José Epita Mbomo
José Epita Mbomo (Ibanamai, Corisco, 15 d'agost de 1911 - Bordeus, 19 de desembre de 1969) fou un electicista, mecànic i resistent contra el nazisme equatoguineà.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 agost 1911 Corisco (Guinea Equatorial) |
| Mort | 19 desembre 1969 (58 anys) Bordeus (França) |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Poble benga i Afroespanyol |
| Ideologia política | Comunisme |
| Activitat | |
| Ocupació | aircraft mechanic (en)  , militant de la resistència, electricista, mecànic |
| Ocupador | Forclum (en) (dècada del 1940–1969) |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola i Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Parents | Raquel Ilonbé (filla de la germana) |
Premis | |
Va arribar a Espanya a bord d'un dels hidroavions de la Patrulla Atlántica, del 1927.[1] S'establirà a la base militar de Los Alcázares, on treballarà com a mecànic i esdevindrà el primer negre d'Espanya casat amb una blanca.[1] En finalitzar la Guerra Civil Espanyola, s'exilien a França, on s'hi estaria a diversos camps de concentració.[1] El 6 de desembre del 1939, i gràcies a la seua especialització, és contractat a una empresa de Bordeus.[1] El matrimoni d'instal·la a Merinhac, i el 1942 José s'uneix a la resistència.[1] El 1944 és capturat i deportat al camp de concentració de Neuengamme, on treballa d'obrer especialitzat i cambrer.[1] Al final de la guerra, va ser evacuat del camp a bord del vaixell-presó Cap Arcona, bombardejat per equivocació pels aliats, i aconsegueix ser un dels 350 supervivents.[1]
En finalitzar la guerra, torna a Merinhac amb la seua família, treballant per a Forclum.[1] Arran de la invasió de Praga, trenca el carnet del Partit Comunista i un any després torna per primera volta a Espanya.[1] En tornar a França li diagnostiquen un linfoma de Hodgkin, morint a finals d'any.[1] El 1975 rep honors pòstums de la República Francesa, en tant que resistent.[1]