Funció trigamma
En matemàtiques, la funció trigamma, denotada ψ1(z), és la segona de les funcions poligamma, i està definida per
- .
D'aquesta definició es desprèn que
on ψ(z) és la funció digamma. També es pot definir com la suma de la sèrie
convertint-lo en un cas especial de la funció zeta de Hurwitz.
Tingueu en compte que les dues últimes fórmules són vàlides quan 1 − z no és un nombre natural.
Representació modifica
Una representació, en forma d'integral doble, com una alternativa a una de les donades anteriorment, es pot derivar de la representació en forma de sèrie:
utilitzant la fórmula per a la suma d'una sèrie geomètrica. Integrant per parts s'obté:
Una expansió asimptòtica com una sèrie de Laurent és
(si, per exemple, es tria B1 = 12, obtenim nombres de Bernoulli).
Fórmules de recurrència i reflexió modifica
La funció trigamma satisfà la relació de recurrència
i la fórmula de reflexió
que immediatament dona el valor de z = 12: .
Valors especials modifica
La funció trigamma té els següents valors especials:
on G representa la constant de Catalan.
No hi ha arrels a l'eix real de ψ1, però existeixen infinitat de parells d'arrels zn, zn per a Re z < 0. Cada parell d'arrels s'acosta ràpidament a Re zn = −n + 12 i la seva part imaginària augmenta logarítmicament lent amb n. Per exemple, z1 = −0.4121345... + 0.5978119...i i z₂ = −1.4455692... + 0.6992608...i són les dues primeres arrels amb Im(z) > 0.
Relació amb la funció de Clausen modifica
La funció digamma amb arguments racionals es pot expressar en termes de funcions trigonomètriques i logaritmes pel teorema de la digamma. Un resultat similar es manté per a la funció trigamma, però les funcions circulars se substitueixen per la funció de Clausen. És a dir,[1]
Càlcul aproximat modifica
Un mètode fàcil per obtenir un valor aproximat de la funció trigamma és prendre la derivada de l'expansió en sèrie de la funció digamma.
Aparició modifica
La funció trigamma apareix en aquesta fórmula de suma sorprenent:[2]
Referències modifica
- ↑ L, Lewin. Structural properties of polylogarithms (en anglès). American Mathematical Society, 1991. ISBN 978-0821816349.
- ↑ Mező, István «Some infinite sums arising from the Weierstrass Product Theorem» (en anglès). Applied Mathematics and Computation, 219(18), 2013, pàg. 9838–9846. DOI: 10.1016/j.amc.2013.03.122.
Bibliografia modifica
- Abramowitz, Milton; Stegun, Irene A. «§6.4 Gamma function and related functions (6.4. Polygamma Functions)». A: Handbook of Mathematical Functions (en anglès). Nova York: Dover Publications, 1964, p. 260. ISBN 0-486-61272-4.
- Weisstein, Eric W. «Trigamma Function» (en anglès). MathWorld (A Wolfram Web Resource).
Vegeu també modifica
- Funció gamma
- Funció digamma (no confondre amb la funció gamma doble).
- Funció poligamma (no confondre amb la funció gamma múltiple).
- Constant de Catalan