Uytenbogaardtita
La uytenbogaardtita és un mineral de la classe dels sulfurs.[2] El seu nom fa referència a Willem Uytenbogaardt (1918-2012), professor de geologia a la Universitat de Delf, Països Baixos. Fou descoberta a Tambang Sawah, districte de Benkulen, Sumatra, Indonèsia el 1978 i descrita per M.D. Barton, C. Kieft, E.A.J. Burke i I.S. Oen.[3][4]
 Uytenbogaardtita | |
|---|---|
 Uytenbogaardtita, de la mina New Bullfrog, Comtat de Nye, Nevada, Estats Units | |
| Fórmula química | Ag₃AuS₂ |
| Epònim | Willem Uytenbogaardt  |
| Nom IUPAC | disulfur de triargent i or disulfur d'or i triplata |
| Localitat tipus | Tambang Saweak (en)  , comtat de Storey i Zmeinogorsky District (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.40b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.07 |
| Dana | 2.4.3.1 |
| Heys | 3.3.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls microscòpics |
| Estructura cristal·lina | a = 9.75Å, c = 9.85Å |
| Massa molar | 584,70 gm |
| Color | gris blanquinós que canvia ràpidament en exposar-se a l'aire |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 8,34 a 8,45 g/cm³ |
| Impureses comunes | Cu, Se, Te |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1977-018 |
| Any d'aprovació | 1977 |
| Símbol | Uyt |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La uytenbogaardtita és un sulfur de plata, or i sofre. Químicament és un sulfur d'argent i or (I), de fórmula Ag₃AuS₂ i nom químic disulfur de triargent i or, o disulfur d'or i triplata, de color gris blanquinós. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa coure. La seva duresa és de 2 a l'escala de Mohs i la seva densitat és de 8,34 a 8,45 g/cm³. Cristal·litza en el sistema tetragonal, formant cristalls microscòpics.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uytenbogaardtita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments modifica
Es forma com a mineral secundari en filons de quars amb plata i or, mitjançant alteració hidrotermal de baixa temperatura. Sol trobar-se associada a altres minerals com: acantita, aliatges d'Au-Ag, clorargirita, naumannita o quars. Encara que poc abundant, és buscada com a mena dels valuosos metalls de plata i or.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uytenbogaardtita |
- ↑ «Uytenbogaardtite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2015].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Uytenbogaardtite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ «Uytenbogaardtite» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 7 maig 2012].