Funció zeta de Hurwitz
En matemàtiques, la funció zeta de Hurwitz, anomenada així per Adolf Hurwitz, és una de les moltes funcions zeta. Es defineix formalment per a arguments complexos s amb Re(s) > 1 i q amb Re(q) > 0 per a
Aquesta sèrie és absolutament convergent per als valors donats de s i q i es pot estendre a una funció meromorfa definida per a tot s≠1. La funció zeta de Riemann és ζ(s,1).
Continuació analítica modifica
Si la funció zeta de Hurwitz es pot definir per l'equació
on el contorn és un llaç al voltant de l'eix real negatiu. Això proporciona una continuació analítica de .
-
Funció zeta de Hurwitz corresponent a q = 1/3. Es genera com a graf Matplotlib mitjançant una versió del mètode de coloració de dominis.[1]
-
Funció zeta de Hurwitz corresponent a q = 24/25
La funció zeta de Hurwitz es pot ampliar mitjançant la continuació analítica a una funció meromorfa definida per a tots els complexos amb . A té un pol simple amb residu . El terme constant ve donat per
on és la funció gamma i és la funció digamma.
Representació en sèries modifica
Una representació convergent de la sèrie de Newton definida per a q > 0 (real) i qualsevol complex s ≠ 1 va ser donada per Helmut Hasse el 1930:[2]
Aquesta sèrie convergeix uniformement en subconjunts compactes del pla s a tota una funció. Es pot entendre que la suma interior és l'enèsima diferència posterior de ; això és,
on Δ és l'operador de diferència posterior. Així, es pot escriure
Altres exemples que convergeixen a nivell global inclouen aquests exemples
on Hn són els nombres Harmònics, són els nombres de Stirling de primera espècie, és el símbol de Pochhammer, Gn són els coeficients de Gregory, G(k)
n són els coeficients de Gregori d'ordre superior i Cn són els nombres de Cauchy de segona espècie (C1 = 1/2, C₂ = 5/12, C₃ = 3/8…).[3]
Representació integral modifica
La funció té una representació integral en termes de la transformada de Mellin com
per a i
La fórmula de Hurwitz modifica
La fórmula de Hurwitz és el teorema que
on
és una representació de la zeta que és vàlida per a i s > 1. Aquí, és el polilogaritme.
Equació funcional modifica
L'equació funcional relaciona valors de la zeta als costats esquerre i dret del pla complex. Per a nombres enters ,
val per a tots els valors de s.
Algunes sumes finites modifica
Estretament relacionades amb l'equació funcional es troben les sumes finites següents, algunes de les quals es poden avaluar de forma tancada
on m és enter positiu major de 2 i s és complex (vegeu, per exemple, Apèndix B a Blagouchine, 2014)[4]
Sèries de Taylor modifica
La derivada de la zeta en el segon argument és un canvi:
Així, la sèrie de Taylor es pot escriure com:
Alternativament,
amb .[5]
Estretament relacionada està la fórmula Stark–Keiper:
que manté per a N senceres i s arbitràris. Vegeu també la fórmula de Faulhaber per a una relació similar sobre sumes finites de potències d'enters.
Sèries de Laurent modifica
L'expansió de la sèrie de Laurent es pot utilitzar per definir les constants de Stieltjes que es produeixen a la sèrie
Concretament i .
Transformada de Fourier modifica
La transformada discreta de Fourier de la funció zeta de Hurwitz respecte de l'ordre s és la funció khi de Legendre.
Relació amb els polinomis de Bernoulli modifica
La funció definida anteriorment generalitza els polinomis de Bernoulli:
on denota la part real de z. Alternativament,
En particular, la relació es manté i s'obté
Relacions amb altres funcions modifica
Relació amb la funció theta de Jacobi modifica
Si és la funció theta de Jacobí
es sosté per a i z complex, però no un nombre enter. Per a un nombre enter z=n, això simplifica
on ζ és la funció zeta de Riemann. Tingueu en compte que aquesta última forma és l'equació funcional de la funció zeta de Riemann, donada originalment per Riemann. La distinció basada en que z sigui un nombre enter o no té en compte que la funció theta de Jacobi convergeix a la funció delta periòdica, o pinta de Dirac, en z com a .
Relació amb les funcións L de Dirichlet modifica
Per arguments racionals, la funció zeta de Hurwitz es pot expressar com una combinació lineal de funcions L de Dirichlet i viceversa: la funció zeta de Hurwitz coincideix amb la funció zeta de Riemann ζ(s) quan q = 1, quan q = 1/2és igual a (2s−1)ζ(s),[6] i si q = n/k amb k > 2, (n,k) > 1 i 0 < n < k, llavors[7]
la suma que corre sobre tots els caràcters de Dirichlet mod k. En sentit contrari, tenim la combinació lineal[6]
També hi ha el teorema de multiplicació
de les quals una generalització útil és la relació de distribució[8]
(Aquesta última forma és vàlida sempre que q sigui nombre natural i 1 − qa no ho sigui).
Relació amb la funció poligamma modifica
La funció zeta de Hurwitz generalitza la funció poligamma per ordres no-senceres :
amb la constant d'Euler-Mascheroni .[9]
Derivades modifica
Aplicant
amb i també i .[10]
Les derivades respecte són :
per a i [11] utilitzant el Símbol de Pochhammer .
Zeros modifica
Si q=1, la funció zeta de Hurwitz es redueix a la funció zeta de Riemann.
Si q=1/2, es redueix a la funció zeta de Riemann multiplicada per una funció simple d'argument complex s (vegeu més amunt), donant lloc en cada cas al difícil estudi dels zeros de la funció zeta de Riemann. En particular, no hi haurà zeros amb una part real superior o igual a 1.
Tanmateix, si 0<q<1 i q≠1/20, hi ha zeros de la funció zeta de Hurwitz a la franja 1<Re(s)<1+ε per a qualsevol nombre real positiu ε. Això ho va demostrar Harold Davenport i Hans Heilbronn per a q irracional, racional o transcendent,[12] i per Cassels per q irracional algebraic.[6][13]
Valors relacionals modifica
Es produeix la funció zeta de Hurwitz en diverses identitats sorprenents a valors racionals.[14] En particular, valors en termes dels polinomis d'Euler :
i
També s'obté
que manté . Aquí, el i es defineixen mitjançant la funció khi de Legendre com
i
Per a valors enters de ν, aquests poden ser expressats en termes dels polinomis d'Euler. Aquestes relacions es poden derivar mitjançant l'equació funcional juntament amb la fórmula de Hurwitz, que es dona més amunt.
Aplicacions modifica
La funció zeta de Hurwitz es presenta en diverses disciplines. El més comú es dona en la teoria de nombres, on la seva teoria és la més profunda i desenvolupada. Tot i això, també es produeix en l'estudi de fractals i sistemes dinàmics. En estadístiques aplicades, es produeix en la llei de Zipf i la llei Zipf-Mandelbrot. En física de partícules es produeix en una fórmula de Julian Schwinger,[15] donant un resultat exacte per a la taxa de creació de parells d'un electró Dirac en un camp elèctric uniforme.
Casos especials i generalitzacions modifica
La funció zeta de Hurwitz amb un nombre enter positiu m està relacionada amb la funció poligamma:
Per a nombres enters negatius −n els valors estan relacionats amb els polinomis de Bernoulli:[16]
La funció zeta de Barnes generalitza la funció zeta de Hurwitz.
El transcendent de Lerch generalitza la funció zeta de Hurwitz:
i per tant
- on
Referències modifica
- ↑ «Visualizing complex-valued functions with Matplotlib and Mayavi Domain coloring method» (en anglès). Jupyter.
- ↑ Hasse, Helmut «Ein Summierungsverfahren für die Riemannsche ζ-Reihe» (en castellà). Mathematische Zeitschrift, 32(1), 1930, pàg. 458–464. DOI: 10.1007/BF01194645.
- ↑ Blagouchine, Iaroslav V. «Three Notes on Ser's and Hasse's Representations for the Zeta-functions» (en anglès). INTEGERS: The Electronic Journal of Combinatorial Number Theory, 18A, 2018, pàg. 1–45. arXiv: 1606.02044. Bibcode: 2016arXiv160602044B.
- ↑ Blagouchine, I.V. «A theorem for the closed-form evaluation of the first generalized Stieltjes constant at rational arguments and some related summations» (en anglés). Journal of Number Theory. Elsevier, 148, 2014, pàg. 537–592. arXiv: 1401.3724. DOI: 10.1016/j.jnt.2014.08.009.
- ↑ Vepstas, Linas «An efficient algorithm for accelerating the convergence of oscillatory series, useful for computing the polylogarithm and Hurwitz zeta functions» (en anglès). Numerical Algorithms, 47(3), 2007, pàg. 211–252. arXiv: math/0702243. Bibcode: 2008NuAlg..47..211V. DOI: 10.1007/s11075-007-9153-8.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Davenport (1967) p.73
- ↑ Lowry, David. «Hurwitz Zeta is a sum of Dirichlet L functions, and vice-versa» (en anglès). mixedmath.
- ↑ Kubert, Serge; Lang. Modular Units (en anglès). 244. Springer-Verlag, 1981, p. 13 (Grundlehren der Mathematischen Wissenschaften). ISBN 0-387-90517-0.
- ↑ Espinosa, Oliver; Moll, Victor H. «A Generalized Polygamma Function» (en anglès). http://arxiv.org/, 2003.
- ↑ http://functions.wolfram.com/ZetaFunctionsandPolylogarithms/Zeta2/20/02/01/01/0001/
- ↑ http://functions.wolfram.com/ZetaFunctionsandPolylogarithms/Zeta2/20/02/02/01/0001/
- ↑ Davenport, H.; Heilbronn, H. «On the zeros of certain Dirichlet series» (en anglès). Journal of the London Mathematical Society, 11(3), 1936, pàg. 181-185. DOI: 10.1112/jlms/s1-11.3.181.
- ↑ Cassels, J. W. S. «Footnote to a note of Davenport and Heilbronn» (en anglès). Journal of the London Mathematical Society, 36(1), 1961, pàg. 177–184. DOI: 10.1112/jlms/s1-36.1.177.
- ↑ Given by Cvijović, Djurdje; Klinowski, Jacek «Values of the Legendre chi and Hurwitz zeta functions at rational arguments» (en anglès). Mathematics of Computation, 68(228), 1999, pàg. 1623–1630. Bibcode: 1999MaCom..68.1623C. DOI: 10.1090/S0025-5718-99-01091-1.
- ↑ Schwinger, J. «On gauge invariance and vacuum polarization» (en anglès). Physical Review, 82(5), 1951, pàg. 664–679. Bibcode: 1951PhRv...82..664S. DOI: 10.1103/PhysRev.82.664.
- ↑ Apostol (1976) p.264
Bibliografia modifica
- Abramowitz, Milton; Stegun, Irene A. Handbook of Mathematical Functions (en anglès). Nova York: Dover Publications, 1964. ISBN 0-486-61272-4. «Vegeu Paragraph 6.4.10 per a la relació amb la funció poligamma.»
- Davenport, Harold. Multiplicative number theory (en castellà). 1. Chicago: Markham, 1967 (Lectures in advanced mathematics).
- Mező, István; Dil, Ayhan «Hyperharmonic series involving Hurwitz zeta function» (en anglès). Journal of Number Theory, 130(2), 2010, pàg. 360–369. DOI: 10.1016/j.jnt.2009.08.005.
- Miller, Jeff; Adamchik, Victor S. «Derivatives of the Hurwitz Zeta Function for Rational Arguments» (en anglès). Journal of Computational and Applied Mathematics, 100(2), 1998, pàg. 201–206. Arxivat de l'original el 2010-03-16. DOI: 10.1016/S0377-0427(98)00193-9 [Consulta: 18 març 2020]. Arxivat 2010-03-16 a Wayback Machine.
- Vepstas, Linas. «The Bernoulli Operator, the Gauss–Kuzmin–Wirsing Operator, and the Riemann Zeta» (en anglès).