Marquesat de Galtero
El Marquesat de Galtero va ser un títol nobiliari pontifici atorgat l'11 de juny de 1900 pel Papa Lleó XIII a favor d'Eduardo de Casanova i de Galtero (1840-1916), i l'ús del qual va estar autoritzat en Espanya el 31 d'octubre de 1900 per Reial Autorització de la reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena en nom del rei Alfons XIII.[1]
 | |
| Primer titular | Eduardo de Casanova i de Galtero |
|---|---|
| Rei | Papa Lleó XIII |
| Data | 11 de juny de 1900 |
| Actual titular | Caducat |
| Estat | Espanya  |
EEl títol es va extingir després de la defunció sense descendència, el 10 de juny de 1941, del segon marquès, Guillermo de Casanova y de Vallés, vidt de la marquesa de Dosaigües i vescomtessa de Bétera.
Marquesos de Galtero modifica
| Titular | Període | |
|---|---|---|
| Creació en 1900 pel Papa Lleó XIII | ||
| I | Eduardo de Casanova i de Galtero | 1900-1916 |
| II | Guillermo de Casanova i de Vallés | 1916-1941 |
Història dels marquesos de Galtero modifica
- Eduardo de Casanova i de Galtero, de Mir i Desprat de Savasona (Barcelona, 1840 - Barcelona, 16 de març de 1916), I marquès de Galtero, Caballero de l'Hàbit de Santiago, Director del Banc de Barcelona i de la Caixa d'Estalvis i vocal de les Juntes d'Obra de Santa Mónica, del F.C. d'Olot i del Banc Vitalici d'Espanya.[2]
- Casat en 1873 amb María de Vallés y de Mas, filla del XIII baró de la Puebla de Tornesa (Fausto de Vallés i Ferrer de Pegamans).
- La seva filla María de Casanova i de Vallés (n.1875) casada en 1895 amb el II marqués de Camps.
- El succeí el seu fill:
- Guillermo de Casanova i de Vallés, de Galtero i de Mas († 10 de juny de 1941), II marquès de Galtero, Mastrant de València, Cavaller del Cos de la Noblesa de Catalunya, i gentilhome de cambra amb exercici.[3]
- Casat amb -i anys després enviduaria de- la Dosaigües i vescomtessa de Bétera. Del seu matrimoni va haver-hi una filla que va portar els títols a partir de la mort de la seva mare, i va morir pocs anys abans de la mort del seu pare.
- Sense descendència.
- Títol caducat.
Referències modifica
- ↑ Suplemento al Elenco de grandezas y títulos nobiliarios españoles: Títulos vacantes y títulos extranjeros cuyo uso fue autorizado en España. Apéndice II, Ediciones Hidalguía, 1991, ISBN 8487204295, 9788487204296.
- ↑ Esquela, en La Vanguardia, 17 de març de 1916, pàgina 14.
- ↑ Necrològica, en La Vanguardia, 11 de juny de 1941, página 3.