Strashimirita
La strashimirita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descoberta l'any 1968 en una mina de la província de Sofia (Bulgària). Rep el seu nom del petròleg búlgar Strashimir Dimitriov.
 Strashimirita | |
|---|---|
 Boletes de strashimirita de Schwarzleograben, Salzburg, Àustria | |
| Fórmula química | Cu₈(AsO₄)₄(OH)₄·5H₂O |
| Epònim | Strashimir Dimitrov (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.DC.12 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.12 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.07 |
| Dana | 42.6.5.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars i allargats; crostes; agregats radiats |
| Estructura cristal·lina | a = 9.71 Å, b = 18.81 Å, c = 8.94 Å; β = 97.2°; Z = 3 |
| Grup puntual | monoclínica P 2/m, P 2, o Pm |
| Color | blanc, verd clar |
| Exfoliació | desconeguda |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | nacrada i grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | semitransparent |
| Gravetat específica | 3,67 (calculada) |
| Densitat | 3,8 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.726 nγ = 1.747 |
| Birefringència | δ = 0,021 |
| Pleocroisme | feble; Y = verd groguenc molt pàl·lid; Z = verd groguenc |
| Angle 2V | 70° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967-025 |
| Símbol | Ssh |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La strashimirita és arsenat hidroxilat i hidratat de coure que cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls tabulars i allargats, crostes o agregats radiats. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5 a 3, i la seva ratlla és blanca. Algunes varietats fibroses, així com la parnauïta en crostes, poden semblar visualment similars.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la strashimirita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, arthurita, earlshannonita, ojuelaita, whitmoreita, cobaltarthurita, bendadaita, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloita, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueita, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueita, sigloita, stewartita, ushkovita, ferrolaueita, kastningita, maghrebita, nordgauita, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaita i cloncurryita.
Formació i jaciments modifica
És un rar mineral secundari que es forma a partir de l'oxidació de diversos arsenurs, a la zona d'oxidació de jaciments de minerals contenint coure i arsènic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tirolita, cornwallita, clinoclasa, eucroïta, olivenita, parnauïta, goudeyita, arthurita, metazeunerita, calcofilita, cianotriquita, escorodita, farmacosiderita, brochantita, atzurita, malaquita o crisocol·la. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[3]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Strashimirita |
- ↑ «Strashimirite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 gener 2015].
- ↑ «Parnauite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 gener 2015].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, novembre 2019, pàg. 3-46 [Consulta: 24 novembre 2023].