Parc Nacional de l'Alt Atles Oriental

parc nacional al Marroc

El Parc Nacional de l'Alt Atles Oriental (amazic estàndard marroquí: ⴰⴼⵔⴰⴳ ⴰⵏⴰⵎⵓⵔ ⵏ ⴰⵟⵍⴰⵙ ⵎⵇⵇⵓⵕⵏ ⴰⴳⵎⵓⴹ, Afrag Anamur n Aṭlas Mqquṛn Agmuḍ) és un parc nacional del Marroc. Té una superfície de 49,000 hectàrees (120,000 acres) i està a la vora de les muntanyes de l'Alt Atles.[1]

Infotaula de geografia físicaParc Nacional de l'Alt Atles Oriental
(tzm) ⴰⴼⵔⴰⴳ ⴰⵏⴰⵎⵓⵔ ⵏ ⴰⵟⵍⴰⵙ ⵎⵇⵇⵓⵕⵏ ⴰⴳⵎⵓⴹ Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusParc nacional Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaprovíncia de Midelt (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMarroc Modifica el valor a Wikidata
Map
 32° 15′ N, 5° 25′ O / 32.25°N,5.42°O / 32.25; -5.42
Dades i xifres
Superfície490 km² Modifica el valor a Wikidata
Espècies conservadesCedre de l'Atles, Gasela de l'Atles, arruí
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 31073 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació2004
Gestor/operadorHaut Commissariat des Eaux et Forêts et de la Lutte contre la Désertification

El parc va ser creat per preservar els valors culturals, juntament amb les seves poblacions d'arruí, gasela de l'Atles, ocells, amfibis, reptils, i vegetació.[2]

Quan es va proposar com a Parc Nacional aquest lloc abastava 55.252 hectàrees de l'Alt Atles entre Midelt i Er Rachidia. La roca base consta de pedra calcària amb algunes intrusions ígnies. El lloc té rangs d'altitud de 1.645 metres al llit de l'Oued Arheddou a 3.102 m al cim del Jbel Tanrhourt. En el seu extrem occidental inclou els llacs bessons d'Isli i Tislit, prop d'Imilchil. El vessant nord gaudeix d'una precipitació anual de 400-600 mm, i per tant és ben arbrat, mentre que el vessant sud és més sec, rebent només 200-300 mm, i està més oberts. Les neus de l'hivern són abundants i de llarga durada en les elevacions més altes. A la banda nord, la vegetació llenyosa consisteix en boscos de cedre de l'Atles, pinastre magrebí i alzina, boscos oberts de savina turífera, i a les zones de menor altitud, alguns boscos de pi blanc. Els cims de les muntanyes i altiplans alts donen suport a la vegetació d'estepa xeròfila, i hi ha algunes pastures a les zones més humides. Al vessant sud el bosc de cedre està desapareixent, però persisteixen els roures dispersos i boscos de pi. La vegetació d'estepa és predominant, dominat per Stipa tenacissima en altituds més baixes.

Referències modifica

  1. «Communication, Education and Public Awareness in Protected Areas - West Asia and North Africa». International Union for Conservation of Nature. [Consulta: 15 novembre 2011].
  2. «Parc National du Haut Atlas Oriental» (en francès). Haut Commissariat aux Eaux et Forêts et à la Lutte Contre la Désertification. Arxivat de l'original el 2012-04-25. [Consulta: 15 novembre 2011].

Enllaços externs modifica