Josefa Pujol de Collado
Josefa Pujol de Collado (Catalunya[1] - 1904)[2][3] va ser una escriptora, helenista i periodista espanyola.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX Catalunya (Espanya) |
| Mort | 1904 Madrid |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, helenista i periodista |
| Nom de ploma | Evelio del Monte |
Biografia modifica
Nascuda a Catalunya, escrivia no obstant això en castellà. Segons Escudé Bartolí, Pujol de Collado seria de l'opinió que «el renaixement d'aquest idioma [el català] és tan sols una manifestació de la prodigiosa activitat intel·lectual del nostre poble [el "català"], que necessita dues literatures, la catalana i la castellana, per expressar les aspiracions de l'esperit modern en harmònic consorci amb les seves tradicionals glòries».[1] Es va donar a conèixer al món literari amb el seu veritable nom en 1880 amb la publicació de la revista El Parthenón, de la qual va ser directora i en la qual van col·laborar autors com Castelar, Alarcón, Núñez d'Arce, Revilla, Galdós i Balaguer.[1]
Va estudiar la Grècia antiga,[1] a la qual va dedicar part de la seva obra. L'escriptor Güell, en un estudi crític de les obres de Pujol de Collado, va afirmar que l'escriptora «sent un veritable amor per aquests estudis [sobre la Grècia antiga], posseeix en alt grau la facultat de transmetre les impressions que en el seu ànim aquests especials coneixements dispiertan [sic], i ho fa amb calorós sentiment professional, si així puc expressar-me, i amb un estil interessant, correcte i harmoniós».[1] Va realitzar «monografies històric crítiques», en les quals va tractar temes com l'oracle de Delfos, el culte al déu Apol·lo o el poeta Horaci.[1] Entre els seus treballs es troben La filosofia grega, Els poetes grecoromans, Roma i els bàrbars, Les càtedres d'Alexandria, La ruïna del paganisme o Virgili, entre altres.[1] Va donar conferències públiques en diversos ateneus, sobre Grècia antiga.[1] Va escriure una sèrie d'articles biogràfics titulada Galería de mujeres ilustres de les principals heroïnes de l'antiguitat, com Cleòpatra, Hipàcia, Zenobia o Semíramis.[1]
Va ser acadèmica de l'Acadèmia Gaditana de Bones Lletres, i escrigué per a l'acte de recepció un treball titulat Causas que produjeron el engrandecimiento y la decadencia de Grecia.[1] Va escriure la novel·la Angela, així com Por una apuesta, Un drama de familia, Un sueño de gloria, entre altres obres.[1] Cap a 1884 vivia a Madrid.[1] Manuel Ossorio i Bernard va afirmar sobre ella que «en els seus treballs ha seguit molt conseqüentment tots els punts que es relacionen amb el feminisme».[4] Moriria en 1904.[2]
Alguns dels seus treballs literaris van estar signats amb el pseudònim «Evelio del Monte»,[1][5][6] en diferents publicacions de Madrid, Sevilla, Cadis i Barcelona.[1]
Va col·laborar en El Globus, La Mañana, La Ilustración de la Mujer,[1] El Álbum Ibero-Americano,[7] Cádiz, La Producción Nacional, La Ilustración Ibérica, El Día,[6] La Ilustración Católica, La Vanguardia, El Imparcial, El Liberal, Heraldo, El Nacional o El Noroeste[4] a més de dirigir la revista El Parthenón: Revista de Literatura, Ciencias y Artes,[1] entre 1879 i 1880,[8] i el setmanari Flores y Perla, des del 27 de març de 1884.[9][1]
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 Escudé Bartolí, Manuel «Galería de mujeres notables - Josefa Pujol de Collado». La Ilustración de la Mujer, 15-05-1884, pàg. 186.
- ↑ 2,0 2,1 «Emilia Pardo Bazán y la emergencia del discurso feminista». A: Iris M. Zavala. Breve historia feminista de la literatura española (en llengua castellana): La literatura escrita por mujer, desde el siglo XIX hasta la actualidad. Anthropos Editorial, 1998. ISBN 9788476585252.
- ↑ http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=pujol-y-babillon-de-collado-josefa.Consultat 15 de febrer de 2016
- ↑ 4,0 4,1 Ossorio y Bernard, Manuel (1903). «Pujol de Collado (Josefa)». Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios.Pàg 361.
- ↑ «La ocultación de la propia personalidad en las escritoras del siglo XI». A: Actas del IX Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas: 18-23 agosto 1986, Berlín. coord. por Sebastián Neumeister. 2, 1989, p. 91-100. ISBN 3-89354-828-9.
- ↑ 6,0 6,1 «Apuntes para un diccionario de escritoras españolas del siglo XIX». La España Moderna, maig 1890, pàg. 183-202.
- ↑ Chozas Ruiz-Belloso, Diego (2005). «La mujer según el Álbum Ibero-Americano (1890 -1891) de Concepción Gimeno de Flaquer». Espéculo: Revista de Estudios Literarios (29). ISSN 1139-3637.
- ↑ Bieder, Maryellen (1992). «Emilia Pardo Bazán y las "Literatas": las escritoras españolas del XIX y su literatura». Actas del X Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas, Barcelona 21-26 de agosto de 1989 2. coord. por Antonio Vilanova. pp. 1209. ISBN 84-7665-859-1
- ↑ Bieder, Maryellen (1992). «Emilia Pardo Bazán y las "Literatas": las escritoras españolas del XIX y su literatura». Actas del X Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas, Barcelona 21-26 de agosto de 1989 2. coord. por Antonio Vilanova. pp. 1209-1210. ISBN 84-7665-859-1
Bibliografia modifica
- «Emilia Pardo Bazán y las "Literatas": las escritoras españolas del XIX y su literatura». A: Actas del X Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas, Barcelona 21-26 de agosto de 1989. coord. por Antonio Vilanova. 2, 1992, p. 1203-1212. ISBN 84-7665-859-1., Maryellen (1992).
- —— (1998). «Emilia Pardo Bazán y la emergencia del discurso feminista». A: Iris M. Zavala. Breve historia feminista de la literatura española (en lengua castellana): La literatura escrita por mujer, desde el siglo XIX hasta la actualidad. Anthropos Editorial, 1998. ISBN 9788476585252.
- «La mujer según el Álbum Ibero-Americano (1890 -1891) de Concepción Gimeno de Flaquer». Espéculo: Revista de Estudios Literarios, 2005. Arxivat de l'original el 2016-03-05. ISSN: 1139-3637 [Consulta: 15 febrer 2016]., Diego (2005).
- «Galería de mujeres notables - Josefa Pujol de Collado». La Ilustración de la Mujer, 15-05-1884, pàg. 186., Manuel (15 de maig de 1884).
- «Apuntes para un diccionario de escritoras españolas del siglo XIX». La España Moderna, maig 1890, pàg. 183-202., Ossorio y Bernard, Manuel (1890).
- —— (1903). Ossorio y Bernard, Manuel. «Pujol de Collado (Josefa)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903.
- Luis F. Díaz Larios. Lectora, Heroína, Autora (La mujer en la literatura española del siglo XIX). III Coloquio de la Sociedad de Literatura Española del Siglo XIX (Barcelona, 23-25 de octubre de 2002). Universitat de Barcelona, 2005, p. 307-319., María dels Àngels (2005).
- Simón Palmer, María del Carmen. «La ocultación de la propia personalidad en las escritoras del siglo XI». A: Actas del IX Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas: 18-23 agosto 1986, Berlín. coord. por Sebastián Neumeister. 2, 1989. ISBN 3-89354-828-9.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josefa Pujol de Collado |
- Aquesta entrada és una obra derivada d'un article de la revista La Ilustración de la Mujer (Galería de mujeres notables) del 15 de maig de 1884, obra de Manuel Escudé i Bartolí, que va entrar al domini públic segons la Llei de 10 de gener de 1879, 80 anys després de la mort de l'autor, el 2010.