Kari Tiainen

pilot d'enduro finlandès

Kari Tiainen (Riihimäki, 26 d'agost de 1966) és un ex-pilot d'enduro finlandès, set vegades Campió del Món i guanyador dels ISDE en la categoria de 500 cc cinc vegades (1994 a 1997 i 1999). Ha guanyat també el Trofeu als ISDE quatre vegades com a membre de l'equip finlandès. A banda, ha participat en diversos campionats estatals d'enduro, guanyant quatre vegades el d'Alemanya i dues el de Finlàndia i el d'Espanya. El 2012 va ser nomenat FIM Legend.[1]

Infotaula de personaKari Tiainen
Biografia
Naixement26 agost 1966 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Riihimäki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsMr. Enduro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot d'enduro Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webkaritiainen.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ktiainen1 Instagram: exdreames_enduro Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatFinlàndia Finlàndia
Temporades1989 - 2008
EquipsSuzuki, Husqvarna, KTM
Rècords77 victòries al WEC (fins al 2008)
Palmarès en enduro
C. Món 250cc2 (1990, 1991)
C. Món 500cc5 (1992, 1994, 1995, 1997, 2000)
Total: 7 Campionats del Món
AltresGuanyador de la Nations' Cup (Race of Champions, 1999)

C. d'Alemanya
C. de Finlàndia
4
2 (1989 - 1990)
C. d'Espanya2 (2000 - 4T, 2001 - 500cc 4T)

La Valli1 (1999)
Päijänteen2 (1989, 1990)
Resultats als ISDE
Trofeu4 (1996, 1998, 1999, 2003)
Junior Tropy1 (1989)
500cc5 (1994 - 1997, 1999)

Tiainen ostentà el rècord de victòries al Campionat del Món (77) fins que el seu compatriota Juha Salminen el baté el 2008.[2] Entre altres èxits diversos, integrà l'equip finlandès que guanyà la Nations' Cup a la Race of Champions de 1999, juntament amb Tommi Mäkinen i JJ Lehto.

Trajectòria esportiva modifica

Tiainen començà com a pilot de motocròs tot participant en el Campionat de Finlàndia, passant a l'enduro el 1989 i acabant ja aquell any quart al Campionat d'Europa.[3] L'any següent aquest Campionat esdevenia mundial, i Tiainen guanyà el seu primer títol amb Suzuki a la categoria de 250 cc. L'any següent canvià a Husqvarna i revalidà el títol.

Aleshores, canvià a la categoria màxima, 500 cc, i en guanyà el títol els anys 1992, 94, 95 i 97, i ja amb KTM el 2000. Des de 1990 al 2000, fins i tot durant les temporades que acabà subcampió, liderà la seva categoria en nombre de victòries.

La temporada del 2001, en què acabà tercer rere Anders Eriksson i Mika Ahola, fou la seva darrera temporada completa al Campionat del Món, tot i que seguí participant en els ISDE. Un cop retirat, Tiainen continuà com a director de l'equip de KTM entre el 2003 i el 2005.[4]

Palmarès modifica

Any Motocicleta Campionat del Món d'enduro[5] ISDE[a 1]
W. Trophy
Altres
250cc 500cc Curses P1[a 2]
1989[a 3] Suzuki 4t - 12 2 1r Jr[a 4] Campió de Finlàndia
1990 Suzuki 1r - 14 6 2n Campió de Finlàndia
1991 Husqvarna 1r - 16 8 11è
1992 Husqvarna - 1r 12 5
1993 Husqvarna - 2n 14 7 10è
1994 Husqvarna - 1r 12 5 5è *
1995 Husqvarna - 1r 12 9 3r *
1996 Husqvarna - 2n 12 6 1r *
1997 KTM - 1r 14 8 2n *
1998 KTM - 2n 14 8 1r
1999 KTM - 2n 14 7 1r *
2000 KTM - 1r 10 7 18è Campió d'Espanya 4T
2001 KTM - 3r 10 1 16è Campió d'Espanya 500cc 4T
2002 KTM - 11è 6 0
2003 KTM 19è - 2 0 1r
2008 ? - - 0 0
Total 174 79
Total títols 2 5 5 8[a 5]
7 mundials
Notes
  1. La classificació consignada als ISDE fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal. S'assenyalen amb * les edicions en què fou a més a més el guanyador en 500cc
  2. A P1 s'hi compten les victòries aconseguides en Grans Premis puntuables per al Campionat del Món
  3. Fins al 1989 el Campionat era d'Europa, i a partir de 1990 va passar a anomenar-se Campionat del Món
  4. El resultat assenyalat amb Jr indica que aquell any competí en el "Junior Trophy"
  5. Al total d'Altres s'hi reflecteixen 4 Campionats d'Alemanya que guanyà en data incerta

Referències modifica

  1. «Distinctions - FIM Legends» (en anglès). fim-moto.com. FIM. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 1r juliol 2022].
  2. «Salminen ajoi enduron MM-historiaa Walesissa» (en finès). MTV3. [Consulta: 24 octubre 2008].
  3. De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Kari Tiainen» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 70.
  4. «Kari Tiainen, Mr. Enduro» (en finès). Suomen Moottoriurheilumuseo. [Consulta: 24 octubre 2008].[Enllaç no actiu]
  5. «World Championships - Enduro. Classifications» (en anglès). fim-live.com. FIM. [Consulta: 28 octubre 2011].

Enllaços externs modifica