Iaai (llengua)
Iaai ([jaːi]) és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'illa d'Ouvéa, a les illes Loyauté, Nova Caledònia. Té al voltant de 4.078 parlants nadius,[2] però no gaudeix de l'estatut de llengua regional de França, tot i ser la sisena llengua kanak en nombre de parlants.[3] Tot i així s'ensenya en algunes escoles. Comparteix el seu espai amb el fagauvea, una llengua polinèsica.
| hwen Iaai | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 4.078 (2009)[1] |
| Parlat a | Illes de la Lleialtat |
| Autòcton de | Nova Caledònia |
| Estat | Ouvéa |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües oceàniques meridionals llengües canac | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | Acadèmia de les Llengües Canac |
| Codis | |
| ISO 639-2 | iai |
| ISO 639-3 | iai |
| Glottolog | iaai1238 |
| Linguasphere | 37-DAA-aa |
| Ethnologue | iai |
| IETF | iai |
La principal font d'informació sobre la llengua iaai són les diverses publicacions de les lingüistes Françoise Ozanne-Rivierre i Claire Moyse-Faurie de LACITO-CNRS.
Fonologia modifica
L'iaai és notable per la seva gran inventari de fonemes inusuals,[4] en particular les seves consonants, amb una rica varietat de nasals sordes i aproximants. Potser és l'única llengua al món que posseeix una nasal retroflexa sorda.
Vocals modifica
L'iaai té deu qualitats vocals, totes les quals poden ser llargues i curtes. Hi ha poca diferència de qualitat en funció de la longitud.[5]
| Frontal no arrodonida |
Frontal arrodonida |
Central | Posterior no arrodonida |
Posterior arrodonida | |
|---|---|---|---|---|---|
| Tancada | i iː | y yː | u uː | ||
| Semitancada | e eː | ø øː | ɤ ɤː | o oː | |
| Semioberta | [œ œː] | ɔ ɔː | |||
| Oberta | æ æː | a aː |
Consonants modifica
L'iaai té una distinció de sonoritat inusual en la seva sonorants, així com diverses coronals. A diferència de la majoria de les llengües canac, les oclusives sonores no són prenasalizades.[5]
| (Palatalitzada) labial |
Labiovelaritzada labial |
Denti- alveolar |
Alveolar | Retroflex | Pre-palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | Sorda | p | t̪ | ʈ | c | k | |||
| Sonora | (b) | bʷ | d̪ | ɖ | ɟ | ɡ | |||
| Nasal | Sorda | m̥ | m̥ʷ | n̪̥ | ɳ̊ | ɲ̊ | ŋ̊ | ||
| Sorda | m | mʷ | n̪ | ɳ | ɲ | ŋ | |||
| Fricativa | Sorda | f | θ | s | ʃ | x | |||
| Sorda | ð | ||||||||
| Aproximant | Sorda | ɥ̊ | w̥ | l̥ | h | ||||
| Sorda | ɥ | w | l | (vowel) | |||||
| Bategant | ɽ | ||||||||
Referències modifica
- ↑ Fitxa del Iaai a Ethnologue
- ↑ Dotte 2012.
- ↑ Només cinc de les 29 llengües canac (en l'informe Cerquilini de 1999 o 40 segons l'Acadèmia de les Llengües Canac) tenen aquest estatut: Iaai (illa de Lifou), Nengone (illa de Maré), A'jië (al voltant de Houaïlou), Paicî (al voltant de Poindimié) i Xârâcùù (vora Canala i Thio).
- ↑ Les principals fonts sobre la fonologia del iaai sóne Ozanne-Rivierre (1976); Maddieson i Anderson (1994).
- ↑ 5,0 5,1 Vegeu Maddieson & Anderson (1994).
Bibliografia modifica
- Dotte, Anne-Laure. «Integration of loan verbs in Iaai (Loyalty Islands, New Caledonia)». A: , 2012 [Consulta: 26 juny 2012]..
- Maddieson, Ian, & Victoria Anderson (1994). "Phonetic Structures of Iaai". In UCLA Working Papers in Phonetics 87: Fieldwork Studies of Targeted Languages II.
- (francès) Miroux, Daniel. Parlons Iaai, Ouvéa, Nouvelle-Calédonie. París: L'Harmattan, 2011..
- (francès) Ozanne-Rivierre, Françoise. Le Iaai : langue mélanésienne d'Ouvéa (Nouvelle-Calédonie). Phonologie, morphologie, esquisse syntaxique. París: Société d'études linguistiques et anthropologiques de France, 1976..
- (francès) Ozanne-Rivierre, Françoise. Dictionnaire iaai. París: Société d'études linguistiques et anthropologiques de France, 1984..
- (francès) Ozanne-Rivierre, Françoise. «L'aire coutumière iaai». A: Les Langues de France. París: PUF, 2003..
- Ozanne-Rivierre, Françoise. «Spatial deixis in Iaai (Loyalty Islands)». A: Spatial deixis in Oceanic languages. Canberra: Pacific Linguistics, 2004..
Enllaços externs modifica
- (francès) Cinc històries en Iaai Arxivat 2014-07-04 a Wayback Machine., recollides per F. Ozanne-Rivierre, i presentades en format bilingüe (web del LACITO).
- Presentació del Iaai, amb extensa bibliografia.