Pedro Villar Gómez
Pedro Villar Gómez (Cazorla, Jaén, 26 de març de 1878 - Quesada, Jaén, 17 d'agost de 1947) va ser un polític espanyol.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 març 1878  Cazorla (Província de Jaén) |
| Mort | 17 agost 1947 (69 anys) Quesada (Província de Jaén) |
 Delegat del Govern Confederación Hidrográfica del Tajo | |
| 28 juny 1937 – 15 abril 1938 | |
| Director general de Presons | |
| 24 febrer 1936 – 6 setembre 1936 – Manuel López del Rey → | |
| Director general de Presons | |
| 1935 – 1935 | |
 Diputat a Corts | |
| 12 juny 1923 – 15 setembre 1923 Circumscripció electoral: Jaén | |
| Governador civil de la província de Càceres | |
| 27 novembre 1918 – 17 abril 1919 | |
| Governador civil de la província d'Ourense | |
| 17 abril 1918 – 27 novembre 1918 – Rodolfo Gil y Fernández → | |
| Governador civil de la província de Huelva | |
| 26 novembre 1917 – 17 abril 1918 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, advocat |
| Partit | Partit Liberal Fusionista Unió Republicana |
Biografia modifica
Durant l'època de la Restauració va ser elegit diputat a Corts per la circumscripció de Jaén durant les eleccions de 1910, encara que no va obtenir acta en declarar-se nul·la l'elecció.[1] Va tornar a presentar-se en les eleccions de 1923 i aquesta vegada sí que va obtenir acta de diputat per la facció liberal-demòcrata.[2][3] Va exercir el càrrec de governador civil a les províncies de Huelva, Ourense i Càceres. A més, va dirigir diverses publicacions liberals d'àmbit de Jaén, com el diari La Palabra (1903-1904).[4]
Durant el període de la Segona República va estar afiliat al partit centrista Unió Republicana (UR). Va ser nomenat Director general de Presons breument en 1935,[5] i novament en 1936, després de les eleccions de febrer.[6] Tanmateix, després de l'esclat de la Guerra Civil es va veure aclaparat pels successos que el van sobrepassar, com la matança de la Presó Model de Madrid.[7] Villar va protestar repetidament al govern pel fet que des de l'esclat de la contesa els milicians poguessin entrar sense control a les presons i alliberar als presos comuns, o portar-se als detinguts dretans.[8] A més, el seu fill —militar pertanyent al cos d'artilleria— s'havia unit als revoltats a Còrdova.[8] Tot això li va portar a acabar presentant la dimissió del seu càrrec al setembre, i a abandonar l'escena política.
Posteriorment va ser nomenat delegat del govern en la Confederació Hidrogràfica del Tajo,[9] entre 1937 i 1938.
Referències modifica
- ↑ «Villar Gómez, Pedro. 46. Elecciones 8.5.1910». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congrés dels Diputats.
- ↑ «Villar Gómez, Pedro. 52. Elecciones 29.4.1923». Buscador histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ José Varela Ortega (2001). El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), Marcial Pons Historia, pág. 668
- ↑ Antonio Checa Godoy (1986). Historia de la prensa jiennense, 1808-1983, Diputación Provincial de Jaén, pág. 107
- ↑ Luis Gargallo Vaamonde (2016). Desarrollo y destrucción del sistema liberal de prisiones en España, Universidad de Castilla-La Mancha, pág. 244
- ↑ Isabel Ramos Vázquez (2013). La reforma penitenciaria en la historia contemporánea española, Dykinson, pág. 437n
- ↑ Julius Ruiz (2014) [2012]. The 'Red Terror' and the Spanish Civil War. Cambridge University Press, pág. 165
- ↑ 8,0 8,1 Paul Preston (2013) [2011]. El Holocausto Español. Odio y Exterminio en la Guerra Civil y después. Debolsillo, pág. 372
- ↑ Gaceta de la República núm. 180, pág. 1414 (29 de junio de 1937)