Lapin Agile

cabaret a Montmartre, Paris

El Lapin Agile és el cabaret més antic de París. En la seva època de major esplendor, sota la direcció del músic, pintor, poeta i animador Frédéric Gerard (conegut com a Père Frédé i propietari del ruc C (que seria famós amb el nom de Joachim-Raphaël Boronali), el cabaret era freqüentat per personalitats com Guillaume Apollinaire, Francis Carco, Roland Dorgelés, Charles Dullin, Maurice Utrillo, Max Jacob, Amedeo Modigliani o Picasso.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Lapin Agile
Imatge
Epònimconill i André Gill Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCabaret Modifica el valor a Wikidata
Construcció1880 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa18è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRue des Saules (en) Tradueix, 22 Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 53′ 19″ N, 2° 20′ 24″ E / 48.8886°N,2.33998°E / 48.8886; 2.33998
Activitat
FundadorFrédéric Gérard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webau-lapin-agile.com Modifica el valor a Wikidata
El Lapin Agile Cabaret a Montmartre

El cabaret, que va començar dient-se Cabaret dels Assassins, deu el seu nom a un joc de paraules entre Gill i lapin (en francès conill). El 1875, el propietari va encarregar al caricaturista André Gill un emblema per al local. Gill va pintar en el mur exterior un conill en el moment d'escapar-se d'una cassola i el cabaret va començar a ser conegut amb el nom de lapin á Gill (el conill de Gill), que aviat es va transformar en lapin agile (el conill àgil). El petit edifici situat en el cim de Montmartre, en el número 22 de la Rue des Saules, en el districte 18, va ser salvat de la demolició per Aristide Bruant cap a 1900.[2][3][4]

Referències modifica

  1. «'Au lapin agile”, el cabaret más antiguo de París». Proceso, 30-12-2016. [Consulta: 5 gener 2021].
  2. Fotografía. «Au Lapin Agile». Cristina Clara Fotografía, 20-09-2013. [Consulta: 5 gener 2021].[Enllaç no actiu]
  3. Nicholas Hewitt, « Montmartre : une révolution artistique », in Sarah wilson (dir.), Paris, capitale des arts, 1900-1968, Hazan, Paris, 2002, p. 28.
  4. Pierre Mac Orlan, Montmartre, in Montmartre/Les Bandes, Œuvres complètes, Le Cercle du bibliophile, Genève, s.d., p. 41.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lapin Agile