Jill Abramson
Jill Abramson (Nova York, 19 de març de 1954) és una periodista, escriptora i acadèmica estatunidenca. Fou editora en cap de The New York Times des de setembre de 2011 fins al maig de 2014, essent la primera dona a ser l'editora executiva d'aquest mitjà en 160 anys d'història del diari.[1][2][3]
 Jill Abramson el 2012  | |
| Nom original | (en) Jill Ellen Abramson |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 19 març 1954 (70 anys) Nova York |
| Redactora en cap The New York Times | |
| setembre 2011 – 2014 ← Bill Keller – Dean Baquet → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Harvard Ethical Culture Fieldston School Radcliffe College - literatura anglesa, ciència històrica (–1976) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme, edició, activitat literària i lectorat |
| Lloc de treball | Washington DC |
| Ocupació | periodista, redactora en cap, escriptora, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Princeton, catedràtica (2000–2001) The Wall Street Journal (1988–1997) The American Lawyer (1977–1986) Time (1973–1976) The New York Times Company |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
  | |
Formació i carrera professional modifica
Va estudiar Història i Literatura al Radcliffe College el 1976. Mentre era estudiant de Harvard, on es graduà cum laude, va ser l'editora d'arts de The Harvard Independent, i va treballar a la revista Time des de 1973 fins a 1976. Posteriorment, va passar gairebé una dècada com a reportera sènior a The American Lawyer. El 1986 va ser nomenada redactora en cap de Legal Times a Washington, DC, i hi treballà durant dos anys. De 1988 a 1997, va ser periodista sènior a l'oficina de Washington de The Wall Street Journal, i finalment va arribar a ser subdirectora de l'oficina. Es va incorporar al The New York Times el 1997, convertint-se en cap de l'oficina de Washington el desembre de 2000.[1][4]
El 2016 fou contractada com a columnista al Guardian US.[5] És també autora de diversos llibres de ficció i assaig lligats al dret i al periodisme: Strange Justice (1995) amb Jane Mayer; Obama: The Historic Journey (2009) amb Bill Keller; The Puppy Diaries: Raising a Dog Named Scout (2011).
Va ser elegida membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències el 2001.[6]
Al 2012 fou considerada una de les dones més poderoses del món, segons la revista Forbes.[7]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Silva, Ricardo. «Jill Abramson, la nueva reina del ‘New York Times’» (en anglès). Revista Credencial, 08-08-2011. [Consulta: febrer 2024].
- ↑ Preston, Peter. «Jill Abramson's achievement is historic but Times can't stay stuck in past». The Guardian, 06-06-2011. [Consulta: 6 juny 2011].
- ↑ «Abramson, Jill». A: Current Biography Yearbook 2011. Ipswich, MA: H.W. Wilson, 2011, p. 4–8. ISBN 9780824211219.
- ↑ Byers, Dylan «Everything You Ever Wanted to Know About Jill Abramson». Adweek, 02-06-2011 [Consulta: 6 juny 2011].
- ↑ «Guardian US appoints Jill Abramson as political columnist» (en anglès), 28-03-2016. [Consulta: 7 desembre 2022].
- ↑ «Book of Members, 1780–2010: Chapter A». American Academy of Arts and Sciences. [Consulta: 20 març 2011].
- ↑ «The World's 100 Most Powerful Women List - Forbes» (en anglès). Forbes, 22-08-2012. Arxivat de l'original el 2012-08-22. [Consulta: 7 desembre 2022].