Manel Pousa Engroñat
Manel Pousa Engroñat, popularment pare Manel (Granada, 19 de maig de 1945 - Barcelona, 9 de setembre de 2020),[1] va ser un sacerdot català conegut pel seu treball social especialment amb les persones que compleixen penes de presó, a les quals ajudava en el procés de reinserció, una tasca feta des de la Fundació Pare Manel, creada per ell.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 maig 1945  Granada (Espanya) |
| Mort | 9 setembre 2020 (75 anys) Barcelona |
| Causa de mort | Causes naturals (Embòlia ) |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Creador de la Fundació Pare Manel |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, activista, polític |
| Família | |
| Germans | Jordi Pousa i Engroñat |
Premis
| |
 | |
Biografia modifica
Nascut accidentalment a Andalusia, fill de barcelonins, es va ordenar capellà a la parròquia de Sant Josep Oriol de Barcelona el 1975.[2] Va exercir el seu ministeri a la parròquia de la Santíssima Trinitat de la Trinitat Vella i als barris de Verdun i Roquetes (districte de Nou Barris de Barcelona), on va destacar amb el treball de carrer amb presos i dirigí l'esplai de la parròquia. L'any 1982 es va afeccionar a córrer maratons i va arribar a participar en una cinquantena de curses populars amb una millor marca de 2 hores i 55 minuts. Aquesta activitat, iniciada amb la voluntat de deixar de fumar, la va haver d'abandonar per problemes als genolls.[3]
El 2004 creà la Fundació Pare Manel per a treballar amb persones que es troben en situació de vulnerabilitat. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Honor de Barcelona. Se'l va acusar de pagar un avortament i celebrar matrimonis homosexuals. Segons el dret canònic, aquests fets greus comporten la pena d'excomunió latae sententiae.[4] Tanmateix, l'Arquebisbat de Barcelona va determinar que no ha incorregut en la censura d'excomunió latae sententiae "per no haver concorregut en la intenció del delicte i per no haver tingut complicitat principal en els avortaments, ja totalment decidits i duts a terme per dues noies en situació econòmica molt precària".[5][6]
El 2015 va anar a la llista de Junts pel Sí per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015[7] i el 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.[8]
En el món esportiu, fou soci de la Penya Blaugrana Trinitat Vella, amb la qual col·laborà amb donacions de material esportiu per als nens i ajudes econòmiques pels nens que no podien pagar les quotes.[9]
El 9 de setembre de 2020, després d'ingressar el dia anterior amb sospites de patir COVID-19, va morir a causa d'una embòlia a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona.[10]
Referències modifica
- ↑ 324cat. «Mor Manel Pousa, el pare Manel, treballador incansable a favor dels més vulnerables», 09-09-2020. [Consulta: 9 setembre 2020].
- ↑ «Manel Pousa». Revela, 2012. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015. [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Mas, Dimas. Mi primer maratón (en castellà). Editorial Paidotribo, 2001. ISBN 9788480195942 [Consulta: 16 setembre 2015].
- ↑ «Nota de premsa de l'Arquebisbat de Barcelona». Arquebisbat de Barcelona. [Consulta: 16 març 2011].
- ↑ Mn. Manuel Pousa i Engroñat no va incórrer en la censura d'excomunió latae sententiae Arxivat 2022-04-07 a Wayback Machine., nota de l'Arquebisbat de Barcelona
- ↑ La Iglesia no excomulga al P. Manel Pousa a pesar de haber pagado abortos
- ↑ «Vila d'Abadal, el pare Manel i Carme-Laura Gil s'incorporen a Junts pel Sí - 16 ago 2015». El Punt Avui, 16-08-2015.
- ↑ «Cardús, Requejo, Bayés, el pare Manel, Molins i Trilla s'incorporen a la llista de Junts per Catalunya». Vilaweb, 17-11-2017. Arxivat de l'original el 2017-11-24. [Consulta: 9 setembre 2020].
- ↑ «Adéu al Pare Manel: un referent en l'ajuda als altres». Confederació Mundial de Penyes del FC Barcelona, 10-09-2020. Arxivat de l'original el 2020-09-24. [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ Sallés, Quico. «Mor el pare Manel». Tot Barcelona, 09-09-2020.