Justo Egozcue y Cía

Justo Egozcue y Cía (Pamplona, 28 de març de 1833[1] - Madrid,[2] 24 de març de 1900)[1] va ser un geòleg, enginyer de mines i acadèmic espanyol.

Infotaula de personaJusto Egozcue y Cía
Biografia
Naixement28 març 1833 Modifica el valor a Wikidata
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 març 1900 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya
1895 – 1900 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGeologia
Membre de
Premis

Després d'estudiar Enginyeria de mines a l'Escola de Mines de Madrid,[3] carrera que començà en 1854,[4] passaria a treballar en les mines d'Almadén, a més d'en Còrdova i Màlaga.[3] Posteriorment tornaria cap a 1866 a Madrid a exercir com a docent.[3] En 1868 va publicar Tratado de paleontología[5] i amb l'objectiu d'estudiar els jaciments de fosfats de Extremadura, publicaria Memoria geo-minera de la provincia de Cáceres, junt amb el seu deixeble Lucas Mallada y Pueyo.[6] Cap a 1879 va entrar en la Comissió del Mapa Geològic, que dirigiria a partir de 1895.[7] El 14 de maig de 1893 va prendre possessió del seu càrrec d'acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, en substitució d'Ángel Guirao Navarro, amb la medalla 23.[8][9]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 López de Azcona, 1988, p. 152-154.
  2. «Los gremios». La Correspondencia de España [Madrid], 15.392, 26-03-1900, pàg. 3. ISSN: 1137-1188.
  3. 3,0 3,1 3,2 López de Azcona, 1988, p. 152-153.
  4. Sumozas García-Pardo, 2007, p. 336-338.
  5. Pelayo López, 1999, p. 230-231.
  6. López de Azcona, 1988, p. 153-154.
  7. López de Azcona, 1988, p. 154-155.
  8. López de Azcona, 1988, p. 154.
  9. Pelayo López, 1999, p. 231-232.

Bibliografia modifica


Premis i fites
Precedit per:
Ángel Guirao Navarro
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 23

1890-1900
Succeït per:
Eduardo Echegaray y Eizaguirre