Viquipèdia

Marià Madramany i Calatayud

Marià Madramany i Calatayud (l'Alcúdia, Ribera Alta, 29 de març de 1746[1] - Palma, Mallorca, 13 de gener de 1822) fou un jurista i erudit valencià.[2][3][4] Usà els pseudònims Damián Marón y Rama, Ramón Amad y Ramaní, Juan Bautista Jordán, i Veracio Chacota.[5]

Infotaula de personaMarià Madramany i Calatayud
Biografia
Naixement29 març 1746 Modifica el valor a Wikidata
l'Alcúdia Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 1822 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, erudit Modifica el valor a Wikidata

Fill d'una família de pagesos benestants, entre 1762 i 1765 va cursar Humanitats i Filosofia en la Universitat de València, i el 1765 es va matricular en Dret civil. Va completar els seus estudis el 1768, any en què va rebre el títol de doctor en lleis.[3][4]

Era parent del poeta Joan Baptista Madramany i Carbonell, autor d'una traducció al castellà del text francès de Nicolas Boileau-Despréaux, que es publicà amb el títol d'Arte poética, i nebot del paborde Vicent Calataiud, escriptor prolífic de temes religiosos. Des del 1773 exercí l'advocacia, fins que el 1807 obtingué un benefici a la parròquia de Sant Esteve de València. El 1815 va ser nomenat secretari del Tribunal del Sant Ofici de València i, dos anys més tard, fiscal a Mallorca, on va morir el 1822.[3][4]

Els seus interessos literaris foren prou diversos. L'obra de Madramany abasta diverses disciplines, la jurídica, la històrica, l'econòmica i la religiosa.[3][4][6][7]

Publicacions [8] modifica

  • Apéndice y colección de los documentos y notas pertenecientes al tratado de la nobleza de la Corona de Aragón: especialmente del Reyno de Valencia, comparada con la de Castilla, para ilustración de la Real Cedula del Señor Don Luis I de 14 de agosto de 1724 (1788)
  • Discurso sobre la segunda cosecha de seda, sus ventajas, sus inconvenientes y las precauciones que podrían tal vez evitarlos (1786)
  • Tratado de la elocución o del perfecto lenguage y buen estilo respecto al castellano, Imp. Hermanos de Orga, València, 1795.
  • Oracion en defensa de los gatos, contra la que a favor de los ratones publicó D. Damian Maron y Rama (1816)
  • Oracion en que se prueba, convence y persuade, que es menor mal sufrir ratones, que tener gatos en nuestras casas (1816)
  • Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón : especialmente del reyno de Valencia, comparada con la de Castilla, para ilustración de la Real Cedula del Señor Don Luis I de 14 de agosto de 1724 (1788)
  • Ventajas de la nobleza adquirida por el mérito personal sobre la heredada... (1816)
  • Disertacion, o Carta satisfactoria en respuesta de la publicada por D. Damian Maron y Rama, persuadiendo, que es menor mal sufrir Ratones, que tener Gatos, convencese todo lo contrario ... (1779)

Referències modifica

  1. ↑ Lledó Cardona. Los Ehticorum Libri III. cit. infra, 1a part, p. v. 
  2. ↑ Pastor Fuster, Justo. «D. Mariano de Madramany y Calatayud». A: Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros dias: con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno. Contiene los autores desde el año 1701 hasta el presente de 1829. Valencia: Imprenta y librería de Idelfonso Mompié, 1830, p. 423–424 [Consulta: 13 juliol 2020]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Escartí i Soriano, Vicent Josep «Marià de Madramany i Calatayud». Diccionari enciclopèdic d'historiografia catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 9 juliol 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 González Corrales, Leticia «Madramany y Calatayud, Mariano (1746-1822)». Biblioteca Virtual de la Filología Española (BVFE) [Consulta: 13 juliol 2020].
  5. ↑ Aguilar Piñal, Francisco. Bibliografía de autores españoles del siglo XVIII. Volum 5. Madrid: CSIC, 1981, p. 341. ISBN 9788400069452. 
  6. ↑ Lledó Cardona, Miguel Ángel. Los Ethicorum Libri III del ilustrado valenciano Mariano Madramany y Calatayud: edición crítica, traducción y notas. Tesi doctoral. València: Universitat de València, 2013. 
  7. ↑ Lledó, Miguel Ángel «La impronta humanista en la obra del ilustrado valenciano Mariano Madramany y Calatayud». Studia Philologica Valentina, Vol. 7, núm. 14, 2015, p. 237-256. ISSN: 9560 1135 9560 [Consulta: 20 setembre 2020].
  8. ↑ «Obras de Madramany y Calatayud, Mariano». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 13 juliol 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marià_Madramany_i_Calatayud&oldid=31224335»