PRECAMBRIÀ

Supereó Era Període EGL
Precambrià Proterozoic Neoproterozoic Ediacarià (~ 635 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció d'Enorama Creek (Carena de Flinders, Austràlia Meridional)
Criogenià (850 Ma)
Datació cronomètrica
Tonià (1.000 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoproterozoic Estenià (1.200 Ma)
Datació cronomètrica
Ectasià (1.400 Ma)
Datació cronomètrica
Calimmià (1.600 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoproterozoic Estaterià (1.800 Ma)
Datació cronomètrica
Orosirià (2.050 Ma)
Datació cronomètrica
Riacià (2.300 Ma)
Datació cronomètrica
Siderià (2.500 Ma)
Datació cronomètrica
Arqueà Neoarqueà (2.800 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoarqueà (3.200 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoarqueà (3.600 Ma)
Datació cronomètrica
Eoarqueà (4.000 Ma)
Datació cronomètrica
Hadeà (~ 4.600 Ma)

L'Orosirià és el tercer període geològic de l'era Paleoproterozoica, i durà entre fa 2.050 i 1.800 milions d'anys. En lloc d'estar basades estratigràficament, aquestes dates estan definides cronològicament.

El nom deriva de l'ètim grec orosira ('serralada').[1]

La segona meitat de l'Orosirià fou un període d'intensa activitat orogènica en gairebé tots els continents.

Va ser probablement durant aquest període que l'atmosfera terrestre esdevingué rica en oxigen a causa de l'activitat fotosintètica dels cianobacteris.

Dos dels impactes meteòrics més importants de la història de la Terra tingueren lloc durant l'Orosirià. Al començament del període, fa 2.023 milions d'anys, una gran col·lisió amb un asteroide creà el cràter de Vredefort. L'esdeveniment que creà el cràter de Sudbury Basin tingué lloc cap al final del període, fa uns 1.850 milions d'anys.

Referències modifica

Vegeu també modifica