Pere Mialet i Rabadà
Pere Mialet i Rabadà (Valls, 1900 - Barcelona, juliol de 1968)[1] fou periodista i literat.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1900  Valls (Alt Camp) |
| Mort | 1968 (67/68 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
D'escriptura fàcil, planera i irònica, va conrear una gran quantitat de gèneres literaris –poesia, contes, narracions, novel·la, teatre, periodisme–, d'entre els quals destaca el periodisme, gènere en què demostrà que no només tenia vocació sinó un gran ofici.[3]
El periodisme català del primer terç del segle xx deu molt als periodistes que, com Pere Mialet, donaren sentit, substància i contingut a la premsa de Barcelona i, molt especialment, a l'efervescent premsa local i comarcal catalana de l'època. Al llarg de la seva vida Pere Mialet col·laborà en una cinquantena de capçaleres diferents, entre les quals sobresurten, a Valls, els setmanaris Pàtria i Acció Comarcal, on destacà com a polemista hàbil i incisiu, i a Barcelona, L'Esport Català, La Nau, L'Opinió, Mirador, La Publicitat i La Humanitat, on fou cap de redacció.[4]
Paral·lelament al periodisme anà desenvolupant una vessant de creació literària, de caràcter popular, amb especial dedicació als contes i a la novel·la curta, generalment basada en l'experiència personal. Pere Mialet ocupà, a més, un espai de singular rellevància en el teatre català de la postguerra, en particular en el que afecta el teatre amateur que, si tenim en compte que en aquells moments era pràcticament l'únic que popularment i socialment existia, ens adonarem del gran d'interès que tingué la seva obra.[5]
Pseudònims
modificaEn la seva activitat com a periodista Pere Mialet va utilitzar una gran quantitat de pseudònims, sense els quals és impossible detectar la seva obra en les capçaleres en les que va col·laborar. Sense comptar les inicials que coincideixen amb el seu nom o amb algun dels seus pseudònims més coneguts (P.M, P.M.R., M., M.R., J.V.), va utilitzar un total de setze pseudònims: Baldrich, Cap i Cua, Cardina, Furor, Isidro Rabadà, Jordi Valls, Jordi Xufla, Macey, P. Tamiel, Petroni, 6Quet, X. de V., Huc Finn, Mezza Voce, Just Cabal i Herodes/Joshua Colhibri.[6]
Obra publicada
modifica- 1925: Cara i creu. La Novel·la d'Ara, Barcelona. (contes)
- 1926: La germana. E. Castells, Valls. (novel·la)
- 1929: Pere Mialet presenta... Llibreria Verdaguer, Barcelona. (contes)
- 1951: Error de perspectiva. Biblioteca Llanas, 20. Casa Patuel, Barcelona. (teatre)
- 1953: Canvi de ruta. Biblioteca Llanas, 23. Casa Patuel, Barcelona. (teatre)
- 1957: Melodia discordant. Biblioteca Llanas, 30. Casa Patuel, Barcelona. (teatre)
- 1970: Jaume Mercadé, pintor i orfebre. Institut d'Estudis Vallencs, Valls.
- 2000: El fill dels altres. Cossetània, Valls (contes)
- 2000: El canòdrom. Cossetània, Valls.
- 2000: Teatre I: L'últim tren, La mentida,, la terra ens crida, Error de perspectiva. Cossetània, Valls.
- 2000: Teatre II: El cavall de set colors, El puntal, Melodia discordant. Cossetània, Valls.
- 2000: Teatre III: La carrossa de la cuinera, El cucut, El roure. Cossetània, Valls.
Referències
modifica- ↑ «esquela de Pere Mialet i Rabadà». La Vanguardia, 18-07-1968, pàg. 24.
- ↑ «Pere Mialet i Rabadà». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ «Pere Mialet i Rabadà». La Finestra Lectora. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ Martí i Baiget, Josep. Pere Mialet i Rabadà: (1900-1968) : periodista, narrador i comediògraf, 2005. ISBN 978-84-86083-58-8.
- ↑ Olaya i Galceram, Martí «Pere Mialet i Rabadà». Quaderns de Vilaniu, 12-01-2001, pàg. 71–86. ISSN: 2385-4537.
- ↑ «Valls homenatja al periodista i escriptor Pere Mialet». Catalunya Diari, 17-10-2018. [Consulta: 20 febrer 2022].