Fernando Lizcano de la Rosa
Fernando Lizcano de la Rosa (Madrid, 12 de febrer de 1900 - Barcelona, 26 d'agost de 1936) va ser un militar espanyol.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 febrer 1900  Madrid |
| Mort | 26 agost 1936 (36 anys) Barcelona |
| Causa de mort | Ferida per arma de foc |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia d'Infanteria de Toledo |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, cavaller legionari |
| Carrera militar | |
| Rang militar | capità |
| Conflicte | Guerra del Rif i Cop d'estat del 18 de juliol |
Premis
| |
Biografia modifica
Fill del coronel d'infanteria Fernando Lizcano Fernández, el 1916 va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. El 1921 va anar com a voluntari a la Legió Espanyola, i el 1922 va participar al desastre d'Annual, on fou ferit.[1]
Va participar en la Guerra d'Àfrica, durant la qual va prendre part en nombroses accions militars al costat de la Legió, com les de Tizzi Azza i Sidi Mesaud (Melilla), que li van valer ser condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran i l'ascens a capità el 1926.[2] Poc després fou nomenat ajudant de camp del general Millán Astray. Degut a les seves ferides el 1933 fou destinat al Regiment núm. 10 de Barcelona.[3]
Des d'aquest destí va participar en la repressió dels fets del sis d'octubre i l'ocupació de la Generalitat. Va ser nomenat cap dels Mossos d'Esquadra des d'octubre de 1934 al febrer de 1936.[4]
En esclatar la guerra civil es trobava destinat a Barcelona en situació de disponible. Llavors ostentava el rang de capità. En els plans dels colpistes, era previst que Lizcano de la Rosa tornés a ocupar la prefectura dels Mossos d'Esquadra una vegada s'haguessin fet amb el control de Barcelona.[5] Pel matí del 19 de juliol es trobava en la Capitania general de la IV Divisió Orgànica, on va acordar amb el capità López Belda fer-se càrrec de l'edifici i dominar a tots aquells oficials fidels a la República.[6] Un cop fracassat el cop va ser fet presoner i confinat al vaixell Uruguay. Fou jutjat en consell de guerra presidit pel general Manuel Cardenal Dominicis, i fou condemnat a mort. Fou afusellat el 26 d'agost de 1936 als fossats del Castell de Montjuïc.[7]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Laureada de San Fernando – Fernando Lizcano de la Rosa, Grupo de Estudios de Historia Militar
- ↑ José E. Álvarez (2001). The Betrothed of Death: The Spanish Foreign Legion During the Rif Rebellion, Greenwood Press, pág. 78
- ↑ Fernando Lizcano de la Rosa, Real Academia de la Histpria
- ↑ Frederic Escofet (1984). De una Derrota a una Victoria: 6 de octubre de 1934-19 de julio de 1936, Argos Vergara, pág. 99
- ↑ Pelai Pagès i Blanch (2007). Cataluña en guerra y en revolución (1936-1939), Espuela de Plata, pág. 41
- ↑ José Manuel Martínez Bande (2007). Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento. Madrid: Encuentro, pág. 315
- ↑ Guillermo Cabanellas (1975). La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española. Volumen II, Editorial Heliasta, pág. 1223