Legrandita
La legrandita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descoberta l'any 1932 a la mina "Flor de Peña de Lampazos de Naranjo", a l'estat de Nuevo León, Mèxic. Va ser anomenada així l'any 1932 per Julien Drugman i Max H. Hey, en honor de l'enginyer de mines belga LeGrand, el primer que la va descriure.
 Legrandita | |
|---|---|
 Cristalls de legrandita de la mina Ojuela, Mapimí, Durango, Mèxic | |
| Fórmula química | Zn₂(AsO₄)(OH)·H₂O |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.DC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.10  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.07 |
| Dana | 42.6.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristal·lí, prismàtic, generalment en forma d'esprais o gavella |
| Estructura cristal·lina | a = 12.805(2) Å, b = 7.933(1) Å, c = 10.215(2) Å; β = 104.23°; Z = 8 |
| Grup puntual | monoclínica prismàtica |
| Color | groc |
| Exfoliació | {100} imperfecta |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Densitat | 4,0 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.675 - 1.702 nβ = 1.690 - 1.709 nγ = 1.735 - 1.740 |
| Birefringència | δ = 0,060 |
| Pleocroisme | X = Y = incolor a groc; Z = groc |
| Angle 2V | mesurat: 50° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Leg |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La legrandita és un arsenat de zinc hidroxilat i hidratat. La seva fórmula és Zn₂(AsO₄)(OH)·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic i pot trobar-se de manera cristal·lina i prismàtica, generalment en forma d'esprais o gavella. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4,5, i la seva fractura és concoidal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la legrandita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaita, whitmoreita, cobaltarthurita, bendadaita, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloita, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueita, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueita, sigloita, stewartita, ushkovita, ferrolaueita, kastningita, maghrebita, nordgauita, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaita i cloncurryita.
Formació i jaciments modifica
Apareix com a mineral secundari poc comú de les zones d'oxidació dels jaciments de minerals de zinc i arsènic explotats com a mena de metall de zinc. També s'ha trobat, peròde manera molt rara, en pegmatites de granit. Sol trobar-se associada a altres minerals com: adamita, paradamita, escorodita, smithsonita, renierita, esfalerita, pirita, siderita o farmacosiderita.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Legrandita |
- ↑ «Legrandite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 octubre 2014].