Kentaro Yano

matemàtic japonès

Kentaro Yano (japonès: 矢野健太郎) (Tòquio, 1 de març de 1912 - Tòquio, 25 de desembre de 1993) va ser un matemàtic japonès.

Infotaula de personaKentaro Yano
Biografia
Naixement(ja) 矢野健太郎 Modifica el valor a Wikidata
1r març 1912 Modifica el valor a Wikidata
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1993 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París (1936–1938)
Universitat de Tòquio (1931–1936) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaLes espaces à connexion projective et la géométrie projective des "path"  (1938 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiÉlie Cartan Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria diferencial i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut d'Estudis Avançats de Princeton (1950–1952)
Institut de Tecnologia de Tokyo (1938–1972) Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralTadashi Nagano, Kōichi Ogiue i Masafumi Okumura Modifica el valor a Wikidata
Premis

Nascut a Tòquio. Inspirat per l'arribada d'Albert Einstein al Japó quan era un nen de deu anys, sempre va aspirar a ser matemàtic per poder entendre la teoria de la relativitat. El 1931 va ingressar a la universitat de Tòquio,[1] en la qual es va graduar el 1936. Després de graduar-se, va estudiar a la universitat de París, en la qual es va doctorar el 1938, sota la direcció d'Élie Cartan.[2] En retornar al Japó, va treballar per l'Institut de Tecnologia de Tòquio fins que es va retirar el 1972,[3] excepte el període 1950-1952 que va estar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, col·laborant amb Oswald Veblen.[4] A més, va ser professor visitant a universitats d'arreu del món i participant en multitud de congressos.[5]

El seu camp de treball va ser la geometria diferencial,[6] convertint-se en un gran especialista en l'anàlisi de tensors.[7] També va ser un apassionat de la pedagogia de les matemàtiques.[8] Va ser un prolífic escriptor que va publicar uns tres-cents articles científics[9] i vuit llibres i monografies.[10]

Referències modifica

  1. Chern, 1982, p. xi.
  2. Chern, 1982, p. xii.
  3. Chern, 1982, p. xxvi.
  4. Chern, 1982, p. xvi.
  5. Chern, 1982, p. xvii-xxxv.
  6. Chern, 1982, p. ix.
  7. Ionescu, 1985, p. 55-60.
  8. 阿部, 1963, p. 26-31.
  9. Chern, 1982, p. xxxv-liii.
  10. Chern, 1982, p. xxxv.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica