Gran Pont de Danyang–Kunshan
El Gran Pont de Danyang–Kunshan és el pont més llarg del món a 1 de juny de 2012.[1][2] Es tracta d'un llarg viaducte de 164,8 quilòmetres sobre el qual s'assenta la línia d'Alta Velocitat Pequín-Shanghái.[3][4] [5]
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Nom en la llengua original | (zh-hans) 丹昆特大桥  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Pont de bigues, pont ferroviari i pont de formigó armat | ||||
| Construcció | 30 juny 2011 | ||||
| Obertura | 30 juny 2011 | ||||
| Característiques | |||||
| Mesura | 164,8 ( ) km × 80 ( ) m | ||||
| Hi passa | Beijing–Shanghai high-speed railway (en)  | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Jiangsu (RP Xina) | ||||
| |||||
El pont està situat entre Shanghái i Nanquín, a l'est de la província xinesa de Jiangsu. Inclou una secció de 9 quilòmetres de longitud sobre l'aigua que travessa el llac Yangcheng a Suzhou. Es troba en el delta del riu Iang-Tsé, on és característica la geografia d'arrossars, terres baixes, rius i llacs. El pont corre paral·lel uns quinze quilòmetres més o menys al sud del riu Iang-Tsé.
Va ser acabat l'any 2010 i inaugurat en 2011, donant ocupació durant la seva construcció a unes 10 000 persones i va tenir un cost d'uns 8,5 bilions de $.[5][6]
Història modifica
La línia d'alta velocitat es va estendre sobre un pont per ocupar menys terreny a la zona densament poblada i escurçar el temps de construcció de la línia. A diferència d'una línia ferroviària terrestre, el pont requereix només 10,9 hectàrees de terreny per quilòmetre de línia en lloc de 28.4 hectàrees (0.284 km2).[7] L'ús de peces uniformes prefabricades redueix l'esforç de planificació i permet una producció eficient.
El període de construcció va ser de quatre anys, de vegades amb més de deu mil persones treballant al lloc de construcció. El primer de més de dos mil pilars es va abocar el 7 d'abril de 2008. Les bigues calaix buides es van produir en quatre plantes de producció al llarg de la ruta, es van portar al lloc d'instal·lació a la secció del pont que ja s'havia construït i es van col·locar als pilars allà per una grua especial. De vegades, cada instal·lació de producció completava més de dues bigues per dia.[8] El 24 de maig de 2009 es va utilitzar l'última biga calaix. Els treballs de col·locació de via van finalitzar el 6 de novembre del 2010 i el 30 de juny del 2011 es va iniciar l'operació de la línia d'alta velocitat. El cost de construcció va ser de US$ 8.500 milions.[9]
Estructura modifica
.JPG)
El pont Danyang-Kunshan és un pont de bigues calaix de 32 m de llarg i alguns components més llargs, que es van utilitzar per sortejar carreteres, vies fèrries o cossos d'aigua mitjançant ponts de bigues d'alçada variable construïts amb formigó pretensat.[10] El mètode que es va utilitzar per construir-lo va ser lús de segments prefabricats col·locats sobre la biga de llançament.[11] Té una longitud de 164,8 km i té un abast màxim de 80 m.
Disseny modifica
La China Road and Bridge Corporation (CRBC), filial de China Communications Construction Company, va dissenyar i construir el pont. És una empresa finançada pel govern xinès que originalment formava part de l'Oficina d'Ajuda Exterior del Ministeri de Comunicacions de la Xina. Aquesta empresa lidera importants projectes d'enginyeria civil a la Xina com carreteres, ferrocarrils, ponts, ports i túnels.[12]
Referències modifica
- ↑ «http://expertscolumn.com». Arxivat de l'original el 21 de maig de 2012. [Consulta: 1r juny 2012].
- ↑ «http://www.guinnessworldrecords.com». [Consulta: 1r juny 2012].
- ↑ Longest bridge, Guinness World Records. Consultat el juliol 2011.
- ↑ Chris Buckley «China’s New Bridges: Rising High, but Buried in Debt China has built hundreds of dazzling new bridges, including the longest and highest, but many have fostered debt and corruption». The New York Times [Hunan], 10-06-2017, p. A6. «La Xina també té el pont més llarg del món, el gran pont Danyang-Kunshan de 102 milles, un viaducte ferroviari d'alta velocitat que va paral·lel al riu Iang-Tsé, i està a punt de finalitzar el pont marítim més llarg del món, un pont tirant-se de 14 milles. creuant el delta del riu Pearl, part d'un pont de 22 milles i un túnel que connecta Hong Kong i Macau amb la Xina continental.»
- ↑ 5,0 5,1 «Danyang Kunshan Grand Bridge, the Longest Bridge». expertscolumn.com, 12-09-2011. Arxivat de l'original el 2012-02-18.
- ↑ «Danyang-Kunshan Grand Bridge» (en anglès).
- ↑ Chinese bullet trains depend on mega en Asia Times
- ↑ Chinesisch, Changzhou to Danyang World Rail Longbridge Dan Kunte Bridge girder completed ahead of schedule
- ↑ Danyang Kunshan Grand Bridge, the Longest Bridge by Muhammad Farooq in Experts Column
- ↑ Pont Danyang- Kunshan en Structurae
- ↑ Voussoirs préfabriqués posés à la poutre de lancement en Structurae
- ↑ on, Mark Benson. «El més llarg del món - Danyang Kunshan Grand Bridge» (en català).
Bibliografia modifica
- Chen, Wai-Fah; Duan, Lian. Handbook of International Bridge Engineering, 11. 10. 2013. ISBN 978-1-4398-1029-3.
- Chen, Fujiang «Long-Term Settlement Process Prediction for Soft-Clay Pile Foundation Considering Creep Effect». Electronic Journal of Geotechnical Engineering, 2016 [Consulta: 21. 1. 2017].
- Brunlees, James. Description of the Iron Viaducts Erected Across the Tidal Estuaries of the Rivers Leven and Kent, in Morecambe Bay, for the Ulverstone and Lancaster Railway. W. Clowes, 1858.
- Haskoll, W. D.. Examples of Bridges and Viaducts: From the Contract-working Drawings Or Admeasurements of Select Works. With the Addition of Upwards of 550 Estimates and the Practice of Setting Out Works. Lockwood, 1867.
- Waddell, John Alexander Low. Iron Viaducts for Highways. Selden G. Spencer, 1889.
- Campin, Francis. Iron & Steel Bridges and Viaducts: A Practical Treatise Upon Their Construction : for the Use of Engineers, Draughtsmen, and Students. Crosby Lockwood and Son, 1898.
- Ruddock, Ted. Masonry Bridges, Viaducts and Aqueducts. Ashgate Variorum, 1. 1. 2000. ISBN 9780860787518.
- Lewis, Brian. Brunel's Timber Bridges and Viaducts. Ian Allan, 2007. ISBN 9780711032187.
- Solomon, Brian. North American Railroad Bridges. Voyageur Press, 2008. ISBN 9781610604581.
- Alderman, Bob. Building Bridges and Viaducts for Model Railways. Crowood, 31. 8. 2014. ISBN 9781847978196.
- «Beijing-Shanghai high-speed train makes debut». The Independent, June 30, 2011.
- «Beijing to Shanghai Railway: diary of a 4h 48m journey». The Daily Telegraph, June 30, 2011. [Consulta: June 30, 2011].
- «High-Speed Train Links Beijing, Shanghai». The Wall Street Journal, June 30, 2011. [Consulta: June 30, 2011].
- «京沪高铁迎来10岁生日 多项成绩等你检阅». Xinhua News. Arxivat de l'original el July 1, 2021. [Consulta: 6 desembre 2021].
- «京沪高铁迎来10岁生日 多项成绩等你检阅». Xinhua News. Arxivat de l'original el July 1, 2021. [Consulta: 6 desembre 2021].
- «zh:京沪高铁19日起铺轨 全程不到四小时-新闻频道-和讯网». News.hexun.com. Arxivat de l'original el July 23, 2011. [Consulta: 30 juny 2011].
- «京沪京杭动车下月开行卧铺». The Beijing News, 25-11-2008.
- «zh:京沪高铁列车开始试跑 最快4小时48分跑完全程_财经频道_凤凰网». Finance.ifeng.com. Arxivat de l'original el July 20, 2011. [Consulta: 30 juny 2011].
- «京沪高铁明提速 "复兴号"将在中途超车"和谐号"». [Consulta: 3 desembre 2018].
- .
- «China Focus: Beijing-Shanghai railway speed rises to 350 kph - Xinhua | English.news.cn». www.xinhuanet.com. Arxivat de l'original el 29. 06. 2018. [Consulta: 29 juny 2018].
- «Beijing-Shanghai railway operator gains 39 per cent on stock debut» (en anglès). South China Morning Post, 16-01-2020. [Consulta: 8 juny 2021].
- «zh:京沪高铁江苏江苏段90%是桥梁 堪称"桥上铁"_时政频道_新华网». Arxivat de l'original el January 14, 2009. [Consulta: 30 juny 2011].
- Zhang, Shuguang. (en xinès). China Railway Press, February 2009, p. 10. ISBN 978-7-113-09517-8.
- Wang, Bin «20世纪初胶济与津浦铁路的连接问题及相关思考». 中国科技史杂志, vol. 33, 10-07-2012, pàg. 355.
- «Beijing-Shanghai High Speed Line Operated by Chinese Railways». Railway Technology. Arxivat de l'original el June 7, 2011. [Consulta: 30 juny 2011].
- «Rail track beats Maglev in Beijing–Shanghai High Speed Railway». People's Daily, January 18, 2004. [Consulta: 30 juny 2011].
- «Beijing-Shanghai High-Speed Line, China». Railway-technology.com. Arxivat de l'original el June 7, 2011. [Consulta: 30 juny 2011].
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Pont de Danyang–Kunshan |
- Pont Danyang–Kunshan Arxivat 2019-07-25 a Wayback Machine., a Google Earth
- Foto de Google Maps