Monazita-(Ce)
La monazita-(Ce) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la monazita. Va rebre el seu nom l'any 1829 per Johann Friedrich August Breithaupt del grec μουάζω, ser solidari, en al·lusió a la raresa de la seva presència a les primeres localitats conegudes. El sufix "Ce" s'ajusta a la Regla de Levinson per a minerals de terres rares, per al membre dominant de ceri de la sèrie monazita.
 Monazita-(Ce) | |
|---|---|
-Quartz-242332.jpg)  | |
| Fórmula química | Ce(PO₄) |
| Epònim | monazita i ceri |
| Localitat tipus | Reserva Natural d'Ilmen, óblast de Txeliàbinsk, Districte Federal dels Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AD.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AD.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.15 |
| Dana | 38.4.3.1 |
| Heys | 19.9.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,7902(10) Å; b = 7,0203(6) Å; c = 6,4674(7) Å; β = 103,6° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | normalment marró vermellós a marró; ombres de verd a marró, groc marró, rarament gairebé blanc; groc, incolor en llum transmesa* |
| Macles | comunes en {100}; de vegades en forma de creu. Rara lamel·lar en {001} |
| Exfoliació | diferent en {100}; difícil en {010}; també indistinta en {110}, {101} i {011} |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | subadamantina, vítria, subvítria, resinosa, cerosa, grassa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 5 a 5,5 g/cm³ (mesurada); 5,26 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,770 a 1,793 nβ = 1,778 a 1,800 nγ = 1,823 a 1,860 |
| Birefringència | δ = 0,053 a 0,067 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 10° a 26°, calculat: 18° a 24° |
| Dispersió òptica | r > v o r < v, feble |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Magnetisme | paramagnètica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA1966 s.p. |
| Any d'aprovació | 1829 |
| Símbol | Mnz-Ce |
| Referències | [1][2] |
Característiques modifica
La monazita-(Ce) és un fosfat de fórmula química Ce(PO₄). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5. És el membre aclaparantment més comú del grup de la monazita. És un mineral àmpliament distribuït com a accessori en roques ígnies granítiques i roques metamòrfiques gneisses, i en sorres detritals derivades d'elles.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la monazita-(Ce) pertany a «08.A - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: nahpoïta, monetita, weilita, švenekita, archerita, bifosfamita, fosfamita, buchwaldita, schultenita, chernovita-(Y), dreyerita, wakefieldita-(Ce), wakefieldita-(Y), xenotima-(Y), pretulita, xenotima-(Yb), wakefieldita-(La), wakefieldita-(Nd), pucherita, ximengita, gasparita-(Ce), monazita-(La), monazita-(Nd), rooseveltita, cheralita, monazita-(Sm), tetrarooseveltita, chursinita i clinobisvanita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a la Reserva Natural d'Ilmen, a l'óblast de Txeliàbinsk, al districte Federal dels Urals (Rússia). Es troba àmpliament distribuïda i ha estat localitzada a tots els continents del planeta, fins i tot a l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).[3]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monazita-(Ce) |
- ↑ «Monazite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 setembre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 23 setembre 2017].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Josep Carreras Peñalvert «Mineralitzacions en esquerdes de tipus alpí a la Sèrra de Horno, Vielha e Mijaran, Val d’Aran, Lleida, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, 2016, pàg. 5 - 54 [Consulta: 24 novembre 2023].