Viquipèdia

Histoplasmosi

La histoplasmosi és una micosi sistèmica, coneguda també com a malaltia de les cavernes, caracteritzada per lesions necrogranulomatoses, que afecta carnívors, equins i humans per la infecció amb una de les tres subespècies del fong dimòrfic Histoplasma capsulatum. No es tracta d'una malaltia contagiosa que es pugui transmetre entre persones o animals. La seva manifestació en persones immunocompetents sol ser asimptomàtica. Pot cursar amb quadres semblants als d'una pneumònia amb febre, tos i distrès respiratori. En un 20% aproximadament dels pacients s'arriba a produir una sèpsia causant de xoc amb hipotensió extrema,[1] fallada renal o multiorgànica i coagulació intravascular disseminada.[2]

Plantilla:Infotaula malaltiaHistoplasmosi
modifica
Tipusmicosi sistèmica primària, alteració genètica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimSamuel T. Darling (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
itraconazole, Natamicina, Ketoconazole (en) Tradueix, amfotericina B i fluconazole Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Causat perinfecció Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111F2A Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B3939. Modifica el valor a Wikidata
CIM-9115115 Modifica el valor a Wikidata
CIAPA78 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM312500 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB5925 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001082 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1002185 i 299054 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006660 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet390 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0019655, C0035288 i C0220977 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1731 Modifica el valor a Wikidata
Distribució de la histoplasmosi.

Fou descoberta pel bacteriòleg Samuel Darling (1906) al fer les autòpsies de tres malalts morts al Canal de Panamà.[3] Darling va pensar que el seu agent etiològic era un protozou i així el va tipificar a les seves publicacions d'entre 1906 i 1909.[4] El primer en sospitar la naturalesa fúngica de la histoplasmosi fou el metge brasiler Da Rocha Lima (1912).[5] Vint anys més tard, De Monbreum confirmà el fet en cultius de mostres clíniques. El mateix investigador va demostrar poc després el dimorfisme del fong, observant que H. capsulatum creix a 28 °C i en medis comuns com un miceli filamentós, mentre que en agar-sang a 37 °C (a temperatura corporal) ho fa en forma de llevat. L'any 1949, Emmons aconseguí aïllar els H. capsulatum al sòl, identificant així la font d'infecció més important. Christie i Peterson (1945-1946), varen publicar diversos treballs sobre la histoplasmosi pulmonar després d'estudiar molts malalts amb focus de calcificació, Mantoux-negatius i que reaccionaven fortament a la histoplasmina.[6] H. capsulatum var. farciminosum fou considerat taxonòmicament un criptococ des que el metge americà Richard P. Strong l'identificà a les Filipines com un paràsit equí (1906), fins que al 1985 va ser inclòs dins del gènere Histoplasma.

H. capsulatum té de 5 a 7 cromosomes. Les tècniques de biologia molecular han identificat 8 clades, presents a diferents parts del món. Dos són nord-americans, dos sud-americans, un australià, un indonesi, un africà i un eurasiàtic. Les diferències genètiques tenen implicacions clíniques.[7] La seqüenciació genòmica de diversos clades de H. capsulatum indica que el patogen està compost de -com a mínim- quatre espècies críptiques amb diversos graus de virulència.[8] H. capsulatum disposa d'uns enzims especials, anomenats manosiltransferases (un tipus de glucosiltransferases), que li permeten canviar de forma i adaptar-se a la temperatura corporal dels mamífers.[9]

Aproximadament, la meitat de la població mundial viu en zones on el fong és potencialment endèmic. Histoplasma és un gènere de microorganismes molt antic i s'ha traçat l'origen de l'extensió planetària de la seva forma ancestral en l'Eocè inicial, coincidint un període d'intens escalfament global. Un tema de gran interès pels especialistes és la forma com determinats quiròpters, per exemple l'Artibeus hirsutus, poden ajudar a la especiació i dispersió dels histoplasmes, i -conseqüentment- a augmentar la seva capacitat infecciosa en el món actual.[10]

La gravetat de la infecció depèn molt del nombre de conidis que entren a l'organisme. El comportament del fong davant dels mecanismes d'immunitat cel·lular és semblant al de Mycobacterium tuberculosis i té la propietat de formar "càpsules inactives" de microorganismes viables capaços de reproduir-se si s'altera el sistema immunitari de l'hoste.[11]

H. capsulatum és un dels pocs patògens amb dimorfisme termal que té un estil de vida quasi exclusivament intracel·lular. Altres fongs poden viure dins de diverses cèl·lules fagocitàries, incloent els macròfags alveolars, els leucòcits polimorfonuclears i les cèl·lules dendrítiques, però habitualment desenvolupen estratègies per escapar d'aquest tipus d'hoste en pocs dies. Per contra, els llevats d'H. capsulatum després de ser fagocitats tendeixen a quedar-se molt temps a l'interior dels macròfags i a proliferar intracel·lularment en grans quantitats, fent-los servir a la vegada d'hoste i de vector per disseminar la infecció de forma silent.[12]

Epidemiologia modifica

La histoplasmosi té una àmplia distribució geogràfica, sent present a Amèrica, l'Àfrica i l'Àsia. H. capsulatum var. capsulatum afecta carnívors i s'estén a Amèrica des del sud del Canadà fins a les regions centrals de l'Argentina, sent enzoòtic a les valls dels rius Mississipi, Missouri i Ohio, a l'Amèrica del Nord, i la conca del Riu de la Plata a l'Amèrica del Sud. S'ha identificat a 32 països d'Àfrica, en especial als més afectats per l'extensió de la SIDA, encara que la manca de medis i de personal sanitari qualificat per identificar el microorganisme emprant microscòpia òptica fa que la infecció sigui confosa fàcilment amb un procés tuberculós, fet que dificulta molt l'avaluació de l'impacte real de la malaltia en aquest continent.[13] H. capsulatum var. farciminosum afecta equins a l'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Àsia, i H. capsulatum var. duboisii és un patogen humà només present a l'Àfrica Equatorial.

El fong pot infectar animals domèstics, com gats i gossos.[14] S'aïlla de la naturalesa a les zones temperades i tropicals humides, on els sòls són àcids, rics en nitrogen, fosfat i hidrats de carboni. Els histoplasmes es relacionen especialment amb el guano de les aus i de les coves habitades per ratpenats. Als EUA, un estudi epidemiològic de 105 brots d'histoplasmosi va posar de manifest la relació entre els excrements d'una gran varietat d'animals de granja o salvatges (pollastres, merles, tords, estornells, gavines, coloms, a banda dels ratpenats) en un 77% d'ells. En un 43% es va identificar un vincle causal directe amb activitats laborals concretes, com ara reformes i neteges de galliners o demolició d'edificis vells.[15] Les persones que treballen en pedreres o en la construcció de ponts tenen un també un alt risc d'adquirir la infecció.[16]

Els histoplasmes presents a Amèrica Central i del Sud (que els filogenetistes divideixen en dos grups principals: LAm A i LAm B) són els que tenen una diversitat genètica més gran i els que provoquen la majoria de casos d'histoplasmosi registrats arreu del món.[17]

Segons les dades més recents, en els darrers anys han augmentat les zones on H. capsulatum és endèmic almenys a la Xina, l'Índia, Tailàndia, Myanmar, Filipines i Madagascar.[18] Cal tenir en compte que molts països no tenen suficients tests de detecció antigènica del fong i que això limita la capacitat de diagnosticar la malaltia adequadament.[19]

A l'Estat espanyol no existeixen regions endèmiques i les histoplasmosis tradicionalment s'han registrat en viatgers o cooperants retornats de àrees rurals o selvàtiques de països americans.[20] Al llarg de les darreres dècades han augmentat els casos diagnosticats en emigrants amb un estat inmunològic alterat nascuts a zones endèmiques i s'han produït algunes infeccions autòctones en addictes a drogues per via parenteral o com a conseqüència d'accidents de laboratori.[21] Durant el període 1997-2014 es varen registrar 286 hospitalitzacions per histoplasmosi, el 80,7% d'elles de malalts amb infecció pel VIH, la majoria pulmonars i només 10 causades per Histoplasma capsulatum var. duboisii.[22] Fins ara, tots els casos europeus han estat importats. Aquesta variant d'histoplasma actua com un patogen oportunista en persones VIH+ que viatgen a zones endèmiques.[23]

Als EUA, entre 2011 i 2014 es varen registrar 3.409 infeccions per H. capsulatum a 12 estats i el 57% d'elles requerí hospitalització. La veritable importància de la histoplasmosi al país es considera subestimada, ja que no és una malaltia de declaració obligatòria a nivell nacional i no existeix, ara per ara, una xarxa integrada de vigilància d'aquesta infecció.[24]

Ha estat publicat algun cas d'histoplasmosi en trasplantats renals sense antecedents epidemiològics ni evidències serològiques d'anticossos anti H. capsulatum en el donant o el receptor.[25] Ocasionalment, la manifestació primària d'aquest tipus d'infecció histoplasmòtica és una hepatitis granulomatosa.[26] Els CDC no inclouen la histoplasmosi a la seva llista de malalties associades amb l'atenció sanitària.[27] Diversos especialistes, però, posen l'accent en l'augment d'histoplasmosis relacionades amb procediments mèdics i implants quirúrgics observat al llarg de les darreres dècades. Ja que les tècniques habituals de detecció de patògens no identifiquen H. capsulatum en l'aire hospitalari, dits especialistes recomanen l'ús de mètodes biomoleculars per descobrir les formes infeccioses del fong presents en diferents zones claus del medi assistencial, sobretot agrupades en biofilms.[28]

La infecció natural es produeix a partir de sòls contaminats i la via d'entrada és generalment inhalatòria en H. c. capsulatum i duboisii, però és percutània (a través de la pell) en el cas de l' H. c. farciminosum . No és contagiosa i la malaltia és esporàdica excepte en àrees enzoòtiques (d'endemisme en els animals), on la prevalença d'infeccions inaparents pot ser molt elevada.

Patogènia i diagnosi modifica

La infecció per H. c. capsulatum i H. c. duboisii acostuma a ser inhalatòria, i els microconidis són capturats pels macròfags pulmonars, on germinen donant lloc a les blastoespores (espores fúngiques asexuals). Generalment, són destruïdes tard o d'hora i la infecció és abortiva o asimptomàtica; però en casos d'immunitat cel·lular deficient, eviten l'acció dels fagolisosomes, passen al citoplasma, on es multipliquen lliurement, i es reparteixen per tot l'organisme. La infecció estimula la multiplicació dels macròfags infectats, donant lloc a proliferacions de tipus granulomatós amb necrosi i infiltrats diversos que són molt freqüents en pulmó, però possibles també en ganglis, pell, digestiu (sovint en el gos, si bé ocasionalment s'ha descrit en humans)[29] i sistema nerviós central.[30]

Al SNC, aquest fong pot infectar les meninges, la medul·la espinal i/o el cervell, lloc on té tendència a formar abscessos.[31] No és extraordinari que al SNC la coalescència dels granulomes propis de la infecció histoplamòsica tingui en certs casos una aparença semblant a la d'un procés tumoral en progressió.[32] Quan afecta els ganglis basals, la malaltia pot manifestar-se sense simptomatologia extraneural i debutar amb confusió o canvis de conducta.[33] La histoplasmosi aïllada del SNC és rara en persones immunocompetents i s'acostuma a presentar com una meningitis crònica o subaguda acompanyada de múltiples signes neurològics de progressió variable.[34] L'escassa especificitat de dits signes fa difícil un correcte diagnòstic precoç d'aquest tipus de meningitis i la identificació del seu veritable agent causal pot trigar molts mesos o inclús anys.[35] L'afectació del SNC es veu en un 5-10% des individus amb histoplasmosi disseminada, un terç d'ells immunocompetents, i la mortalitat entre els malalts amb SIDA és alta (3/5 pacients). El percentatge de supervivència general un any després del diagnòstic era d'un 75% (2010) en comparació al 55% registrat vint anys abans (1990). El tractament de la histoplamosi al SNC amb amfotericina B de diferents formulacions lipídiques, seguit de itraconazole, és que ha demostrat millors resultats, encara que sorgeixen recidives en un 6% dels casos.[36]

Des del punt de vista histopatològic, la presència de H. capsulatum en els teixits produeix tres tipus de reacció: inflamació, necrosi i reparació. Òbviament, les característiques d'aquestes respostes depenen molt de l'estat immunitari. En els malalts amb un sistema immune deprimit predominen els fenòmens necròtics sense caseïficació i els infiltrats de macròfags i neutròfils polimorfonuclears, mentre que no s'observen granulomes compactes. Es veuen elements llevaduriformes del fong sorgits de macròfags trencats. En persones sense alteracions immunitàries apareixen granulomes epitelioides compactes amb cèl·lules gegants, envoltats d'un extens infiltrat limfoplasmocitàri i -en casos crònics- d'una capa col·lagenosa. És freqüent trobar càseum a l'interior dels granulomes. Els llevats de H. capsulatum són pocs i es troben sempre dins de macròfags o cèl·lules gegants a banda de les zones necròtiques, on es poden apreciar lliures. Si causa lesions cutànies i/o mucoses, el fong provoca danys diversos en els epitelis: ulceració, atròfia o hiperplàsia pseudoepiteliomatosa. Les dermatosis per H. capsulatum, independentment de si el malalt és VIH+ o no, es poden diferenciar en dos grups: les causades per la presència del patogen a la pell i les atribuïbles a les reaccions dèrmiques derivades de la infecció micòtica sistèmica. De vegades, afecten múltiples i àmplies zones corporals.[37]

Els llevats de H. capsulatum són molt petits i només es poden veure a les preparacions histològiques emprant tincions especials com la tinció de PAS o la de plata metenamina (Grocott o Grocott-Gomori)[38][39] a 1000X.[40] Identificar morfològicament H. capsulatum no sempre és fàcil i requereix una certa experiència, ja que es pot confondre -a causa, sobretot, de les variants capsulars de cada microorganisme- amb Cryptococcus neoformans, Candida glabrata, Leishmania donovani, Penicillium marneffei, Sporothrix schenckii, les formes petites de Blastomyces dermatitidis o les endòspores de Coccidioides spp. Ja que un dels components de la paret cel·lular dels histoplasmes és l'àcid micòlic, alguns especialistes recomanen emprar la tinció de Ziehl-Neelsen, la qual permet una millor discriminació entre diferents espècies.[41] En extensions de sang perifèrica, on H. capsulatum es veu amb molta dificultat, pot ser convenient utilitzar de forma combinada i consecutiva les tincions de Giemsa i Grocott per identificar els llevats dins del citoplasma dels leucòcits.[42] La citopatologia de punció-aspiració amb agulla fina (PAAF) és un mètode histològic senzill, poc invasiu i de baix cost per identificar els histoplasmes en frotis o blocs cel·lulars de teixits infectats.[43] Quan la infecció cursa amb lesions cutànies, la citologia de raspats dèrmics és un bon procediment alternatiu a la PAAF o la biòpsia per determinar ràpidament la presència del microorganisme en elles.[44]

Ara per ara, no existeixen anàlisis d'ADN estàndards pel diagnòstic de la histoplasmosi, ni tests de PCR comercials disponibles. Es treballa en el desenvolupament de proves de PCR en temps real que identifiquin amb validesa diferents gens codificadors de proteïnes emprant models murins.[45]

La histoplasmosi comparteix una característica particular amb la tuberculosi i la coccidioidomicosi, la de formar masses fibroses al voltant d'un focus primari d'infecció ja curat, anomenades -en aquest cas- histoplasmomes. Durant la fase activa la lesió original té uns 2–4 mm de diàmetre; després, si no progressa el procés infecciós, és encerclada per una càpsula fibro-calcificada que forma una paret aïllant de ~1mm de gruix. Histològicament, aquesta reacció fibrosant està formada per acumulacions de fibroblastes, limfòcits i cèl·lules mononuclears al voltant d'un centre de necrosi caseosa en el qual es poden veure alguns H. capsulatum.[46] Amb el temps, la reacció fibrosa continua i es formen capes concèntriques de col·lagen que es calcifiquen progressivament. És probable que aquesta reacció perllongada sigui una resposta al material antigènic que perdura dins de la lesió. Normalment, el ritme de creixement anyal és de 1–2 mm, i es pot arribar a crear un histoplasmoma de 3–4 cm de diàmetre uns 10-20 anys després de la infecció inicial.[47] En pocs anys, el col·lagen més intern perd el seu aspecte i s'observa radiològicament una imatge d'anells circumdants que correspon a depòsits de calci i que, de vegades, pot semblar una formació tumoral.[48] Segons la seva mida i nombre, els radiòlegs identifiquen dos patrons principals d'histoplasmoma: en 'perdigonada' (molts i de pocs mil·límetres de diàmetre) o en 'bala de canó' (solitaris i d'uns 3 cm o més de diàmetre). La localització majoritària dels histoplasmomes és la pulmonar, tot i que es desenvolupen (aïllats o no) a molts altres llocs de l'organisme i, particularment, al SNC.[49] En principi, per raó del seu comportament poc actiu, l'existència d'un histoplasmoma no és molt perillosa per se; ara bé, el seu creixement pot erosionar o comprimir estructures adjacents importants fent necessària una intervenció quirúrgica per extirpar-lo.[50] Els histoplasmomes pulmonars són predominantment subpleurals i molts s'acompanyen de focus paquipleurítics (d'engruiximent de la pleura).

La major part de les histoplasmosis simptomàtiques són pulmonars. La histoplasmosi pulmonar aguda comença amb un quadre pseudogripal i molts pacients no presenten signes d'importància en la radiologia de tòrax. En alguns casos s'aprecien infiltrats focals amb limfadenopaties hiliars o mediastíniques que poden mostrar després canvis de calcificació. Ocasionalment, apareixen eritemes multiformes o nodosos, erupcions difuses i artràlgies. Aquest tipus d'histoplasmosi pot passar desapercebut sovint. La histoplasmosi pulmonar cavitària crònica es veu sobretot en varons de més de 40 anys i, quasi sempre, afectats per una malaltia pulmonar preexistent (en especial l'enfisema). A més de febre, tos productiva i dispnea, es pot produir una hemoptisi i cianosi central important. Les lesions cavernoses als camps pulmonars superiors acostumen a ser bilaterals.[51] Per aconseguir un diagnòstic de certesa és oportú efectuar cultius i citologies d'esput i/o de rentat broncoalveolar, i també biòpsies pulmonars transbronquials. En els casos avançats, dites lesions cavernoses arriben a destruir bronquis i/o zones més o menys grans del parènquima pulmonar i poden comportar reseccions pulmonars segmentàries, lobectomies o, fins i tot, pneumonectomies.[52] Les presentacions atípiques que simulen altres processos no són rares.[53] La histoplasmosi sovint repercuteix sobre altres zones i estructures toràciques no pròpiament pulmonars. A la literatura mèdica es descriuen vessaments pleurals recurrents, fibrosis peri i epicàrdiques,[54] mediastinitis fibrosants de naturalesa antigènica[55] (les quals acostumen a desenvolupar-se en pacients amb una hipersensibilitat immune idiosincràtica a una infecció prèvia)[56] i limfadenitis mediastíniques, per mencionar alguns processos destacables.[57] Des dels ganglis mediastínics o a partir d'un focus pulmonar proper els histoplasmes poden afectar el pericardi -sovint a conseqüència de fenòmens inflamatoris i ocasionalment en forma d'una genuïna infecció granulomatosa- i provocar una pericarditis aguda.[58] No és rar detectar histoplasmosi pulmonar crònica en antics residents a països tropicals o subtropicals.[59]

La malaltia generalitzada (histoplasmosi disseminada, la qual afecta a tot el sistema reticulohistiocitàri) encara que no és la forma predominant d'histoplasmosi, amb molta freqüència té un curs funest. Acostuma a presentar-se en persones amb dèficits immunitaris greus (sovint en malalts afectats per la SIDA o en persones amb una immunodeficiència primària),[60] tot i que ha estat descrita en nens (forma aguda) i adults (forma crònica) immunocompetents.[61] En alguns casos, produeix lesions cutànies i osteomielitis. Rarament, H. capsulatum provoca osteomielitis localitzades en persones joves immunocompetents.[62] Les manifestacions de la histoplasmosi a la pell tenen una gran diversificació morfològica i clínica.[63] Per regla general, les histoplasmosis cutànies primàries cursen amb pocs símptomes; de forma excepcional, però, es presenten com a múltiples lesions papulars eritematoses coalescents fortament pruriginoses.[64] Algunes vegades les lesions ulceroses apareixen a les parpelles i poden tenir l'aparença d'un carcinoma.[65] Ocasionalment, la presència de múltiples limfadenopaties és l'únic signe de la infecció generalitzada i pot originar un diagnòstic presumptiu erroni de limfoma. En aquests casos la PAAF dels ganglis inflamats ajuda a establir amb rapidesa un diagnòstic correcte.[66] La histoplasmosi disseminada afecta amb escassa freqüència la mucosa oral o la llengua[67] i, excepcionalment, provoca necrosi granulomatosa de les amígdales palatines en determinats malalts.[68] També s'ha descrit en genives i paladar tou. Per regla general, provoca múltiples úlceres irregulars i doloroses amb proliferacions de morfologia berrucosa, acompanyades alguna vegada de lesions nodulars endurides i limfadenopaties locals.[69] En casos molt determinats, la histoplasmosi oral es presenta amb un aspecte neoproliferatiu, tumoral, i s'ha de descartar l'existència un procés cancerós a la zona.[70] La biòpsia és preceptiva davant la sospita d'histoplasmosi orofaríngica, ja que sovint els cultius i les proves d'antigen en orina i sèrum no donen cap resultat.[71]

Quan afecta el sistema gastrointestinal, el curs de la malaltia és sovint subclínic i insidiós. No és usual que la histoplasmosi comprometi el còlon de subjectes sense immunodeficiència; en aquests casos les manifestacions principals de la infecció són múltiples úlceres aftoses a la mucosa colònica, sense que s'observin símptomes generals específics -a banda de febre i pèrdua de pes-, i poden ser necessàries vàries biòpsies per obtenir un diagnòstic de certesa.[72] En individus VIH+ no tractats i amb un baix nivell de cèl·lules T posseïdores de receptors CD4, la histoplasmosi gastrointestinal s'estén per àmplies zones del tracte digestiu, arribant inclús a ser causa de la seva perforació.[73] Eventualment, s'observen casos d'histoplasmosi duodenal en persones VIH- i que no presenten lesions histoplasmòsiques concurrents a pulmó o moll d'os, la qual es pot confondre fàcilment amb una tuberculosi intestinal o una malaltia de Crohn i és tributària de resecció quirúrgica local de la zona afectada per la micosi, ja que acostuma a provocar obstruccions intestinals.[74] En canvi, la colonització de les glàndules adrenals pels histoplames en persones immunocompetents es veu més sovint. La causa del tropisme del fong envers aquestes estructures és incerta, encara que existeix una hipòtesi que atribueix el fet a l'abundància de glucocorticoides en les cèl·lules adrenals i a l'escassa presència d'estructures reticuloendotelials en elles. La infecció histoplasmòsica crònica de dites glàndules pot comportar la seva atròfia i calcificació, amb la conseqüent insuficiència adrenal.[75] La infecció disseminada pot manifestar-se com una hepatitis granulomatosa de difícil diagnosi etiològica sense una biòpsia de fetge i les oportunes tincions especials.[76] S'ha observat amb certa freqüència en malalts sotmesos a trasplantament d'òrgans i, per tant, amb uns mecanismes immunes alterats per la medicació.[77] Rares vegades, la histoplasmosi disseminada és causa d'una epididimitis i/o una orquitis abscesificada, la qual pot arribar a requerir una orquiectomia.[78]

S'ha publicat algun cas de peritonitis per H. capsulatum secundària a procediments de diàlisi peritoneal.[79]

Si la disseminació dels histoplasmes arriba al cervell, es pot formar un empiema subdural, capaç d'erosionar els ossos cranials i que ha de drenar-se quirúrgicament.[80] S'han descrit casos de trombocitopènia refractària al tractament en persones no immunodeprimides com a complicació d'una histoplasmosi generalitzada, provocats per un excessiu consum plaquetari en un estat d'inflamació difusa i hiperfuncionalitat del sistema immune que fa inefectiva la transfusió de concentrats de plaquetes.[81] De vegades les manifestacions de la infecció apareixen anys després de l'exposició al fong, creant la sospita radiològica d'un procés neoplàsic.[82] Ocasionalment, el microorganisme genera múltiples lesions lítiques vertebrals que es poden confondre amb un tumor espinal metastàsic.[83] La infecció per H. capsulatum pot desencadenar fenòmens de hemofagocitosi.[84]

La histoplasmosi provoca endocarditis infeccioses en vàlvules natives o protèsiques, de forma aïllada o en el context de la variant disseminada.[85] Avui dia, s'acostuma a veure en malalts sotmesos a recanvi valvular i alteracions immunitàries sovint relacionades amb la medicació que prenen.[86] La miocarditis per aquest fong no abunda, si bé s'ha registrat algun cas en joves sans que feien activitats en aigües fangoses atribuïble a l'aspiració de conidis.[87]

L'afectació òssia és rara en les infeccions per H. capsulatum i freqüent en les causades per H. c. var. duboisii.[88] També anomenada histoplasmosi africana, aquesta infecció no lesiona els pulmons i es manifesta particularment a la pell, el sistema limfàtic i les estructures osteo-articulars, mentre que la infecció disseminada per H. capsulatum sembla tenir una moderada preferència pels òrgans interns.[89] El polimorfisme de les lesions cutànies de la histoplasmosi africana és considerable: nòduls, pàpules planes, pàpules tipus mol·lusc contagiós, abscessos i/o úlceres superficials. Això complica el seu diagnòstic de visu, de manera que la veritable incidència de la malaltia a molts països africans és incerta.[90] Es creu que la principal via d'infecció per la subespècie duboisii és el contacte amb terres contaminades. La seva morfologia és idèntica a la de la varietat H. c. var. capsulatum durant la fase saprofítica, però els llevats es distingeixen microscòpicament amb claredat en mostres fresques o fixades. Són més grans (7–15 μm), amb un característic aspecte ovoide-globós que recorda a una llimona i una paret externa gruixuda. Es veuen sovint dins del citoplasma de les cèl·lules gegants multinucleades (macròfags fusionats). Es considerada una malaltia emergent entre les persones VIH+.[91]

La histoplasmosi ocular deriva de la disseminació hematògena del fong per l'organisme i els conseqüents mecanismes immunitaris.[92] Es caracteritza per lesions cicatricials atròfiques de diàmetre variable a les zones posteriors i perifèriques de la coroide (anomenades taques histo), alteracions pigmentàries peripapil·lars i, algunes vegades, maculopatia causada per la neovascularització de la coroide.[93] També la còrnia pateix queratitis ocasionades pel fong, amb freqüència a partir del contacte amb partícules de pols contaminades.[94] Altres alteracions oculars derivades de la histoplasmosi són els granulomes conjuntivals o les conjuntivitis.

La infecció per H. c. farciminosum sol ser conseqüència de ferides o d'abrasions cutànies en les extremitats, encara que també es pot adquirir per via inhalatòria o conjuntival. Si té èxit i l'estat immunitari de la persona (aquesta micosi es rara en humans) o del cavall es feble, des de la dermis els macròfags porten la infecció als ganglis locals, des d'on es difon per continuïtat i contigüitat produint una limfadenitis amb limfangitis progressiva, granulomatosa i habitualment ulcerativa o abscesificant.[95] La manifestació clínica clàssica, però, és una lesió única d'aspecte xancrós al lloc de l'inoculació que remet sense tractament. A diferents regions d'Àfrica, aquesta infecció representa una epizoòtia seriosa.[96]

Tractament modifica

Els casos d'histoplasmosi disseminada es tracten amb una combinació d'amfotericina B i derivats imidazòlics.[97] La forma pulmonar de la histoplasmosi, que pot ser aguda o crònica, té diferents opcions terapèutiques en funció de la gravetat del procés i les condicions del pacient. Una de les més habituals és levofloxacina (una quinolona) i itraconazole (un derivat triazòlic).[98]

La injecció intravitri múltiple de ranibizumab (un fàrmac anti-factor de creixement de l'endoteli vascular) dona bons resultats en el tractament de la forma ocular de la malaltia.[99]

Histoplasmosi animal modifica

A banda dels humans, aquesta micosi també és una malaltia que afecta a altres mamífers (gossos, gats, guineus, opòssums, rates o mofetes, per exemple).[100] La infecció s'ha descrit alguna vegada en espècies ben diferents: foques, dofins atlàntics[101] llúdries marines, tigres, lloros, peresosos, rens[102] i llames.[103] També ha estat identificada en conills de companyia.[104] Les histoplasmosis disseminades són relativament infreqüents en bòvids o èquids i han estat registrats de forma esporàdica en alguns exemplars casos de placentitis granulomatoses i avortaments;[105] si bé a alguns països africans, com s'ha comentat abans en relació a H. c. farciminosum, les histoplasmosis animals poden arribar a ser un problema important.[106] A l'Àfrica Nord-oriental, on els èquids (sobretot els asses) encara són elements de tir i transport importants en moltes comunitats rurals sense possibilitat d'accedir als fàrmacs antifúngics, s'avaluat el tractar les seves limfangitis per H. c. farciminosum amb extractes del fruit de la planta local Phytolacca dodecandra,[107] la qual ha demostrat ser activa contra altres fongs. A Europa, s'ha detectat algun cas d'histoplasmosi farciminosa en toixons.[108] Ha estat desenvolupat un mètode de diagnosi biomolecular en mostres equines, basat en la PCR niuada, específic per aquesta varietat d'histoplasma.[109]

Ocasionalment, s'ha identificat la malaltia en antílops captius immunodeprimits.[110] Els cavalls de l'hemisferi occidental, malgrat tenir una considerable resistència al fong, també pateixen de vegades greus infeccions abdominals per H. capsulatum adquirits per via oral.[111]

A les regions no tropicals, les histoplasmosis felines i canines són les més abundants, en especial la forma pulmonar de la malaltia, encara que alguna vegada s'han observat meningoencefalitis histoplasmòsiques en animals de companyia.[112][113][114] Animals i humans poden compartir la mateixa font d'adquisició de la histoplasmosi, però no infectar-se mútuament. En algun cas, l'aspiració de conidis provinents de terres remogudes ha estat el vincle comú de la infecció.

El primer cas d'histoplasmosi canina fou diagnosticat l'any 1939 i al 1949 la malaltia es va identificar en gats. En els gossos acostumen a predominar els símptomes gastrointestinals, mentre que en els gats són més habituals els respiratoris o els poc específics.[115] Una via inusual d'entrada de la forma disseminada d'aquesta micosi que es pot veure en gossos amb un estat immunitari alterat són les ferides o les lesions dèrmiques.[116] Molt rarament, s'ha vist algun cas d'histoplasmosi felina cutània amb presència de múltiples nòduls a la pell.[117] La forma ocular té un diagnòstic difícil en aquests animals i la negativitat dels tests antigènics en orina i sèrum no descarta la malaltia.[118] Per regla general, la histoplasmosi felina es tracta amb derivats triazòlics.[119] En algun cas, s'ha observat una resistència adquirida al fluconazole després d'un bon resultat inicial.[120]

Bibliografia modifica

Referències modifica

  1. ↑ Vargas Ochoa, MC; Estrada Hernández, MdR; Pérez-Torres, A; Romero Silva, L; et al «Histoplasmosis diseminada. Informe de un caso de autopsia y revisión de la literatura» (en castellá). Rev Fac Med UNAM, 2006, 49 (3), pp: 110-114. ISSN: 0026-1742 [Consulta: 8 octubre 2017].
  2. ↑ Ryan, KJ «Cryptococcus, Histoplasma, Coccidioides, and Other Systemic Fungal Pathogens» (en anglès). Sherris Medical Microbiology, Fourth Edition, Chap. 49, Ryan, KJ & Ray, CG; editors. McGraw-Hill Companies Inc., 2004, pp: 669-684 ISBN 0-83-858529-9. Arxivat de l'original el 23 de febrer 2016. DOI: 10.1036/0838585299 [Consulta: 26 desembre 2017]. Arxivat 23 de febrer 2016 a Wayback Machine.
  3. ↑ Darling, ST «The morphology of the parasite (Histoplasma capsulatum) and the lesions of histoplasmosis, a fatal disease of tropical America» (en anglès). J Exp Med, 1909 Jul 17; 11 (4), pp: 515-531. PMC: 2124729. PMID: 19867263 [Consulta: 15 setembre 2017].
  4. ↑ Daniel, TM; Baum, GL «A Carpenter from Martinique, Samuel Taylor Darling and Double Dose Discovery» (en anglès). A: Drama and Discovery: The Story of Histoplasmosis. Greenwood Publishing Group, 2002; Chap. 3, pp: 21-36 ISBN 9780313321627 [Consulta: 28 febrer 2018].
  5. ↑ Bernardes Filho F, Avelleira JC «Henrique da Rocha Lima» (en anglès). An Bras Dermatol, 2015 Mai-Jun; 90 (3), pp: 363–366. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20153945. PMC: 4516114. PMID: 26131867 [Consulta: 15 setembre 2017].
  6. ↑ Casas Carnicero, J «Estudio sobre la prueba histoplasmina» (en castellà). Rev Clin Esp Vol, 1952; 47 (4), pp: 238-242. ISSN: 0014-2565 [Consulta: 15 setembre 2017].
  7. ↑ Akram SM, Koirala J «Histoplasmosis» (en anglès). StatPearls [Internet], 2017 Ag 15, pàgs: 7. PMID: 28846361 [Consulta: 22 setembre 2017].
  8. ↑ Sepúlveda VE, Márquez R, Turissini DA, Goldman WE, Matute DR «Genome Sequences Reveal Cryptic Speciation in the Human Pathogen Histoplasma capsulatum» (en anglès). MBio, 2017 Des 5; 8 (6), pii: e01339-17. DOI: 10.1128/mBio.01339-17. PMC: 5717386. PMID: 29208741 [Consulta: 26 desembre 2017].
  9. ↑ Garfoot AL, Goughenour KD, Wüthrich M, Rajaram MVS, et al «O-Mannosylation of Proteins Enables Histoplasma Yeast Survival at Mammalian Body Temperatures» (en anglès). MBio, 2018 Gen 2; 9 (1), pii: e02121-17. DOI: 10.1128/mBio.02121-17. PMC: 5750402. PMID: 29295913 [Consulta: 15 gener 2018].
  10. ↑ Teixeira Mde M, Patané JS, Taylor ML, Gómez BL, et al «Worldwide Phylogenetic Distributions and Population Dynamics of the Genus Histoplasma» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2016 Jun 1; 10 (6), pp: e0004732. DOI: 10.1371/journal.pntd.0004732. PMC: 4889077. PMID: 27248851 [Consulta: 6 octubre 2017].
  11. ↑ Kauffman, CA «Histoplasmosis: a Clinical and Laboratory Update» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2007 Gen; 20 (1), pp: 115–132. DOI: 10.1128/CMR.00027-06. PMC: 1797635. PMID: 17223625 [Consulta: 31 agost 2017].
  12. ↑ Garfoot AL, Rappleye CA «Histoplasma capsulatum surmounts obstacles to intracellular pathogenesis» (en anglès). FEBS J, 2016 Feb; 283 (4), pp: 619–633. DOI: 10.1111/febs.13389. PMC: 4827932. PMID: 26235362 [Consulta: 17 juny 2018].
  13. ↑ Oladele RO, Ayanlowo OO, Richardson MD, Denning DW «Histoplasmosis in Africa: An emerging or a neglected disease?» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2018 Gen; 12 (1), pp: e0006046. DOI: 10.1371/journal.pntd.0006046. PMC: 5773084. PMID: 29346384 [Consulta: 27 febrer 2018].
  14. ↑ Guptill, L; Gingerich, F «Canine and feline histoplasmosis: A review of a widespread fungus» (en anglès). dvm360. Veterinary Medicine, 2008; Maig 1, pàgs: 15 [Consulta: 28 agost 2017].
  15. ↑ Benedict K, Mody RK «Epidemiology of Histoplasmosis Outbreaks, United States, 1938-2013» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2016 Mar; 22 (3), pp: 370-378. DOI: 10.3201/eid2203.151117. PMC: 4766901. PMID: 26890817 [Consulta: 16 novembre 2017].
  16. ↑ Huhn GD, Austin C, Carr M, Heyer D, et al «Two Outbreaks of Occupationally Acquired Histoplasmosis: More than Workers at Risk» (en anglès). Environ Health Perspect, 2005 Maig; 113 (5), pp: 585-589. ISSN: 0091-6765. PMC: 1257551. PMID: 15866767 [Consulta: 15 maig 2018].
  17. ↑ Teixeira M de M, Patané JS, Taylor ML, Gómez BL, et al «Worldwide Phylogenetic Distributions and Population Dynamics of the Genus Histoplasma» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2016 Jun 1; 10 (6), pp: e0004732. DOI: 10.1371/journal.pntd.0004732. PMC: 4889077. PMID: 27248851 [Consulta: 28 febrer 2018].
  18. ↑ Antinori, S «Histoplasma capsulatum: more widespread than previously thought» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2014 Jun; 90 (6), pp: 982-983. DOI: 10.4269/ajtmh.14-0175. PMC: 4047757. PMID: 24778192 [Consulta: 17 setembre 2017].
  19. ↑ Bahr NC, Antinori S, Wheat LJ, Sarosi GA «Histoplasmosis infections worldwide: thinking outside of the Ohio River valley» (en anglès). Curr Trop Med Rep, 2015 Jun 1; 2 (2), pp: 70-80. DOI: 10.1007/s40475-015-0044-0. PMC: 4535725. PMID: 26279969 [Consulta: 17 setembre 2017].
  20. ↑ Gascón J, Torres JM, Luburich P, Ayuso JR, et al «Imported histoplasmosis in Spain» (en anglès). J Travel Med, 2000 Mar-Apr; 7 (2), pp: 89-91. DOI: 10.2310/7060.2000.00028. ISSN: 1195-1982. PMID: 10759576 [Consulta: 19 març 2018].
  21. ↑ Molina L, Garau M, García J, Odriozola M, del Palacio A «A propósito de tres casos de histoplasmosis importada en nuestro hospital» (en castellà). Rev Iberoam Micol, 2002 Des; 19 (4), pp: 204-207. ISSN: 1130-1406. PMID: 12825983 [Consulta: 19 març 2018].
  22. ↑ Molina-Morant D, Sánchez-Montalvá A, Salvador F, Sao-Avilés A, Molina I «Imported endemic mycoses in Spain: Evolution of hospitalized cases, clinical characteristics and correlation with migratory movements, 1997-2014» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2018 Feb 15; 12 (2), pp: e0006245. DOI: 10.1371/journal.pntd.0006245. PMC: 5831632. PMID: 29447170 [Consulta: 4 maig 2018].
  23. ↑ Loulergue P, Bastides F, Baudouin V, Chandenier J, et al «Literature review and case histories of Histoplasma capsulatum var. duboisii infections in HIV-infected patients» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2007 Nov; 13 (11), pp: 1647-1652. DOI: 10.3201/eid1311.070665. PMC: 3375808. PMID: 18217546 [Consulta: 17 maig 2018].
  24. ↑ Armstrong PA, Jackson BR, Haselow D, Fields V, et al «Multistate Epidemiology of Histoplasmosis, United States, 2011-2014» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2018 Mar; 24 (3), pp: 425-431. DOI: 10.3201/eid2403.171258. PMC: 5823339. PMID: 29460731 [Consulta: 17 juny 2018].
  25. ↑ Ara J, Matas L, Lauzurica R, Agraz I, et al «Histoplasmosis en un trasplantado renal» (en castellà). Nefrologia, 2005; 25 (6), pp: 706-711. ISSN: 1989-2284. PMID: 16514913 [Consulta: 19 març 2018].
  26. ↑ Kothadia JP, Kone V, Giashuddin S «Granulomatous hepatitis: a rare primary manifestation of disseminated histoplasmosis in a renal transplant recipient» (en anglès). J Gastrointestin Liver Dis, 2017 Jun; 26 (2), pp: 114. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2018. DOI: 10.15403/jgld.2014.1121.262.kot. ISSN: 1842-1121. PMID: 28617878 [Consulta: 17 maig 2018]. Arxivat 21 de juliol 2018 a Wayback Machine.
  27. ↑ CDC «Diseases and Organisms in Healthcare Settings» (en anglès). Healthcare-associated Infections (HAI). NCEZID, US Department of Health & Human Services, 2018 Maig 24, págs: 8 [Consulta: 18 juny 2018].
  28. ↑ Carreto-Binaghi LE, Damasceno LS, Pitangui Nde S, Fusco-Almeida AM, et al «Could Histoplasma capsulatum Be Related to Healthcare-Associated Infections?» (en anglès). Biomed Res Int, 2015 Maig; 2015, pp: 982429. DOI: 10.1155/2015/982429. PMC: 4461736. PMID: 26106622 [Consulta: 18 juny 2018].
  29. ↑ Zhu LL, Wang J, Wang ZJ, Wang Y, Yang JL «Intestinal histoplasmosis in immunocompetent adults» (en anglès). World J Gastroenterol, 2016 Abr 21; 22 (15), pp: 4027–4033. DOI: 10.3748/wjg.v22.i15.4027. PMC: 4823253. PMID: 27099446 [Consulta: 28 agost 2017].
  30. ↑ Wheat LJ, Musial CE, Jenny-Avital E «Diagnosis and Management of Central Nervous System Histoplasmosis» (en anglès). Clin Infect Dis, 2005 Mar 15; 40 (6), pp: 844-852. DOI: 10.1086/427880. PMID: 15736018 [Consulta: 29 agost 2017].
  31. ↑ Andrade AI, Donato M, Previgliano C, Hardjasudarma M «Histoplasmosis brain abscesses in an immunocompetent adult. A case report and literature review» (en anglès). Neuroradiol J, 2014 Jun; 27 (3), pp: 334-338. DOI: 10.15274/NRJ-2014-10038. PMC: 4202892. PMID: 24976201 [Consulta: 29 agost 2017].
  32. ↑ Klein CJ, Dinapoli RP, Temesgen Z, Meyer FB «Central Nervous System Histoplasmosis Mimicking a Brain Tumor: Difficulties in Diagnosis and Treatment» (en anglès). Mayo Clin Proc, 1999 Ag; 74 (8), pp: 803-807. DOI: 10.4065/74.8.803. ISSN: 0025-6196. PMID: 10473358 [Consulta: 4 juny 2018].
  33. ↑ Hariri OR, Minasian T, Quadri SA, Dyurgerova A, et al «Histoplasmosis with Deep CNS Involvement: Case Presentation with Discussion and Literature Review» (en anglès). J Neurol Surg Rep, 2015 Jul; 76 (1), pp: e167-172. DOI: 10.1055/s-0035-1554932. PMC: 4520962. PMID: 26251798 [Consulta: 24 desembre 2017].
  34. ↑ Eid AJ, Leever JD, Husmann K «Compartmentalized Histoplasma capsulatum Infection of the Central Nervous Sys» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2015; 2015, pp: 581415. DOI: 10.1155/2015/581415. PMC: 4496644. PMID: 26199770 [Consulta: 24 desembre 2017].
  35. ↑ Trofa,D; Nosanchuk, JD «Histoplasmosis of the Central Nervous System» (en anglès). J Neuroparasitology, 2012; 3, 235594, pp: 1–7. DOI: 10.4303/jnp/235594. ISSN: 2090-2344 [Consulta: 4 juny 2018].
  36. ↑ Wheat J, Myint T, Guo Y, Kemmer P, et al «Central nervous system histoplasmosis: Multicenter retrospective study on clinical features, diagnostic approach and outcome of treatment» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2018 Mar; 97 (13), pp: e0245. DOI: 10.1097/MD.0000000000010245. PMC: 5895412. PMID: 29595679 [Consulta: 2 maig 2018].
  37. ↑ Cubas WS, Jiménez G, Vega J «Lesiones cutáneas como manifestación de una histoplasmosis diseminada en un hospital del Perú» (en castellà). Rev Chilena Infectol, 2017 Des; 34 (6), pp: 613-614. DOI: 10.4067/S0716-10182017000600613. ISSN: 0716-1018. PMID: 29488560 [Consulta: 5 maig 2018].
  38. ↑ Ellis, R «Grocott's Methenamine Silver Staining Protocol» (en anglès). IHCWorld, 2011, pàgs: 4 [Consulta: 10 setembre 2017].
  39. ↑ Llewellyn, BD «Gomori's Methenamine Silver for Glycogen and Fungi» (en anglès). StainsFile, 2013 Des, pàgs: 2. Arxivat de l'original el 16 de febrer 2018 [Consulta: 28 febrer 2018]. Arxivat 16 de febrer 2018 a Wayback Machine.
  40. ↑ Negroni R, Arechavala A, Maiolo E «Histoplasmosis clásica en pacientes inmunocomprometidos» (en castellà). Med Cutan Iber Lat Am, 2010; 38 (2), pp: 59-69. ISSN: 0210-5187 [Consulta: 10 setembre 2017].
  41. ↑ Rajeshwari M, Xess I, Sharma MC, Jain D «Acid-Fastness of Histoplasma in Surgical Pathology Practice» (en castellà). J Pathol Transl Med, 2017 Set; 51 (5), pp: 482-487. DOI: 10.4132/jptm.2017.07.11. PMC: 5611531. PMID: 28934824 [Consulta: 30 setembre 2017].
  42. ↑ Bava J, Troncoso A «Giemsa and Grocott in the recognition of Histoplasma capsulatum in blood smears» (en anglès). Asian Pac J Trop Biomed, 2013 Maig; 3 (5), pp: 418–420. DOI: 10.1016/S2221-1691(13)60088-X. PMC: 3642455. PMID: 23646309 [Consulta: 5 març 2018].
  43. ↑ Samantaray S, Panda S, Dash S, Rout N «Role of fine-needle aspiration cytology in diagnosis of disseminated histoplasmosis in an immunocompetent patient: A case report» (en anglès). J Cytol, 2017 Jul-Set; 34 (3), pp: 156-158. DOI: 10.4103/JOC.JOC_74_16. PMC: 5492754. PMID: 28701830 [Consulta: 20 novembre 2017].
  44. ↑ Santosh T, Kothari K, Singhal SS, Shah VV, Patil R «Disseminated histoplasmosis in an immunocompetent patient - utility of skin scrape cytology in diagnosis: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2018 Gen 12; 12 (1), pp: 7. DOI: 10.1186/s13256-017-1543-5. PMC: 5765674. PMID: 29325597 [Consulta: 28 febrer 2018].
  45. ↑ López LF, Muñoz CO, Cáceres DH, Tobón ÁM, et al «Standardization and validation of real time PCR assays for the diagnosis of histoplasmosis using three molecular targets in an animal model» (en anglès). PLoS One, 2017 Des 29; 12 (12), pp: e0190311. DOI: 10.1371/journal.pone.0190311. ISSN: 1932-6203. PMID: 29287097 [Consulta: 9 gener 2018].
  46. ↑ Unis G, Pêgas KL, Severo LC «Histoplasmoma pulmonar no Rio Grande do Sul» (en portuguès). Rev Soc Bras Med Trop, 2005 Gen-Feb; 38 (1), pp: 11-14. DOI: 10.1590/S0037-86822005000100003. ISSN: 1678-9849. PMID: 15717088 [Consulta: 9 setembre 2017].
  47. ↑ Goodwin RA Jr, Snell JD Jr «The enlarging histoplasmoma. Concept of a tumor-like phenomenon encompassing the tuberculoma and coccidioidoma» (en anglès). Am Rev Respir Dis, 1969 Jul; 100 (1), pp: 1-12. DOI: 10.1164/arrd.1969.100.1.1. ISSN: 0003-0805. PMID: 5796688 [Consulta: 9 setembre 2017].
  48. ↑ Dall Bello AG, Severo CB, Guazzelli LS, Oliveira FM, et al «Histoplasmosis mimicking primary lung cancer or pulmonary metastases» (en anglès). J Bras Pneumol, 2013 Gen-Feb; 39 (1), pp: 63–68. DOI: 10.1590/S1806-37132013000100009. PMC: 4075798. PMID: 23503487 [Consulta: 9 setembre 2017].
  49. ↑ Gasparetto EL, Carvalho Neto Ad, Alberton J, Davaus T, et al «Histoplasmoma como lesão isolada do sistema nervoso central em paciente imunocompetente» (en portuguès). Arq Neuropsiquiatr, 2005 Set; 63 (3A), pp: 689-692. DOI: 10.1590/S0004-282X2005000400027. ISSN: 1678-4227. PMID: 16172726 [Consulta: 9 setembre 2017].
  50. ↑ Richmond BW, Worrell JA, Bastarache JA, Gervich DH, et al «Histoplasmomas of Uncommon Size» (en anglès). Chest, 2013 Jun; 143 (6), pp: 1795-1798. DOI: 10.1378/chest.12-2071. ISSN: 0012-3692. PMID: 23732591 [Consulta: 9 setembre 2017].
  51. ↑ Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo «Histoplasma capsulatum (Ajellomyces capsulatus)» (en castellà). DATABIO. Fichas de agentes biológicos, DB-H-H.c-15, 2015; Jul 25, pàgs: 6. Arxivat de l'original el 12 de setembre 2017 [Consulta: 9 setembre 2017].
  52. ↑ Sutaria MK, Polk JW, Reddy P, Mohanty SK «Surgical aspects of pulmonary histoplasmosis» (en anglès). Thorax, 1970 Gen; 25 (1), pp: 31-40. ISSN: 0040-6376. PMC: 472117. PMID: 5418008 [Consulta: 6 octubre 2017].
  53. ↑ Heller HM, Wu CC, Pierce VM, Kradin RL «Case records of the Massachusetts General Hospital. Case 31-2013. A 29-year-old man with abdominal pain, fever, and weight loss» (en anglès). N Engl J Med, 2013 Oct 10; 369 (15), pp: 1453-1461. DOI: 10.1056/NEJMcpc1304165. PMID: 24106939 [Consulta: 22 setembre 2017].
  54. ↑ Kilburn CD, McKinsey DS «Recurrent massive pleural effusion due to pleural, pericardial, and epicardial fibrosis in histoplasmosis» (en anglès). Chest, 1991 Des; 100 (6), pp: 1715-1717. ISSN: 0012-3692. PMID: 1959418 [Consulta: 6 octubre 2017].
  55. ↑ Strock SB, Gaudieri S, Mallal S, Yu C, et al «Fibrosing mediastinitis complicating prior histoplasmosis is associated with human leukocyte antigen DQB1*04:02 − a case control study» (en anglès). BMC Infect Dis, 2015 Maig 5; 15, pp: 206. DOI: 10.1186/s12879-015-0943-7. PMC: 4424560. PMID: 25940591 [Consulta: 6 octubre 2017].
  56. ↑ Hevroni A, Springer C, Wasser O, Avital A, Koplewitz BZ «Recurrent Pneumonia due to Fibrosing Mediastinitis in a Teenage Girl: A Case Report with Long-Term Follow-Up» (en anglès). Case Rep Pediatr, 2018 Mar 18; 2018, pp: 3246929. DOI: 10.1155/2018/3246929. PMC: 5878908. PMID: 29744231 [Consulta: 16 maig 2018].
  57. ↑ Knox KS, Hage CA «Histoplasmosis» (en anglès). Proc Am Thorac Soc, 2010 Maig; 7 (3), pp: 169-172. DOI: 10.1513/pats.200907-069AL. ISSN: 1546-3222. PMID: 20463244 [Consulta: 6 octubre 2017].
  58. ↑ Soriano PK, Iqbal M, Kandaswamy S, Akram S, et al «H. capsulatum: A Not-So-Benign Cause of Pericarditis» (en anglès). Case Rep Cardiol, 2017 Set; 2017, pp: 3626917. DOI: 10.1155/2017/3626917. PMC: 5610866. PMID: 29082045 [Consulta: 1r novembre 2017].
  59. ↑ García-Marrón M, García-García JM, Pajín-Collada M, Alvarez-Navascués F, et al «Histoplasmosis pulmonar crónica en un paciente no inmunodeprimido, residente 10 años antes en una zona endémica» (en castellà). Arch Bronconeumol, 2008 Oct; 44 (10), pp: 567-570. DOI: 10.1157/13126837. ISSN: 1579-2129. PMID: 19006637 [Consulta: 19 maig 2018].
  60. ↑ Johnson ME, Rojas-Moreno C, Salzer W, Regunath H «Disseminated histoplasmosis in a patient with common variable immunodeficiency: A coincidence or the result of T cell defects?» (en anglès). IDCases10.1016/j.idcr.2017.10.004, 2017 Oct 18; 10, pp: 105-107. PMC: 5651550. PMID: 29085780 [Consulta: 3 desembre 2017].
  61. ↑ Zia SA, Siddiqui F, Nemat E «Disseminated Histoplasmosis in an Immunocompetent Host» (en anglès). J Pak Med Assoc, 2002 Ag; 52 (8), pp: 376-378. ISSN: 0030-9982. PMID: 12481681 [Consulta: 28 agost 2017].
  62. ↑ Huang L, Wu Y, Miao X «Localized Histoplasma capsulatum osteomyelitis of the fibula in an immunocompetent teenage boy: a case report» (en anglès). BMC Infect Dis, 2013 Mar 11; 13, pp: 132. DOI: 10.1186/1471-2334-13-132. PMC: 3601002. PMID: 23497001 [Consulta: 26 febrer 2018].
  63. ↑ Anza K, Mamatha G, Sandhya G, Uma R, Muhammed K «Syphilis of Fungal world: Novel Skin Manifestations of Histoplasmosis in an Immunocompetent Host» (en anglès). Indian J Dermatol, 2012 Nov; 57 (6), pp: 504. DOI: 10.4103/0019-5154.103089. PMC: 3519275. PMID: 23248386 [Consulta: 16 setembre 2017].
  64. ↑ Patra S, Nimitha P, Kaul S, Valakkada J, et al «Primary cutaneous histoplasmosis in an immunocompetent patient presenting with severe pruritus» (en anglès). Indian J Dermatol Venereol Leprol, 2018 Abr 4, pàgs: 3. Arxivat de l'original el 29 de maig 2018. DOI: 10.4103/ijdvl.IJDVL_695_17. ISSN: 0973-3922. PMID: 29620044 [Consulta: 28 maig 2018]. Arxivat 29 de maig 2018 a Wayback Machine.
  65. ↑ Radhakrishnan S, Adulkar NG, Kim U «Primary cutaneous histoplasmosis mimicking basal cell carcinoma of the eyelid: A case report and review of literature» (en anglès). Indian J Pathol Microbiol, 2016 Abr-Jun; 59 (2), pp: 227-228. DOI: 10.4103/0377-4929.182017. ISSN: 0377-4929. PMID: 27166049 [Consulta: 16 novembre 2017].
  66. ↑ Tyagi R, Kaur A, Selhi PK, Puri HK, Sood N «Disseminated Histoplasmosis: A Fatal Opportunistic Infection in Disguise» (en anglès). J Lab Physicians, 2016 Jul-Des; 8 (2), pp: 129-131. DOI: 10.4103/0974-2727.180797. PMC: 4866386. PMID: 27365926 [Consulta: 26 novembre 2017].
  67. ↑ Sinha S, Sardana K, Garg VK «Photoletter to the editor: Disseminated histoplasmosis with initial oral manifestations» (en anglès). J Dermatol Case Rep, 2013 Mar 30; 7 (1), pp: 25-26. DOI: 10.3315/jdcr.2013.1132. PMC: 3622513. PMID: 23580913 [Consulta: 26 novembre 2017].
  68. ↑ Keen C, Lee H, Galati L, Fantauzzi J, et al «A necrotic tonsillar lesion: An unusual presentation of disseminated histoplasmosis» (en anglès). Respir Med Case Rep, 2017 Jun 7; 22, pp: 44-46. DOI: 10.1016/j.rmcr.2017.06.003. PMC: 5476462. PMID: 28652964 [Consulta: 26 novembre 2017].
  69. ↑ Souza BC, Munerato MC «Oral manifestation of histoplasmosis on the palate» (en anglès). An Bras Dermatol, 2017 Set-Oct; 92 (5 Supl 1), pp: 107–109. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20175751. PMC: 5726694. PMID: 29267463 [Consulta: 28 febrer 2018].
  70. ↑ Chroboczek T, Dufour J, Renaux A, Aznar C, et al «Histoplasmosis: An oral malignancy-like clinical picture» (en anglès). Med Mycol Case Rep, 2018 Gen 17; 19, pp: 45-48. DOI: 10.1016/j.mmcr.2017.11.001. PMC: 5775070. PMID: 29379706 [Consulta: 4 maig 2018].
  71. ↑ Miranda C, Jaker MA, Fitzhugh-Kull VA, Dever LL «Oropharyngeal histoplasmosis: The diagnosis lies in the biopsy» (en anglès). IDCases, 2017 Des 14; 11, pp: 33-35. DOI: 10.1016/j.idcr.2017.12.005. PMC: 5738199. PMID: 29276680 [Consulta: 9 gener 2018].
  72. ↑ Yang B1, Lu L, Li D, Liu L, et al «Colonic involvement in disseminated histoplasmosis of an immunocompetent adult: case report and literature review» (en anglès). BMC Infect Dis, 2013 Mar 20; 13, pp: 143. DOI: 10.1186/1471-2334-13-143. PMC: 3606604. PMID: 23514617 [Consulta: 19 desembre 2017].
  73. ↑ Anderson BR, Marriott J, Bulathsinghala C, Anjum H, Surani S «Gastrointestinal Histoplasmosis Presenting as an Acute Abdomen with J ejunal Perforation» (en anglès). Case Rep Med, 2018 Gen 8; 2018, pp: 8923972. DOI: 10.1155/2018/8923972. PMC: 5817307. PMID: 29535767 [Consulta: 3 maig 2018].
  74. ↑ Ai XB, Wang ZJ, Dong QC, Lin X, et al «Ileum Histoplasmosis Mimicking Intestinal Tuberculosis and Crohn's Disease» (en anglès). Case Rep Gastroenterol, 2018 Feb 8; 12 (1), pp: 63-68. DOI: 10.1159/000480377. PMC: 5836235. PMID: 29515346 [Consulta: 3 maig 2018].
  75. ↑ Rog CJ, Rosen DG, Gannon FH «Bilateral adrenal histoplasmosis in an immunocompetent man from Texas» (en anglès). Med Mycol Case Rep, 2016 Des; 14, pp: 4–7. DOI: 10.1016/j.mmcr.2016.11.006 27995051. PMC: 5154969. PMID: 27995051 [Consulta: 19 desembre 2017].
  76. ↑ Rihana NA, Kandula M, Velez A, Dahal K, O'Neill EB «Histoplasmosis presenting as granulomatous hepatitis: case report and review of the literature» (en anglès). Case Rep Med, 2014; 2014, pp: 879535. DOI: 10.1155/2014/879535. PMC: 4070324. PMID: 25013413 [Consulta: 29 desembre 2017].
  77. ↑ Kothadia JP, Kone V, Giashuddin S «Granulomatous Hepatitis: A Rare Primary Manifestation of Disseminated Histoplasmosis in a Renal Transplant Recipient» (en anglès). J Gastrointestin Liver Dis, 2017 Jun; 26 (2), pp: 114. Arxivat de l'original el 1 de gener 2018. DOI: 10.15403/jgld.2014.1121.262.kot. ISSN: 1841-8724. PMID: 28617878 [Consulta: 29 desembre 2017]. Arxivat 21 de juliol 2018 a Wayback Machine.
  78. ↑ Botero-García CA, Faccini-Martínez ÁA, Uribe E, Calixto OJ, et al «Epididymo-orchitis caused by Histoplasma capsulatum in a Colombian patient» (en anglès). Rev Soc Bras Med Trop, 2017 Nov-Des; 50 (6), pp: 868-870. DOI: 10.1590/0037-8682-0267-2017. ISSN: 1678-9849. PMID: 29340471 [Consulta: 29 desembre 2017].
  79. ↑ Sardar A, Thajudeen B, Kadambi PV «Histoplasma Peritonitis: An Extremely Rare Complication of Peritoneal Dialysis» (en anglès). Case Rep Nephrol, 2018 Maig 10; 2018, pp: 8015230. DOI: 10.1155/2018/8015230. PMC: 5971350. PMID: 29862101 [Consulta: 18 juny 2018].
  80. ↑ Abdulla MC, Narayan R, Mampilly N, Kumar P «Subdural Empyema in Disseminated Histoplasmosis» (en anglès). Ann Indian Acad Neurol, 2017 Oct-Dec; 20 (4), pp: 414-415. DOI: 10.4103/aian.AIAN_306_17. PMC: 5682749. PMID: 29184348 [Consulta: 24 desembre 2017].
  81. ↑ Kutkut I, Vater L, Goldman M, Czader M, et al «Thrombocytopenia and disseminated histoplasmosis in immunocompetent adults» (en anglès). Clin Case Rep, 2017 Oct 18; 5 (12), pp: 1954-1960. DOI: 10.1002/ccr3.1182. PMC: 715429. PMID: 29225834 [Consulta: 26 desembre 2017].
  82. ↑ Doleschal B, Rödhammer T, Tsybrovskyy O, Aichberger KJ, Lang F «Disseminated Histoplasmosis: A Challenging Differential Diagnostic Consideration for Suspected Malignant Lesions in the Digestive Tract» (en anglès). Case Rep Gastroenterol, 2016 Nov 7; 10 (3), pp: 653-660. DOI: 10.1159/000452203. PMC: 5126600. PMID: 27920657 [Consulta: 2 desembre 2017].
  83. ↑ Liu B, Qu L, Zhu J, Yang Z, Yan S «Histoplasmosis mimicking metastatic spinal tumour» (en anglès). J Int Med Res, 2017 Ag; 45 (4), pp: 1440-1446. DOI: 10.1177/0300060517708530. PMC: 5625537. PMID: 28606017 [Consulta: 26 febrer 2018].
  84. ↑ Dao LN, He R «Hemophagocytic lymphohistiocytosis secondary to iatrogenic disseminated histoplasmosis» (en anglès). Blood, 2016 Jun 2; 127 (22), pp: 2775. DOI: 10.1182/blood-2016-03-705111. ISSN: 0006-4971. PMID: 28092891 [Consulta: 2 desembre 2017].
  85. ↑ Riddell J 4th, Kauffman CA, Smith JA, Assi M, et al «Histoplasma capsulatum endocarditis: multicenter case series with review of current diagnostic techniques and treatment» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2014 Jul; 93 (5), pp: 186-193. DOI: 10.1097/MD.0000000000000034. PMC: 4602453. PMID: 25181311 [Consulta: 30 desembre 2017].
  86. ↑ Konik EA, Bremer M, Lin PT, Pislaru SV «Severe pulmonic valve regurgitation due to histoplasma endocarditis» (en anglès). Echo Res Pract, 2015 Mar 1; 2 (1), pp: K21–K24. DOI: 10.1530/ERP-14-0103. PMC: 4676445. PMID: 26693325 [Consulta: 30 desembre 2017].
  87. ↑ Scott BL, Sherwin JI, Rehder KJ, Campbell MJ, Ozment CP «Histoplasmosis Myocarditis in an Immunocompetent Host After a Recreational Mud Run» (en anglès). Pediatrics, 2018 Abr; 141 (Supl 5), pp: S462-S465. DOI: 10.1542/peds.2017-1074. ISSN: 1098-4275. PMID: 29610172 [Consulta: 4 maig 2018].
  88. ↑ Azar MM, Malinis MF «Disseminated Histoplasmosis with Skin Lesions and Osteomyelitis in a Patient from the Philippines» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2016 Jul 6; 95 (1), pp: 70–74. DOI: 10.4269/ajtmh.16-0063. PMC: 4944712. PMID: 26976880 [Consulta: 16 setembre 2017].
  89. ↑ Moulin E, Hauser PM, Rey LE, Zaugg T, et al «Photo Quiz. A 53-Year-Old Woman With an Unusual Etiology of Joint Pain» (en anglès). Clin Infect Dis, 2015 Jul 1; 61 (1), pp: 76, 129-31. DOI: 10.1093/cid/civ133. PMID: 26067443 [Consulta: 8 octubre 2017].
  90. ↑ Darré T, Saka B, Mouhari-Touré A, Dorkenoo AM, et al «Histoplasmosis by Histoplasma capsulatum var. duboisii observed at the Laboratory of Pathological Anatomy of Lomé in Togo» (en anglès). J Pathog, 2017; 2017, pp: 2323412. DOI: 10.1155/2017/2323412. PMC: 5539941. PMID: 28804654 [Consulta: 26 novembre 2017].
  91. ↑ Loulergue P, Bastides F, Baudouin V, Chandenier J, et al «Literature Review and Case Histories of Histoplasma capsulatum var. duboisii Infections in HIV-infected Patients» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2007 Nov; 13 (11), pp: 1647-1652. DOI: 10.3201/eid1311.070665. PMC: 3375808. PMID: 18217546 [Consulta: 16 maig 2018].
  92. ↑ Fowler B, Shen C, Mastellone J, Chaum E «Acute systemic histoplasmosis associated with chorioretinitis in an immunocompetent adolescent» (en anglès). Digit J Ophthalmol, 2011; 17 (3), pp: 31-35. DOI: 10.5693/djo.02.2011.07.002. PMC: 3516160. PMID: 23362391 [Consulta: 14 setembre 2017].
  93. ↑ American Academy of Ophthalmology «Ocular Histoplasmosis Syndrome» (en anglès). Basic and Clinical Science Course - Excerpt, 2017, pàgs: 6. Arxivat de l'original el 15 de setembre 2017 [Consulta: 14 setembre 2017]. Arxivat 15 de setembre 2017 a Wayback Machine.
  94. ↑ Arcieri ES, Rocha A, Mendonça CN, Andreo EG, et al «Infectious keratitis secondary to Histoplasma capsulatum: the first case reports in humans» (en anglès). Braz J Infect Dis, 2007 Des; 11 (6), pp: 595-597. DOI: 10.1590/S1413-86702007000600013. ISSN: 1413-8670. PMID: 18327473 [Consulta: 8 octubre 2017].
  95. ↑ Al-Ani, FK «Epizootic lymphangitis in horses: a review of the literature» (en anglès). Rev Sci Tech, 1999 Des; 18 (3), pp: 691-699. DOI: 10.20506/rst.18.3.1186. ISSN: 0253-1933. PMID: 10588013 [Consulta: 11 setembre 2017].
  96. ↑ Scantlebury CE, Pinchbeck GL, Loughnane P, Aklilu N, et al «Development and Evaluation of a Molecular Diagnostic Method for Rapid Detection of Histoplasma capsulatum var. farciminosum, the Causative Agent of Epizootic Lymphangitis, in Equine Clinical Samples» (en anglès). J Clin Microbiol, 2016 Des; 54 (12), pp: 2990-2999. DOI: 10.1128/JCM.00896-16. PMC: 5121390. PMID: 27707938 [Consulta: 29 agost 2017].
  97. ↑ Amadori F, Doria R, Gemignani G, Flammini S, et al «Istoplasmosi: la multiforme faccia di una patologia rara» (en italià). Infez Med, 2015 Mar; 23 (1), pp: 61-68. ISSN: 1124-9390. PMID: 25819054 [Consulta: 15 agost 2017].
  98. ↑ Zhu C, Wang G, Chen Q, He B, Wang L «Pulmonary histoplasmosis in a immunocompetent patient: A case report and literature review» (en anglès). Exp Ther Med, 2016 Nov; 12 (5), pp: 3256-3260. DOI: 10.3892/etm.2016.3774. PMC: 5103774. PMID: 27882146 [Consulta: 15 agost 2017].
  99. ↑ Yılmaz T, Dikci S, Genç O, Mutlu K «Multiple Intravitreal Ranibizumab Injections for Persistant Choroidal Neovascularization Associated with Presumed Ocular Histoplasmosis Syndrome» (en anglès). Turk J Ophthalmol, 2017 Abr; 47 (2), pp: 115–118. DOI: 10.4274/tjo.82956. PMC: 5384118. PMID: 28405488 [Consulta: 15 novembre 2017].
  100. ↑ Panisset, M «Les Histoplasmoses Animales et l'Histoplasmose Humaine» (en francès). Can J Comp Med Vet Sci, 1950 Set; 14 (9), pp: 287-295. PMC: 1791156. PMID: 14772679 [Consulta: 5 octubre 2017].
  101. ↑ Jensen ED, Lipscomb T, Van Bonn B, Miller G, et al «Disseminated histoplasmosis in an Atlantic bottlenose dolphin (Tursiops truncatus)» (en anglès). J Zoo Wildl Med, 1998 Des; 29 (4), pp: 456-460. ISSN: 1042-7260. PMID: 10065856 [Consulta: 5 maig 2018].
  102. ↑ Fortin JS, Calcutt MJ, Nagy DW, Kuroki K «Intestinal histoplasmosis in a captive reindeer (Rangifer tarandus), Missouri, USA» (en anglès). J Zoo Wildl Med, 2017 Set; 48 (3), pp: 925-928. DOI: 10.1638/2016-0246.1. ISSN: 1042-7260. PMID: 28920817 [Consulta: 1r novembre 2017].
  103. ↑ Woolums AR, DeNicola DB, Rhyan JC, Murphy DA, et al «Pulmonary histoplasmosis in a llama» (en anglès). J Vet Diagn Invest, 1995 Oct; 7 (4), pp: 567-569. DOI: 10.1177/104063879500700430. ISSN: 1040-6387. PMID: 8580189 [Consulta: 1r novembre 2017].
  104. ↑ Brandão J, Woods S, Fowlkes N, Leissinger M, et al «Disseminated histoplasmosis (Histoplasma capsulatum) in a pet rabbit: case report and review of the literature» (en anglès). J Vet Diagn Invest, 2014 Gen; 26 (1), pp: 158-162. DOI: 10.1177/1040638713516623. ISSN: 1943-4936. PMID: 24452788 [Consulta: 15 maig 2018].
  105. ↑ Johnston PF, Reams R, Jakovljevic S, Andrews DA, et al «Disseminated histoplasmosis in a horse» (en anglès). Can Vet J, 1995 Nov; 36 (11), pp: 707-709. PMC: 1687040. PMID: 8590427 [Consulta: 5 octubre 2017].
  106. ↑ Ameni G, Siyoum F «Study on Histoplasmosis (epizootic lymphangitis) in cart-horses in Ethiopia» (en anglès). J Vet Sci, 2002 Jun; 3 (2), pp: 135-40. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2017. ISSN: 1229-845X. PMID: 12441683 [Consulta: 5 octubre 2017]. Arxivat 7 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  107. ↑ Mekonnen N, Makonnen E, Aklilu N, Ameni G «Evaluation of berries of Phytolacca dodecandra for growth inhibition of Histoplasma capsulatum var. farciminosum and treatment of cases of epizootic lymphangitis in Ethiopia» (en anglès). Asian Pac J Trop Biomed, 2012 Jul; 2 (7), pp: 505-510. DOI: 10.1016/S2221-1691(12)60086-0. PMC: 3609337. PMID: 23569960 [Consulta: 28 febrer 2018].
  108. ↑ Eisenberg T, Seeger H, Kasuga T, Eskens U, et al «Detection and characterization of Histoplasma capsulatum in a German badger (Meles meles) by ITS sequencing and multilocus sequencing analysis» (en anglès). Med Mycol, 2013 Maig; 51 (4), pp: 337-344. DOI: 10.3109/13693786.2012.723831. ISSN: 1460-2709. PMID: 23035880 [Consulta: 17 maig 2018].
  109. ↑ Scantlebury CE, Pinchbeck GL, Loughnane P, Aklilu N, et al «Development and Evaluation of a Molecular Diagnostic Method for Rapid Detection of Histoplasma capsulatum var. farciminosum, the Causative Agent of Epizootic Lymphangitis, in Equine Clinical Samples» (en anglès). J Clin Microbiol, 2016 Des; 54 (12), pp: 2990-2999. DOI: 10.1128/JCM.00896-16. PMC: 5121390. PMID: 27707938 [Consulta: 17 maig 2018].
  110. ↑ Fariñas F, Flores L, Rodríguez P, Sabalete T, Quevedo MA «Histoplasmosis diseminada en una gacela dorca (Gazella dorcas neglecta) mantenida en condiciones de cautividad en España» (en castellà). Rev Iberoam Micol, 2009 Jun 30; 26 (2), pp: 152-154. DOI: 10.1016/S1130-1406(09)70027-0. ISSN: 1130-1406. PMID: 19631166 [Consulta: 20 novembre 2017].
  111. ↑ Nunes J, Mackie JT, Kiupel M «Equine histoplasmosis presenting as a tumor in the abdominal cavity» (en anglès). J Vet Diagn Invest, 2006 Set; 18 (5), pp: 508-510. DOI: 10.1177/104063870601800519. ISSN: 1040-6387. PMID: 17037627 [Consulta: 5 octubre 2017].
  112. ↑ Martínez Cepeda, GE; Revelo Ruales, AP «Histoplasmosis en caninos y felinos: signos clínicos, métodos de diagnóstico y tratamiento» (en castella). Analecta Vet, 2017; 37 (1), pp: 45-58. ISSN: 1514-2590 [Consulta: 5 octubre 2017].
  113. ↑ Rhoades, JD «Canine histoplasmosis. I. Clinical histoplasmosis» (en anglès). Am J Public Health, 1972 Nov; 62 (11), pp: 1512-1514. PMC: 1530484. PMID: 5085518 [Consulta: 5 octubre 2017].
  114. ↑ Sprouse RF, Rhoades JD «Canine histoplasmosis. II. Laboratory aspects of canine histoplasmosis» (en anglès). Am J Public Health, 1972 Nov; 62 (11), pp: 1514-1519. PMC: 1530489. PMID: 4117473 [Consulta: 5 octubre 2017].
  115. ↑ Lin Blache J, Ryan K, Arceneaux K «Histoplasmosis» (en anglès). Compend Contin Educ Vet, 2011 Mar; 33 (3), pp: E1-10. ISSN: 1940-8307. PMID: 21870349 [Consulta: 5 octubre 2017].
  116. ↑ Džaja, P; Grabarević, Ž; Rakočević, S; Gudan, A; et al «Atypical disseminated canine histoplasmosis - A case report» (en anglès). Vet arhiv, 2004; 74 (2), pp: 165-173. ISSN: 0372-5480 [Consulta: 28 febrer 2018].
  117. ↑ Fischer NM, Favrot C, Monod M, Grest P, et al «A case in Europe of feline histoplasmosis apparently limited to the skin» (en anglès). Vet Dermatol, 2013 Des; 24 (6), pp: 635-638, e158. DOI: 10.1111/vde.12077. ISSN: 0959-4493. PMID: 24118343 [Consulta: 26 desembre 2017].
  118. ↑ Smith KM, Strom AR, Gilmour MA, LaDouceur E, et al «Utility of antigen testing for the diagnosis of ocular histoplasmosis in four cats: a case series and literature review» (en anglès). J Feline Med Surg, 2017 Oct; 19 (10), pp: 1110-1118. DOI: 10.1177/1098612X16662310. ISSN: 1098-612X. PMID: 27527560 [Consulta: 15 novembre 2017].
  119. ↑ Aulakh HK, Aulakh KS, Troy GC «Feline Histoplasmosis: A Retrospective Study of 22 Cases (1986-2009)» (en anglès). J Am Anim Hosp Assoc, 2012 Maig-Jun; 48 (3), pp: 182-187. DOI: 10.5326/JAAHA-MS-5758. ISSN: 0587-2871. PMID: 22474046 [Consulta: 28 febrer 2018].
  120. ↑ Renschler JS, Norsworthy GD, Rakian RA, Rakian AI, et al «Reduced susceptibility to fluconazole in a cat with histoplasmosis» (en anglès). JFMS Open Rep, 2017 Nov 28; 3 (2), pp: 2055116917743364. DOI: 10.1177/2055116917743364. PMC: 5714094. PMID: 29225910 [Consulta: 28 febrer 2018].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Histoplasmosi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Histoplasmosi&oldid=33335082»