Philip Guston
Philip Guston (Montreal, 27 de juny de 1913 - Woodstock, 7 de juny de 1980) fou un pintor quebequès-estatunidenc. Primer va destacar com a muralista, i va treballar per la Federal Art Project (de 1935 a 1942), com el seu amic Adolph Gottlieb. Formà part d'un grup d'artistes conegut com l'Escola de Nova York, juntament amb Jackson Pollock,[1] Elaine de Kooning, Lee Krasner, Franz Kline, Arshile Gorky, Mark Rothko, Hans Hofmann, Adolph Gottlieb, Robert Motherwell, Willem de Kooning i Clyfford Still.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 juny 1913 Montreal (Quebec) |
| Mort | 7 juny 1980 (66 anys) Woodstock (Nova York) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Woodstock Artists Cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Otis College of Art and Design Manual Arts High School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Lloc de treball | Nova York Saint Louis Sarasota Los Angeles Iowa City Woodstock |
| Ocupació | pintor, gravador, dibuixant, gravador, litògraf, il·lustrador, muralista, dibuixant projectista |
| Ocupador | Universitat d'Iowa (1941–1945) Works Progress Administration Universitat Washington a Saint Louis |
| Membre de | |
| Gènere | Art abstracte i art figuratiu |
| Moviment | Expressionisme abstracte i neoexpressionisme |
| Representat per | Hauser & Wirth |
| Participà en | |
| 11 juliol 1959 | documenta 2 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Musa Guston (en) |
Premis
| |
Signatura  | |
  | |
A principis dels anys quaranta va començar a pintar un tipus d'estil de fantasia figurativa que s'apropava al surrealisme. Cap a final de la mateixa dècada, però, va començar a experimentar amb abstraccions que s'assemblaven lleugerament a paisatges urbans, fins que cap a 1950 eliminà l'element figuratiu de la seva obra. Els seus quadres més característics mostren taques lluminoses de colors superposats amb pinzellades delicades a la zona central d'un llenç de fons clar. Aquest tret ha estat descrit com a impressionisme abstracte, i es va associar Guston amb el grup, més líric, d'expressionistes abstractes.
Durant els anys seixanta, els grisos van substituir la brillantor inicial dels colors, i de mica en mica s'hi endinsaren vagues associacions naturalistes, fins que als anys seixanta va introduir una nova forma de figuració, a mig camí entre la sàtira i l'estil grotesc de Goya. Utilitzava una tècnica amb bandes de còmic i colors molt discordants. Pintava amb un cert ànim de brutalitat, estil amb què va descriure escenes del Ku-Klux-Klan i magnífics comentaris socials.
Referències modifica
- ↑ The Museum of Modern Art, MoMA
- ↑ «Philip Guston». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia modifica
- Diccionari d'Art Oxford Ed. 62, 1996
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Philip Guston |