Fischesserita
La fischesserita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs. El seu nom fa honor a Raimond Pierre Jean Fischesser (1911-1991), mineralogista francès, Director de l'Escola Nacional de Mines, París, França. Fou descoberta el 1971 al dipòsit d'urani de Předbořice, prop de Krásna Hora, República Txeca. Fou descrita per Z. Johan, P. Picot, R. Pierrot i M. Kvaček.[3][4]
 Fischesserita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ag₃AuSe₂ |
| Epònim | Raymond Fischesser |
| Nom IUPAC | diselenur de triargent i or |
| Localitat tipus | Předbořice (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.40a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.07 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | massiu, grans xenomòrfics |
| Estructura cristal·lina | a = 9.967Å |
| Color | blanc d'argent, rosa |
| Duresa | 2,0 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 9.05 g/cm³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971-010 |
| Símbol | Fis |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La fischesserita és un mineral d'argent, or i seleni, amb fórmula Ag₃AuSe₂. Químicament és un selenur d'argent i or (I) de color blanc d'argent o rosa. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2, i la seva densitat és de 9,05 g/cm³. Cristal·litza en el sistema cúbic. La fischesserita és el primer selenur d'or descobert.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fischesserita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació modifica
El marc geològic del material tipus són filons carbonatats en dipòsits hidrotermals epitermals de metalls preciosos. Se n'ha trobat juntament amb naumannita, clausthalita, permingeatita, or, calcita i quars.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fischesserita |
- ↑ «Fischesserite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juliol 2014].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 10 maig 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Fischesserite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 10 maig 2012].
- ↑ «Fischesserite» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 10 maig 2012].