una vessant religiosa, com els Tres Tombs i la benedicció dels animals. La festa, el 2015, va estar declarada Festa d'Interès Local i Nacional.
El 3 de febrer se celebra la festa de Sant Blai, amb la rifa del tradicional i llarg coc de Sant Blai, la ballada de sardanes i la benedicció dels bunyols de vent.
Al primer cap de setmana de maig es fa la Fira del Vi, un certamen consolidat en què es poden tastar els millors vins de les dues denominacions d'origen de la comarca d'on és capital, la denominació d'origen Montsant i la denominació d'origen qualificada Priorat, i al desembre la multisectorial de Sant Andreu. Tanmateix, aquestes dues darreres celebracions, tot i que contenen alguns actes festius, són de caràcter més comercial.
El cap de setmana més proper a Santa Càndia (7 de setembre) se celebren unes festes en honor de la patrona del poble. Un del seus actes més destacats és la trobada de gegants d'arreu del país i la missa solemne. En soritr de missa s'acompanya en processó i cercavila a Santa Càndia fins a la capelleta, la santa és portada només per dones.
La Fira de Sant Andreu se celebra el cap de setmana més proper al 28 de novembre i és una fira antiquíssima, que antigament servia per preparar-se i proveir-se de cara a l'hivern. Avui dia és una fira que té un vessant artesà pels carrers del centre i un altre de caràcter més lúdic a la zona de l'Euterpe, habitual a les fires del país. Des del 2015 s'hi fa una mostra de vins dolços i generosos, en col·laboració amb la DO Montsant, i la presència de productors de proximitat de dolços, neules i torrons.
Les entitats culturals més importants del poble són el Centre d'Estudis Falsetans (1964) que organitza l'Encamisada i Sant Blai, l'associació musical Vila de Falset, la companyia de teatre L'Artesana, les companyies de dansa La Corranda i La Clavellinera, l'associació de La Mulassa i de La Somera de Falset, la colla gegantera de Falset, els grallers de la falç, la Txaranguins Band, l'associació de dones La Quartera, el centre excurssionista, l'associació de futbol, l'associació d'arquers, el Casal Carrasclet, la colla de diables d'en Pere Botero, que es constitueix el 1990 però es té constància de la seva presència en escrits de 1861, entre moltes d'altres.
Serveis turístics modifica
Per a la informació turística hi ha, al Consell Comarcal, l'Oficina de Turisme Comarcal i, a la Casa de la Festa (als baixos de Cal Magrinyà), el punt d'informació local. L'Ajuntament ha posat en marxa una aplicació turística que permet seguir tres rutes turítiques: una sobre els el passat jueu de Falset, una altra sobre el pas de la guerra civil espanyola al poble i una última sobre els punts més importants del municipi. L'aplicació "Falset" es pot descarregar gratuÏtament i està traduÏda a altres idiomes. El poble també ofereix visites lliures o guiades al Castell de Falset - Museu Comarcal i al Celler Cooperatiu Falset-Marçà. D'altra banda, cada mes es fa una visita teatralitzada al Call Jueu de Falset a càrrec de la Jueva de Tortosa. El punts històrics del nucli antic està senyalitzat amb rètols especials que t'expliquen on et trobes. Com a activitats es poden fer les programades per la biblioteca municipal i l'oferta de cinema, música, teatre i dansa de la programació del teatre municipal, així com aquells actes organitzats per les associacions locals. A Falset hi ha hotels i apartaments turístics i rurals i una gran quantitat de bars i restaurants.
Comunicacions modifica
Diverses carreteres creuen el terme. La principal és la N-420 (Tarragona-Còrdova), que entra en el terme pel Coll del Guix. D'aquesta manera, Falset està connectat amb Reus i Tarragona, d'una banda, i Móra d'Ebre i Gandesa (i Flix i, en general, l'Aragó), de l'altra. Del mateix Falset cap al nord surt la T-710 (Falset-la Vilella Baixa), que du, doncs, cap al centre de la comarca del Priorat; i cap al sud la T-300 (Falset-Marçà), que arriba fins a Capçanes. Des del nord de la vila surt també la carretera T-740 (T-710, a Falset-Porrera), i des de l'extrem de ponent surt la carretera TP-7101 (Falset-Bellmunt del Priorat).
El ferrocarril no trepitja el terme de Falset, però l'estació de Marçà-Falset és comuna a les dues poblacions. Mitja dotzena de trens diaris en cada direcció enllacen Marçà amb la resta d'estacions, tot i que cadascun d'ells pot tenir un destí diferent en direcció ponent (Saragossa, Casp, Flix o Móra la Nova, sortint tots ells de Barcelona, passant per Reus i Tarragona), o un origen diferent en direcció llevant (tots, però, passen per les grans ciutats que acabem d'esmentar) i tenir parada o no a les estacions considerades secundàries.
També travessa el terme, de llevant a ponent, el GR-174, el Sender del Priorat, en el seu tram entre Porrera i Bellmunt del Priorat.
Demografia modifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Referències modifica
- ↑ Periòdic Priorat, 1932.
- ↑ Vastenavond 2010.
- ↑ Madoz 1945.
- ↑ Una quartera = 69,518 litres de capacitat.
- ↑ Una càrrega de vi = 125,2 litres.
- ↑ Caps de casa amb dret de vot, pel seu nivell socioeconòmic
- ↑ Manuel Pujol, tinent d'alcalde.
- ↑ Regidors: Puig, F. Mas, Llorens, Azara, Olives, Ripoll, J. Llebaria, Pi, E. Llebaria, Aguiló, J. Mas, Mestres.
- ↑ Prudenci Llebaria i Llebaria, primer tinent d'alcalde, Joan Vidiella i Aladesa, segon, Joan Toda i Pié, síndic, Ricard Vall i Soldevila, sotssíndic, Josep Pi i Mateu, Frederic Llorens i Saló, Pere Xortó i Estrem, Marcel·lí Borràs, Ventura Pallejà i Borja i Josep M. Rull, consellers. Després Ferran Gombau, Baptista Piñol i Pere Compte, pels tres últims.
- ↑ «Jordi Puxeu és oficialment el nou alcalde de Falset», 26-03-2013. [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ Ramos, Joel. «Carlos Brull Fornt (IpF) revalida la mayoría absoluta al frente del Ayuntamiento de Falset» (en castellà), 29-05-2023. [Consulta: 22 juny 2023].
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- Gavín, Josep Maria. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Matarranya. Barcelona: Arxiu Gavín, 1977 (Inventari d'esglésies, 1). ISBN 84-85180-07-0.
- Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
