Olga Oléinik

matemàtica russa

Olga Oléinik (rus: Ольга Арсеньевна Олейник) (Matusiv, 2 de juliol de 1925 - Moscou, 13 d'octubre de 2001) va ser una matemàtica soviètica que va realitzar un treball pioner en la teoria d'equacions diferencials parcials, la teoria de medis elàstics fortament homogenis, i la teoria matemàtica de les capes límit.

Infotaula de personaOlga Oléinik

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Ольга Арсеньевна Олейник Modifica el valor a Wikidata
2 juliol 1925 Modifica el valor a Wikidata
Matusiv (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 octubre 2001 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Troiekúrovskoie, уч. 4 55° 41′ 49″ N, 37° 24′ 42″ E / 55.697027°N,37.411658°E / 55.697027; 37.411658 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal de Moscou (1947–1954)
Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (1944–1947)
Universitat Estatal de Perm (1942–1944) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaКраевые задачи для уравнений с частными производными с малым параметром при старших производных и задача Коши для нелинейных уравнений в  (1955 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiIvan Petrovski Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEquació diferencial en derivades parcials, física matemàtica, matemàtiques aplicades, topologia, teoria de l'elasticitat, varietat algebraica, equació el·líptica en derivades parcials, problema de Dirichlet i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtica, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Mecànica de l'Acadèmia Russa de Ciències (1965–2001)
Institut Steklov de Matemàtiques (1948–1961)
Universitat Estatal de Moscou (1946–2001) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsIvan Petrovski i Sofia Ianóvskaia Modifica el valor a Wikidata
AlumnesE. V. Radkevich (en) Tradueix, Gregory Aleksandrovich Chechkin (en) Tradueix, Taras A. Mel'nyk (en) Tradueix, Yury Yegorov (en) Tradueix, Stanislav Kruzhkov (en) Tradueix i Shoshana Kamin Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralArlen Ilyin (en) Tradueix, Stanislav Kruzhkov (en) Tradueix, Shoshana Kamin, Valentin Mihailov, Yury Yegorov (en) Tradueix, E. V. Radkevich (en) Tradueix, Sergei Pavlovich Levashkin (en) Tradueix, Nikolai Brish, Vesselin M. Petkov (en) Tradueix, Nikita Dmitrievna Vvedenskaya (en) Tradueix, Anatoly Sergeevich Kalashnikov (en) Tradueix, Evgeni Zhidkov, Yakov Isaakovich Kanel (en) Tradueix, Evgeniya Sergeevna Soboleva (en) Tradueix, Leonid Petrovich Kuptsov (en) Tradueix, D. A. Silaev (en) Tradueix, Lyudmila Yakovlevna P'yanzina (en) Tradueix, Galina Mikhailovna Fateeva (en) Tradueix, David Lekveishvili (en) Tradueix, N. O. Maksimova (en) Tradueix, M. Marinov (en) Tradueix, G. K. Namazov (en) Tradueix, B. B. Orazov (en) Tradueix, G. I. Hilkevich (en) Tradueix, A. V. Neklyudov (en) Tradueix, S. F. Chichoyan (en) Tradueix, Zhou Yulin (en) Tradueix, M. V. Balabanov, Avtandil G. Gagnidze (en) Tradueix, Yuri D. Golovatyi (en) Tradueix, K. I. Karapetyan (en) Tradueix, A. S. Shamaev (en) Tradueix, I. Kopachek (en) Tradueix, T. A. Shaposhnikova (en) Tradueix, A. K. Tyulina (en) Tradueix, I. N. Tavhelidze (en) Tradueix, Ha T'en Ngoan (en) Tradueix, T. V. Mikhailova (en) Tradueix, Alexander G. Belyaev (en) Tradueix, N. M. Bokalo (en) Tradueix, Lyan'kun' Gu (en) Tradueix, Tukhtamurad Dzhuraevich Dzhuraev (en) Tradueix, T. Genchev (en) Tradueix i Avtandil Gagnidze (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 267673968 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

L'any 1947 es va graduar a la Universitat Estatal de Moscou, i al 1954 va obtenir el doctorat a la mateixa universitat.[1] Va ser estudiant d'Ivan Petrovski, considerat un dels fundadors de la teoria moderna d'equacions diferencials en derivades parcials. Va estudiar i va treballar a la Universitat Estatal de Moscou.[2]

El seu treball de recerca versa sobre els següents temes: geometria algebraica i teoria d'equacions diferencials parcials. La seva recerca s'aplica a diversos problemes, principalment la teoria d'elasticitat i la teoria de les capes límit.

Va formar un important grup especialitzat en Equacions en Derivades Parcials. Des de l'inici de la seva carrera va explorar les aplicacions en l'elasticitat i en diferents aspectes del flux dels fluids, inclosos la dinàmica dels gasos compressibles i l'equació de filtració del flux en mitjans porosos. Així mateix, va realitzar importants contribucions en la teoria de les lleis de conservació hiperbòliques, teoria que en aquells moments estava en les beceroles. Va desenvolupar el que avui en dia es coneix com a condició d'entropia d'Oleinik, per unicitat de solucions de l'equació escalar. Al final de la seva carrera, també va demostrar interès en altres àrees com el problema de Stefan.[2]

És autora de més de 370 publicacions matemàtiques i de 8 monogràfics. Així mateix, va ser una professora amb una trajectòria molt activa, que va tutoritzar 57 tesis doctorals.[2]

Premis i reconeixements modifica

Alguns dels premis que va rebre van ser:[2]

  • 1952: Premi Txebotariov
  • 1964: Premi Lomonosov
  • 1981: Doctora Honoris Causa, Universitat de Roma La Sapienza
  • 1983: Triada membre honorària de la Reial Societat d'Edimburg
  • 1985: Laurea honoris causa, juntament amb Fritz John, per la Universitat de Roma La Sapienza[3]
  • 1988: Triada membre de l'Acadèmia Nazionale dei Lincei
  • 1988: Premi de l'Estat
  • 1990: Triada membre de l'Acadèmia de Ciències de Rússia
  • 1995: Premi Petrovski
  • 1995: Premi de l'Acadèmia de Ciències de Rússia
  • 1996: Conferenciant Noether de la Association for Women in Mathematics

Referències modifica

  1. Bombal, Moreno, Perez y Valdivia «La incansable Olga Oleinik». La incansable Olga Oleinik, 2018 [Consulta: 24 gener 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Olga Ladyzshenkaya y Olga Oleinik: dos grandes matemáticas del siglo XX». [Consulta: 24 gener 2020].
  3. Vegi's (Vernacchia-Galli 1986, pàg. 845–855)

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olga Oléinik
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Olga Oléinik» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Macho Stadler, Marta. «La incansable Olga Oleinik» (en castellà). Euskal Herriko Unibertsitatea, 2019. [Consulta: 16 juliol 2023].
  • Riddle, Larry. «Olga Arsen'evna Oleinik» (en anglès). Agnes Scott College, 2022. [Consulta: 16 juliol 2023].
  • Козлова, В. В. «Олейник Ольга Арсеньевна» (en rus). Математическом институте им. В. А. Стеклова РАН, 2009. [Consulta: 16 juliol 2023].
  • «Олейник Ольга Арсеньевна» (en rus). МГУ имени М.В.Ломоносова. [Consulta: 16 juliol 2023].