Gran pesta de 1738
La Gran pesta de 1738 va ser un brot de la pesta bubònica entre 1738-1740 que va afectar zones de les modernes nacions de Romania, Hongria, Ucraïna, Sèrbia, Croàcia i Àustria. Tot i que no hi ha una xifra exacta disponible de l'afectació, es calcula que l'epidèmia probablement va matar més de 50.000 persones.
Tipus | pandèmia plaga pandèmica | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | 1737 - 1740 | ||
Causa | pesta bubònica | ||
Morts | 50.000 | ||
El febrer de 1738, la plaga va colpejar la regió del Banat, havent estat propagada per l'exèrcit imperial.[1]
Segons el registre de població hongarès de 1740, la Gran Pesta es va cobrar 36.000 vides.[2]
El sud-est de Transsilvània va ser la zona més afectada. Durant els vuit anys següents, la pesta va matar una sisena part de la població de Timişoara. El monument a Timişoara de la Santíssima Trinitat a la plaça Unirii està dedicat a les víctimes de la pesta. La pesta tornaria a colpejar la ciutat entre 1762 i 1763.[3]
Altres ciutats de la regió també van ser afectades. Entre octubre de 1737 i abril de 1738, es van notificar 111 morts a Zărneşti, i 70 a Codlea.[2] Més del 10% de la població de Cluj-Napoca va perdre la vida per la pandèmia.[4]
La malaltia es va estendre a l'Adriàtic. Es dirigia cap a l'illa de Brač a la moderna Croàcia.[5]
A l'estiu, la regió sèrbia de Grad Zrenjanin també fou afectada.[6]
Referències modifica
- ↑ «history XVIII». [Consulta: 9 setembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Demographic Changes
- ↑ «thekonst.net :: propaganda. weekly notes by konst :: the cradle of Romanian Revol..». Arxivat de l'original el 29 de gener 2016. [Consulta: 9 setembre 2016].
- ↑ «CLUJ-NAPOCA, The Treasure City of Transylvania, Romania - History». [Consulta: 9 setembre 2016].
- ↑ «www.croatians.com». [Consulta: 9 setembre 2016].
- ↑ History[Enllaç no actiu]